Artesania pop - Foto Chris Croff |
The Catenary Wires -el nom s’inspira en les formes i patrons traçats pels cablejats de la xarxa elèctrica i de les línies ferroviàries- va néixer gairebé per accident, poc temps després que la parella abandonés Londres per a instal·lar-se a l’Anglaterra rural. Un entorn gairebé aïllat i lliure de distraccions on van començar a compondre cançons a partir d’una guitarra de joguina. El que va començar gairebé com un joc, va adquirir forma definitiva quan Fletcher i Pursey van actuar com a duet en un homenatge a Sarah Records a Bristol, on van aprofitar per a presentar algunes de les noves composicions.
Una cosa va portar a l’altra, i el següent pas va ser entrar en un estudi de gravació sota la supervisió de Brian O’Shaughnessy (Beth Orton, Go-Kart Mozart, The Clientele). El resultat és “Red Red Skies” (2015, Elefant Records), un disc de naturalesa immediata -vuit cançons en qüestió de vint-i-cinc minuts- però de to pausat i dominat pels colors de tardor. Aquí no hi trobaran píndoles adreçades a la pista de ball, sinó perles preciosistes que creixen a partir dels detalls més subtils: ara una melòdica, després un teclat gairebé imperceptible i per damunt de tot uns jocs vocals a mig camí de Lee Hazlewood amb Nancy Sinatra i els Vaselines. Una petita gran obra d’artesania pop que podrem degustar en directe el proper 7 de maig a l’Espai Jove Les Basses, en el marc del Minifestival de Música Independent.
Més informació:
The Catenary Wires / Bandcamp / Elefant Records
Minifestival de Música Independent / Pàgina web
Excel.lent joc de veus. M'han agradat, no els coneixia, moltes gràcies per la recomanació.
ResponEliminaGràcies a tu per la visita! M'alegro que t'hagin agradat. Et recomano també els seus projectes anteriors (Talulah Gosh, Heavenly...). La seva trajectòria avança pràcticament paral·lela a la de l'indie britànic.
Elimina