No sol ser l'àlbum més referenciat dels seus autors, i és una llàstima perquè és una delícia de cap a peus –i en la modesta opinió d'un servidor, superior a altres obres bastant més predicades-. Avui fa mig segle que va sortir el debut homònim de Camel, aquella banda de Surrey que va arribar una mica tard però amb bon peu a la primera era daurada del rock progressiu. Un disc encara distant de les textures més jazzístiques de treballs posteriors, que bevia dels corrents psicodèlics i en destil·lava essències tan genuïnes com "Slow Yourself Down" o l'eterna "Never Let Go".
Produït per Dave Williams i publicat per MCA el 28 de febrer de 1973, la resposta tant de la crítica com del públic va ser poc entusiasta i el segell va optar per fer fora el grup, que va acabar fitxant per Decca –i consolidant-hi en anys posteriors una trajectòria que arriba fins a data d'avui i que va plena d'encerts-. Tot i que la banda s'havia fundat el 1971, ha decidit celebrar el seu cinquantenari coincidint amb les noces d'or d'aquest primer àlbum. Ho fa enguany amb l'encara incombustible Andrew Latimer al capdavant i amb una gira, 50 Years Strong, que passarà el proper 1 de maig pel Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada