Van arribar massa tard a l'era psicodèlica i massa d'hora a l'esclat del punk. I d'alguna manera van fer de pont entre l'una i l'altre, sempre a cavall d'un rock dur però dinàmic, amb la dosi justa d'acidesa i un component extra de visceralitat. Les seves arrels apuntaven als tòtems del rock més robust i monolític dels anys immediatament anteriors, però també a la Detroit protopunk i a les catacumbes del Lower East Side de Manhattan. Per les seves cançons i desfilaven motoristes, fugitius i altres criatures de la nit. I a les històries que explicaven hi havia mals viatges, sobredosis i caigudes en picat a l'abisme.
Benvinguts a l'univers absolutament fascinant de Blue Öyster Cult, aquella banda novaiorquesa que no va acabar d'encaixar enlloc però va esdevenir per mèrits propis un pilar del rock nord-americà de la dècada dels 70 –i més enllà-. Es commemoren avui cinc dècades de la publicació del segon segon àlbum, "Tyranny and Mutation" (1973). Vuit pistes que prenien el relleu del debut homònim de l'any anterior, acabant d'afinar la punteria amb perles de la mida de "The Red & The Black" o "O.D.'d on Life Itself". La lletra de "Baby Ice Dog" la va escriure una jove poetessa que tot just començava a fer-se escoltar als ambients més bohemis de Nova York, i que responia al nom de Patti Smith.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada