Celebrant la cultura de base

Adrià Cortadellas i Guille Caballero, durant l'actuació de Fetus a la sala Sidecar.

ROMBO + FETUS + POWER BURKAS

Sidecar Factory Club, Barcelona

10 d'octubre de 2019

S'havia anunciat la sessió amb el títol genèric de Genocidi total - Res a celebrar, en referència a la imminent commemoració de la descoberta de les Amèriques i tot allò que aquesta ha comportat. Però el cert és que, si el triple concert que va tenir lloc la nit passada a la sala Sidecar va reclamar algun posicionament polític, aquest va esdevenir la reivindicació de la cultura de base com a pilar essencial en la construcció de qualsevol societat que es vulgui considerar com a tal. Tres bandes del panorama musical emergent català, tres discursos que es complementaven els uns als altres i, al seu darrere, tres segells que sumen dècades de militància underground -Bankrobber, BCore i The Indian Runners-.

Van trencar el gel les barcelonines Rombo, augmentades en directe amb un bateria de carn i os -figura no present al seu segon disc d'estudi, "Clara Montse Núria" (2019)- que va atorgar al repertori més recent del quartet una textura i uns acabats més orgànics, i alhora va reforçar la línia evolutiva d'una banda que cada cop sembla mirar menys cap a l'indie d'arrel C86 i apuntar de forma més decidida cap a la densitat atmosfèrica del dream pop o el shoegaze. El concert es va veure puntualment afectat per una incidència tècnica a la qual van treure ferro amb arguments tan sòlids com "Torreblanca" o "Dones estoiques".

Les van succeir Fetus, l'última gran revelació del punk empordanès i un dels directes més sòlids del país tenint en compte tota la carn que van arribar a posar a la graella en tan sols 40 minuts de recital. Reforçats al teclat pel seu bon amic Guille Caballero (Els Surfing Sirles, Chaqueta de Chándal, Joan Colomo) i armats amb cartutxos del calibre de "Somni barceloní", "El mite de la taverna" o "Crònica accidental a l'exili", van despatxar electricitat, suor i ganxo melòdic en quantitats industrials. I van deixar el llistó elevadíssim per als osonencs Power Burkas, que van acomiadar la nit per la porta gran amb una contundent descàrrega de post-punk rabiós i vitamínic, on no van faltar talls tan esmolats com "Desconeguts".

Genocidi total: Fetus, Rombo i Power Burkas

Rombo.

El punk de garatge de Fetus, la sensibilitat pop de Rombo i el post-punk amb accent osonenc de Power Burkas. Triple cartell d'impacte aquest dijous a la sala Sidecar amb el títol genèric de Genocidi total.

Tres bandes emergents amb flamants segons discos sota el braç, un escenari de proximitat i una causa compartida que en aquest cas és el rebuig a la celebració del Dia de la Hispanitat i tot allò que aquest porta implícit. Ni més ni menys que Fetus, Rombo i Power Burkas, que de passada representen també a tres de les escuderies més solvents de l'indie català -Bankrobber, The Indian Runners i BCore, respectivament- i que aquest dijous 10 d'octubre actuaran a la sala Sidecar en el marc d'un minifestival que porta el títol genèric de Genocidi total - Res a celebrar.

Anem a pams. Parlar de Fetus és fer-ho d'una de les formacions més fresques que ha donat darrerament el punk de garatge més nostrat. I parlar del seu segon disc, "Terra cuita", és fer-ho d'un plàstic que amplia horitzons a l'hora que conjuga melodia i mala llet. Rombo, d'altra banda, presentaran el celebrat "Clara Montse Núria", un àlbum on les barcelonines flirtegen amb l'electrònica sense perdre de vista la seva innata sensibilitat pop. Finalment, Power Burkas es refermaran com a abanderats del post-punk amb denominació d'origen Plana de Vic amb l'imprescindible "Mai nego l'oci" com a gran reclam. Tres bandes, tres discos i un cartell on eclecticisme equival a coherència. Això sí que cal celebrar-ho.


Més informació:
Sidecar Factory Club  /  Pàgina web

Mestres, alumnes i delícies melòmanes

The Catenary Wires.

MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT 2016 (segon acte)

Espai Jove Les Basses, Barcelona

7 de maig de 2016
Fotos: Carles Acme

Si no va ser una de les grans postals de la nit, poc li va faltar. Des de primera fila però sense cridar l'atenció, Amelia Fletcher i Rob Pursey es miraven l'actuació de Rombo amb cara d'aprovació i d'estar-s'ho passant d'allò més bé. El matrimoni britànic, tota una institució de la música independent amb tres dècades de trajectòria a l'esquena, tornava al Minifestival per a presentar el seu nou projecte conjunt, The Catenary Wires. El jove quartet barceloní, d'altra banda, es despenjava amb un pop fresc i refrescant en plena sintonia amb el que Fletcher i Pursey gairebé van arribar a patentar durant els dies de Talulah Gosh o Heavenly. La seva coincidència a les Basses i el feedback positiu entre uns i altres il·lustra la coherència que sempre ha definit la programació del Minifestival i, sobretot, la transversalitat d'un esdeveniment que aplega noms històrics i veus emergents sense jerarquitzar-los: tots els artistes participants a la segona jornada del Mini 2016 van actuar durant 35 minuts i en les mateixes condicions.

Però comencem pel principi. Els vallesans OBRIGADA van ser els encarregats de trencar el gel i ho van fer amb un set d'allò més colpidor. Volum al màxim i un repertori ric en registres i matisos: punk d'escola The Clash ("Mireneah"), post-rock visceral ("Overture"), emocore entès a la manera d'uns Texas Is The Reason ("Spirit") i post-punk aerodinàmic (Waves to Victory"). L'ep "Rectory / To Disagree /" (2015) va esdevenir l'espina dorsal d'un passi que la banda va aprofitar per a presentar dues noves composicions de les que mantenen la línia. Els van succeir ROMBO, solventant la indisposició a última hora d'Anna Bosch amb la incorporació puntual de Pol Serrahima (Vàlius) a la bateria. Descarades, desenfadades i amb un afinadíssim sentit melòdic, les barcelonines van presentar un disc de debut homònim (2015) farcit de cançons immediates ("Experts" o "Animal") i d'una lírica tan juvenil com enginyosa ("Kickboxing"). Menció a part es mereixen les dues versions amb què van amanir el set: "True Love will Find You in the End" (Daniel Johnston), traduïda al català i transportada al seu terreny, i un "Va com va" (Ovidi Montllor) que van interpretar com si fos de PJ Harvey. De seguida s'ha dit.

La presència de SEA LION al cartell era sens dubte un dels grans reclams de l'epíleg del Minifestival 2016. "Desolate Stars" (2015), debut en llarg de l'alter ego de Linn Osterberg, va esdevenir una de les sorpreses més agradables del passat exercici pel que fa a folk d'extrema fragilitat. Per això podia sorprendre el fet que la sueca debutés als nostres escenaris armada amb una guitarra elèctrica. Va ser la primera declaració d'intencions de qui contempla el rock'n'roll o el propi folk com a eines expressives i no pas com a etiquetes. La segona declaració arribaria durant la recta final del concert, quan Osterberg va citar els cançoners de Big Star i George Harrison. Els granadins ALONDRA GALOPA sí que havien actuat abans a Barcelona, però mai ho havien fet amb la formació sencera. Guitarres en flames i robusta base rítmica com a pilars d'un repertori tan èpic com expansiu, a mig camí de la psicodèlia, l'hipnotisme kraut i el post-punk més sideral. El crescendo d'electricitat amb què van segellar la recta final va esdevenir un dels grans moments de la nit.

Després de trenta anys dedicats al pop més immediat, Amelia Fletcher i Rob Pursey han disminuït les revolucions per minut i han mostrat la seva vessant més íntima i introspectiva a "Red Red Skies" (2015), el primer disc que signen com THE CATENARY WIRES. Un àlbum i un projecte que van presentar al Minifestival amb l'únic suport d'una guitarra acústica, les melodies marca de la casa i els seus inconfusibles jocs vocals. Van interpretar el disc sencer, agafant empenta en perles com "Intravenous" o "Throw Another Love Song on the Fire", i van amenitzar el set amb cites a Tender Trap i fins i tot una improvisada lectura a cappella de "Beatnik Boy" (Talulah Gosh). El contrapunt a la serenor tardorenca dels britànics arribaria de la mà de Jessica & The Fletchers i el seu pop vitamínic. Els barcelonins van desplegar tota una bateria de trencapistes d'herència C-86 que, novament, devien despertar les simpaties de Fletcher i Pursey. Una festa amb totes les lletres per a acomiadar el Minifestival 2016 per la porta gran.

Obrigada.

Rombo.

Sea Lion.

Alondra Galopa.

Jessica & The Fletchers.

Recomanació: Segon acte del Minifestival 2016

De dos veterans de l'indie britànic com són The Catenary Wires (Amelia Fletcher i Rob Pursey) a la fragilitat folk de Sea Lion, de les atmosferes post-punk d'Alondra Galopa al shoegaze vitamínic de Jessica & The Fletchers, i del rock visceral d'Obrigada a la frescor pop de Rombo. El MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT posarà punt i final a la seva XXI edició amb un segon acte d'alçada que tindrà lloc el proper 7 de maig (19h.) a l'Espai Jove Les Basses. Entrada lliure i sis hores de música. Què més volen?


Més informació:
Minifestival de Música Independent  /  Pàgina web

MINIFESTIVAL 2016, segon acte: 7 de maig a Les Basses

Sea Lion.

Quan encara mantenim viu el record de la seva jornada central, el MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT anuncia un concert de cloenda que es pot considerar com un segon acte en tota regla de la seva XXI edició. The Catenary Wires, Sea Lion i Alondra Galopa seran alguns dels presents el 7 de maig a l'Espai Jove Les Basses. Entrada lliure i una marató melòmana que promet ser irrepetible.

Durant més de dues dècades ha estat un referent del calendari melòman d'hivern. Enguany, i després d'haver-se mantingut fidel a la seva cita hivernal, el Minifestival de Música Independent corona amb una data extra la programació de la seva XXI edició. Si la seva jornada central va aplegar a La Capsa delícies de la música independent com The Popguns, Emma Pollock o Star Horse, el proper mes de maig el Mini torna al que havia estat el seu centre neuràlgic durant els darrers anys, l'Espai Jove Les Basses, amb un cartell que una vegada més combinarà noms de fora amb veus de casa i figures històriques amb propostes emergents. La cita, amb entrada lliure, tindrà lloc el 7 de maig. I si bé l'organització l'ha presentat com un concert de cloenda, la veritat és que ens trobem davant d'un segon acte en tota regla i amb tots els luxes melòmans marca de la casa.

D'entrada, perquè suposa el retorn a casa nostra de dos noms emblemàtics de l'indie britànic de mitjans dels 80. Amelia Fletcher i Rob Pursey, veterans de formacions com Talulah Gosh, Tender Trap o Heavenly que ens visitaran amb la seva encarnació més recent, THE CATENARY WIRES. Esperin una bona dosi de ritmes frescos, melodies inesborrables i preciosisme portat a l'extrem. Encara al capítol internacional, el Minifestival 2016 promet ser recordat pel debut als nostres escenaris de SEA LION. Pseudònim de la sueca Linn Osterberg, ens trobem davant d'una veu dolça i delicada com poques, i d'unes cançons que beuen de la vessant més íntima i a la vegada avançada del folk. Les comparacions amb Cat Power, Joanna Newsom o Mazzy Star no són en absolut gratuïtes.

Pel que fa al capítol estatal, l'encapçalen el pop fosc i les textures post-punk dels granadins ALONDRA GALOPA, una formació que durant els darrers cinc anys s'ha obert camí fins a esdevenir un referent ja indiscutible de la música independent en aquesta banda dels Pirineus. De trajectòria més breu però igual d'intensa -incloses actuacions en festivals d'ambdós costats de l'Atlàntic-, els barcelonins JESSICA & THE FLETCHERS representen la vessant més urgent, vital i sorollosa del shoegaze. Els vallesans OBRIGADA, vells coneguts i amics d'aquest blog, presentaran el seu segon ep, un "Rectory / To Disagree" (2015) on mantenen intactes les seves coordenades sonores a mig camí d'uns Clash i uns Hüsker Dü. I des de la Ciutat Comtal, ROMBO es destaparan com una de les propostes més fresques de l'indie en català amb un cançoner pop que destil·la immediatesa i joventut pels quatre costats.


Més informació:
Minifestival de Música Independent  /  Pàgina web