64 anys sense Buddy Holly

Buddy Holly amb els Crickets. A la bateria, Jerry Allison.

Avui fa 64 anys que van morir Buddy Holly, Ritchie Valens i el Big Bopper en aquell fatídic accident d'aviació que va esdevenir amb tota seguretat el cop més dur dels primers temps del rock'n'roll. Era el 3 de febrer de 1959, The Day the Music Died. La primera tragèdia de l'era rock, també la mare de tots els obituaris pop i de totes les commemoracions més o menys solemnes que han esdevingut costum al calendari melòman durant les passades sis dècades. Certament costa d'imaginar, quan ens hem acostumat a veure com les nostres icones arriben a morir de velles, l'impacte que devia tenir la mort en aquelles circumstàncies de tres joves estrelles amb vides senceres per davant.

Justament, durant el darrer any hem assistit al traspàs de quatre figures vinculades d'una manera o d'una altra a la trajectòria vital i artística de Holly. El primer que ens va deixar va ser el seu germà, Larry Holley, durant el mes d'abril de l'any passat. A l'agost, i amb poques setmanes de diferència, vam perdre a Larry Welborn i a Jerry Allison. El primer havia tocat amb Holly durant els seus anys formatius amb el trio Buddy, Bob and Larry. El segon era el bateria dels Crickets, i l'últim supervivent de la formació original de la banda. I finalment durant el mes de setembre va morir Sonny West, autor de dos dels grans èxits de Holly –"Oh, Boy!" i "Rave On"-. Que aquest homenatge d'avui sigui també a la memòria de tots ells.