20 anys de 'No a la guerra'

Avui fa 20 anys que milions de persones d'arreu del món van sortir al carrer a manifestar-se en contra de l'aleshores imminent invasió de l'Iraq per part d'una coalició internacional encapçalada pels Estats Units i en la qual també hi figuraven estats com el Regne Unit o el Regne d'Espanya, entre d'altres. Una invasió que es va acabar duent a terme el 20 de març d'aquell mateix 2003, i que va tenir com a resultat una catàstrofe humanitària i geopolítica de grans proporcions, amb un impacte que es va notar –i es segueix notant- especialment a la regió però es va arribar a sentir també en escenaris tan remots com la sala Bataclan de París el novembre de 2015.

Avui fa 20 anys que milions de persones d'arreu del món vam sortir al carrer a manifestar-nos en contra d'una guerra que va començar en nom d'una mentida –aquelles armes de destrucció massiva que, un cop el mal ja estava fet, van resultar inexistents-. I sabíem perfectament que Saddam Hussein era un dictador genocida –inicialment tolerat per la mal anomenada comunitat internacional, per cert-. Però pensàvem que la violència no es pot parar amb més violència, i sobretot teníem clar que els únics responsables d'aquella guerra eren els estats membres de la coalició invasora. Tan clar com hauríem de tenir avui que és la Federació Russa –i no pas l'OTAN- qui ara fa gairebé un any va envair Ucraïna.

Per això avui, com fa 20 anys, segueix essent necessari el crit de No a la guerra. Ara i sempre, No a totes les guerres.