Lankum

Foto Miguel Ruíz.

La millor manera de mantenir viva una tradició és deixar que ella mateixa s'adapti a cada nou temps que li toqui viure, permetre-li interactuar amb el seu entorn i tenir-la sempre ben lluny de qualsevol context que pugui exercir com una vitrina de museu. Ho té clar tota una nova generació de bandes que estan recuperant la música d'arrel irlandesa en clau de present i sense por de mirar endavant. En són rostres visibles els components de Lankum, un quartet que aborda la tradició del seu país des d'una perspectiva inèdita per al turista casual però amb la qual estarà familiaritzat qualsevol que hagi explorat mínimament els marges més inquiets del folk de les passades dècades. Les seves cançons tant poden celebrar com lamentar o reflexionar, i s'edifiquen a partir d'una instrumentació que alterna violins i guitarres acústiques amb gaites i harmòniums que n'augmenten el misteri. El seu darrer disc, "The Livelong Day" (2019), s'obre amb una expansiva i claustrofòbica deconstrucció de la cançó popular "The Wild Rover" que enllaça les profunditats d'Irlanda amb els experiments subterranis de la Velvet Underground. Tota una declaració d'intencions.