Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aerosmith. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aerosmith. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de maig del 2023

50 anys de Popular 1


Mig segle escrivint sobre rock'n'roll, en un país que va deixar de rockejar fa molt de temps i que cada dia llegeix menys –de seguida s'ha dit-. El que celebra aquest mes de maig Popular 1, que commemora el seu 50è aniversari amb una edició especial on redactors, col·laboradors històrics i algun músic convidat repassen la trajectòria de la revista musical degana a l'Estat espanyol –i una de les més veteranes del món, havent-se publicat de forma regular i ininterrompuda des de 1973, el mateix any en què Bruce Springsteen, Aerosmith, Tom Waits, Elliott Murphy, Lynyrd Skynyrd o els New York Dolls van lliurar els seus debuts discogràfics-. Un volum essencial que també repassa cinc dècades de crònica melòmana des de primera fila. Per molts anys i que en siguin molts més!

dijous, 5 de gener del 2023

50 anys de "Greetings from Asbury Park, N.J." i "Aerosmith"


Si parlem de debuts discogràfics d'impacte, és molt probable que 1973 fos un dels anys més productius de tot el segle XX. Durant el decurs d'aquell exercici van sortir del forn les primeres obres de Tom Waits, Elliott Murphy, Lynyrd Skynyrd i New York Dolls, entre d'altres, plàstics que commemoraran els seus cinquantenaris durant els propers 12 mesos. Avui, de moment, celebrem el 50è aniversari de dos discos potser no capitals però sí essencials de dos noms sense els quals no s'entendria la música de la passada meitat de segle. Ni més ni menys que els primers àlbums de Bruce Springsteen i Aerosmith. Tots dos els va publicar Columbia el 5 de gener de 1973.

El Boss va debutar amb "Greetings from Asbury Park, N.J.", una col·lecció de cançons que el públic encara no va acabar d'entendre però a la crítica li van encantar, fins al punt que certes veus van començar a assenyalar-lo com una mena de nou Dylan –una etiqueta de la qual s'acabaria desfent per mèrits propis-. Amb The E Street Band encara en fase de construcció –dels que esdevindrien els seus acompanyants habituals tan sols hi havia Clarence Clemons (saxo) i Garry Tallent (baix)-, el de New Jersey ja es perfilava com un dels grans poetes del rock dels 70 amb perles com "Blinded by the Light", "Growin' Up", "Does this Bus Stop at 82nd Street?", "For You", "Spirit in the Night" o "It's Hard to Be a Saint in the City".

De la mateixa manera que Springsteen, Aerosmith van debutar amb un treball que encara distava de les cotes estratosfèriques que assolirien els seus autors en anys posteriors, però ja marcava diferències i reclamava atenció. "Aerosmith", l'àlbum, contenia vuit dosis ben carregades d'aquell hard rock marca de la casa que bevia del blues elèctric de la dècada anterior –amb una especial fixació pel blues rock britànic- i que acabaria fent escola. Steven Tyler encara no havia trobat el registre vocal que el faria inconfusible, però la resta de la maquinària funcionava a ple rendiment en pistes com "Somebody", "One Way Street", "Write Me a Letter" o les eternes "Mama Kin" i "Dream On" –la mare de totes les power ballads-. Els de Boston també venien per quedar-se.

dijous, 16 de desembre del 2021

Ralph Tavares (1941-2021)

RALPH TAVARES

(1941-2021)

Ens ha deixat Ralph Edward Vierra Tavares, més conegut com a Ralph Tavares, el més gran dels cinc germans que van integrar Tavares, una de les formacions vocals més essencials de la música disco dels 70. Tots cinc havien nascut a cavall de New Bedford, Massachusetts, i Providence, Rhode Island, i si bé la seva carrera va començar al primer d'aquests dos estats, val a dir que la seva aproximació sofisticada i elegant als patrons del soul els emparentava directament amb el Philadelphia Sound que va marcar un abans i un després a les pistes de ball ara fa gairebé mig segle.

Van debutar el 1967 amb el nom de Chubby & the Turnpikes i publicant singles com "I Know the Inside Story", encara deutors de l'estètica Motown i sovint encara reivindicats pels estudiosos del Northern Soul –com a curiositat, durant aquells anys van comptar breument amb Joey Kramer, futur bateria d'Aerosmith, a la base rítmica-. Ja amb el nom de Tavares, que van adoptar a partir de 1973, van entrar de ple al panteó de la música disco amb singles com "It Only Takes A Minute" (1975) o l'etern "Heaven Must Be Missing an Angel" (1976), a més de participar a la banda sonora de "Saturday Night Fever" (1977), entre d'altres.