Beatnik Boy

Amelia Fletcher i Rob Pursey, The Catenary Wires al Minifestival.

El no ja el tens, solem dir-nos a nosaltres mateixos quan volem assolir quelcom que a priori ens sembla difícil o impossible. El no ja el tenia, o sigui que no hi perdia res un servidor demanant a Amelia Fletcher i Rob Pursey que interpretessin durant el concert de The Catenary Wires (Minifestival 2016 a l'Espai Jove Les Basses, el passat 7 de maig) "Beatnik Boy", el primer single del seu primer grup, Talulah Gosh, de la publicació del qual es commemoren 30 anys aquest 2016. O sigui que quan es disposaven a emprendre la recta final de l'actuació, vaig animar-me a fer la petició esperant rebre en el millor dels casos una amable resposta negativa. Doncs no. Fletcher el va començar a cantar a capella mentre Pursey afinava la guitarra, tot un detall dels que denoten bones maneres. "Per això no cantem cançons antigues", va sentenciar ella un cop acabada la cançó, "perquè la gent vol escoltar-ne les versions bones". La gent dirà el que vulgui, però la versió que la Fletcher es va treure de la màniga va ser excel·lent. I no se'n parli més.

Mestres, alumnes i delícies melòmanes

The Catenary Wires.

MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT 2016 (segon acte)

Espai Jove Les Basses, Barcelona

7 de maig de 2016
Fotos: Carles Acme

Si no va ser una de les grans postals de la nit, poc li va faltar. Des de primera fila però sense cridar l'atenció, Amelia Fletcher i Rob Pursey es miraven l'actuació de Rombo amb cara d'aprovació i d'estar-s'ho passant d'allò més bé. El matrimoni britànic, tota una institució de la música independent amb tres dècades de trajectòria a l'esquena, tornava al Minifestival per a presentar el seu nou projecte conjunt, The Catenary Wires. El jove quartet barceloní, d'altra banda, es despenjava amb un pop fresc i refrescant en plena sintonia amb el que Fletcher i Pursey gairebé van arribar a patentar durant els dies de Talulah Gosh o Heavenly. La seva coincidència a les Basses i el feedback positiu entre uns i altres il·lustra la coherència que sempre ha definit la programació del Minifestival i, sobretot, la transversalitat d'un esdeveniment que aplega noms històrics i veus emergents sense jerarquitzar-los: tots els artistes participants a la segona jornada del Mini 2016 van actuar durant 35 minuts i en les mateixes condicions.

Però comencem pel principi. Els vallesans OBRIGADA van ser els encarregats de trencar el gel i ho van fer amb un set d'allò més colpidor. Volum al màxim i un repertori ric en registres i matisos: punk d'escola The Clash ("Mireneah"), post-rock visceral ("Overture"), emocore entès a la manera d'uns Texas Is The Reason ("Spirit") i post-punk aerodinàmic (Waves to Victory"). L'ep "Rectory / To Disagree /" (2015) va esdevenir l'espina dorsal d'un passi que la banda va aprofitar per a presentar dues noves composicions de les que mantenen la línia. Els van succeir ROMBO, solventant la indisposició a última hora d'Anna Bosch amb la incorporació puntual de Pol Serrahima (Vàlius) a la bateria. Descarades, desenfadades i amb un afinadíssim sentit melòdic, les barcelonines van presentar un disc de debut homònim (2015) farcit de cançons immediates ("Experts" o "Animal") i d'una lírica tan juvenil com enginyosa ("Kickboxing"). Menció a part es mereixen les dues versions amb què van amanir el set: "True Love will Find You in the End" (Daniel Johnston), traduïda al català i transportada al seu terreny, i un "Va com va" (Ovidi Montllor) que van interpretar com si fos de PJ Harvey. De seguida s'ha dit.

La presència de SEA LION al cartell era sens dubte un dels grans reclams de l'epíleg del Minifestival 2016. "Desolate Stars" (2015), debut en llarg de l'alter ego de Linn Osterberg, va esdevenir una de les sorpreses més agradables del passat exercici pel que fa a folk d'extrema fragilitat. Per això podia sorprendre el fet que la sueca debutés als nostres escenaris armada amb una guitarra elèctrica. Va ser la primera declaració d'intencions de qui contempla el rock'n'roll o el propi folk com a eines expressives i no pas com a etiquetes. La segona declaració arribaria durant la recta final del concert, quan Osterberg va citar els cançoners de Big Star i George Harrison. Els granadins ALONDRA GALOPA sí que havien actuat abans a Barcelona, però mai ho havien fet amb la formació sencera. Guitarres en flames i robusta base rítmica com a pilars d'un repertori tan èpic com expansiu, a mig camí de la psicodèlia, l'hipnotisme kraut i el post-punk més sideral. El crescendo d'electricitat amb què van segellar la recta final va esdevenir un dels grans moments de la nit.

Després de trenta anys dedicats al pop més immediat, Amelia Fletcher i Rob Pursey han disminuït les revolucions per minut i han mostrat la seva vessant més íntima i introspectiva a "Red Red Skies" (2015), el primer disc que signen com THE CATENARY WIRES. Un àlbum i un projecte que van presentar al Minifestival amb l'únic suport d'una guitarra acústica, les melodies marca de la casa i els seus inconfusibles jocs vocals. Van interpretar el disc sencer, agafant empenta en perles com "Intravenous" o "Throw Another Love Song on the Fire", i van amenitzar el set amb cites a Tender Trap i fins i tot una improvisada lectura a cappella de "Beatnik Boy" (Talulah Gosh). El contrapunt a la serenor tardorenca dels britànics arribaria de la mà de Jessica & The Fletchers i el seu pop vitamínic. Els barcelonins van desplegar tota una bateria de trencapistes d'herència C-86 que, novament, devien despertar les simpaties de Fletcher i Pursey. Una festa amb totes les lletres per a acomiadar el Minifestival 2016 per la porta gran.

Obrigada.

Rombo.

Sea Lion.

Alondra Galopa.

Jessica & The Fletchers.

Recomanació: Segon acte del Minifestival 2016

De dos veterans de l'indie britànic com són The Catenary Wires (Amelia Fletcher i Rob Pursey) a la fragilitat folk de Sea Lion, de les atmosferes post-punk d'Alondra Galopa al shoegaze vitamínic de Jessica & The Fletchers, i del rock visceral d'Obrigada a la frescor pop de Rombo. El MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT posarà punt i final a la seva XXI edició amb un segon acte d'alçada que tindrà lloc el proper 7 de maig (19h.) a l'Espai Jove Les Basses. Entrada lliure i sis hores de música. Què més volen?


Més informació:
Minifestival de Música Independent  /  Pàgina web

The Catenary Wires

Artesania pop - Foto Chris Croff

Parlar d’Amelia Fletcher i Rob Pursey equival gairebé a explicar la història sencera d’allò que coneixem com a indie pop. Des dels dies de Talulah Gosh, passant per projectes com Heavenly o Tender Trap, aquesta parella artística i sentimental ha esdevingut sinònim d’un format de cançó que dóna preferència a la immediatesa, la vitalitat i sobretot el ganxo melòdic per sobre de qualsevol altre atribut. Constants que es mantenen en un nou projecte, The Catenary Wires, que sense renunciar a les essències marca de la casa rebaixa revolucions i adquireix un marcat to malencònic. El resultat és un discurs elegant i pròxim a la vegada, coherent amb la trajectòria conjunta de Fletcher i Pursey però obert a noves textures i nous acabats.

The Catenary Wires -el nom s’inspira en les formes i patrons traçats pels cablejats de la xarxa elèctrica i de les línies ferroviàries- va néixer gairebé per accident, poc temps després que la parella abandonés Londres per a instal·lar-se a l’Anglaterra rural. Un entorn gairebé aïllat i lliure de distraccions on van començar a compondre cançons a partir d’una guitarra de joguina. El que va començar gairebé com un joc, va adquirir forma definitiva quan Fletcher i Pursey van actuar com a duet en un homenatge a Sarah Records a Bristol, on van aprofitar per a presentar algunes de les noves composicions.

Una cosa va portar a l’altra, i el següent pas va ser entrar en un estudi de gravació sota la supervisió de Brian O’Shaughnessy (Beth Orton, Go-Kart Mozart, The Clientele). El resultat és “Red Red Skies” (2015, Elefant Records), un disc de naturalesa immediata -vuit cançons en qüestió de vint-i-cinc minuts- però de to pausat i dominat pels colors de tardor. Aquí no hi trobaran píndoles adreçades a la pista de ball, sinó perles preciosistes que creixen a partir dels detalls més subtils: ara una melòdica, després un teclat gairebé imperceptible i per damunt de tot uns jocs vocals a mig camí de Lee Hazlewood amb Nancy Sinatra i els Vaselines. Una petita gran obra d’artesania pop que podrem degustar en directe el proper 7 de maig a l’Espai Jove Les Basses, en el marc del Minifestival de Música Independent.


Més informació:
The Catenary Wires / Bandcamp / Elefant Records

Minifestival de Música Independent / Pàgina web

MINIFESTIVAL 2016, segon acte: 7 de maig a Les Basses

Sea Lion.

Quan encara mantenim viu el record de la seva jornada central, el MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT anuncia un concert de cloenda que es pot considerar com un segon acte en tota regla de la seva XXI edició. The Catenary Wires, Sea Lion i Alondra Galopa seran alguns dels presents el 7 de maig a l'Espai Jove Les Basses. Entrada lliure i una marató melòmana que promet ser irrepetible.

Durant més de dues dècades ha estat un referent del calendari melòman d'hivern. Enguany, i després d'haver-se mantingut fidel a la seva cita hivernal, el Minifestival de Música Independent corona amb una data extra la programació de la seva XXI edició. Si la seva jornada central va aplegar a La Capsa delícies de la música independent com The Popguns, Emma Pollock o Star Horse, el proper mes de maig el Mini torna al que havia estat el seu centre neuràlgic durant els darrers anys, l'Espai Jove Les Basses, amb un cartell que una vegada més combinarà noms de fora amb veus de casa i figures històriques amb propostes emergents. La cita, amb entrada lliure, tindrà lloc el 7 de maig. I si bé l'organització l'ha presentat com un concert de cloenda, la veritat és que ens trobem davant d'un segon acte en tota regla i amb tots els luxes melòmans marca de la casa.

D'entrada, perquè suposa el retorn a casa nostra de dos noms emblemàtics de l'indie britànic de mitjans dels 80. Amelia Fletcher i Rob Pursey, veterans de formacions com Talulah Gosh, Tender Trap o Heavenly que ens visitaran amb la seva encarnació més recent, THE CATENARY WIRES. Esperin una bona dosi de ritmes frescos, melodies inesborrables i preciosisme portat a l'extrem. Encara al capítol internacional, el Minifestival 2016 promet ser recordat pel debut als nostres escenaris de SEA LION. Pseudònim de la sueca Linn Osterberg, ens trobem davant d'una veu dolça i delicada com poques, i d'unes cançons que beuen de la vessant més íntima i a la vegada avançada del folk. Les comparacions amb Cat Power, Joanna Newsom o Mazzy Star no són en absolut gratuïtes.

Pel que fa al capítol estatal, l'encapçalen el pop fosc i les textures post-punk dels granadins ALONDRA GALOPA, una formació que durant els darrers cinc anys s'ha obert camí fins a esdevenir un referent ja indiscutible de la música independent en aquesta banda dels Pirineus. De trajectòria més breu però igual d'intensa -incloses actuacions en festivals d'ambdós costats de l'Atlàntic-, els barcelonins JESSICA & THE FLETCHERS representen la vessant més urgent, vital i sorollosa del shoegaze. Els vallesans OBRIGADA, vells coneguts i amics d'aquest blog, presentaran el seu segon ep, un "Rectory / To Disagree" (2015) on mantenen intactes les seves coordenades sonores a mig camí d'uns Clash i uns Hüsker Dü. I des de la Ciutat Comtal, ROMBO es destaparan com una de les propostes més fresques de l'indie en català amb un cançoner pop que destil·la immediatesa i joventut pels quatre costats.


Més informació:
Minifestival de Música Independent  /  Pàgina web