50 anys de "The Allman Brothers"

El southern rock és amb tota probabilitat un dels estils més paradigmàtics d'aquell retorn a les arrels que va experimentar la música rock durant la recta final de la dècada dels 60, una reacció gairebé al·lèrgica a la saturació d'una era psicodèlica que s'esvaïa per moments. Al seu dia va ser també la reivindicació d'una regió històrica, el Sud dels Estats Units, com a bressol de bona part d'allò que entenem com a música moderna i d'una nova generació de bandes que reivindicaven la seva procedència tot posant-ne al dia la tradició.

No deixa de resultar paradoxal i revelador, en aquest sentit, que el plàstic que va donar el tret de sortida d'aquell gènere tingués tant a veure amb amb les pulsions orgàniques dels aleshores últims discos de Dylan o The Band com amb la mateixa psicodèlia. Publicat tal dia com avui de 1969 i definit per un ventall discursiu en expansió però amb el blues com a fil conductor, el debut homònim de The Allman Brothers Band no deixava d'aplicar a les coordenades Dixie tot allò que els germans Duane i Gregg Allman havien absorbit durant la seva breu estada a la costa californiana amb Hour Glass.

Com a mostres, l'àcida lectura del "Don't Want You No More" de The Spencer Davis Group amb què s'obria la primera cara del disc, el blues monolític de "Black Hearted Woman" i, sobretot, el que esdevindria el primer gran clàssic del combo. Un "Whipping Post" que traçava una acurada postal sonora de les profunditats del Sud a l'hora que sintonitzava amb corrents post-psicodèlics com el rock progressiu o fins i tot el rock dur. Més que la primera pedra d'un dels estils que definirien la dècada dels 70, una impagable instantània de com era el southern rock abans d'adoptar la bandera confederada com a part de la seva iconografia.