"Monster", a El 9 Nou

Aquest cap de setmana hem assistit a una de les representacions de "Monster, de prop ningú és normal" al Llevant Teatre de Granollers. Una obra de teatre, un concert de punk rock i una invitació a replantejar-se convencions i absoluts. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

'Monster, de prop ningú és normal'

Hi ha ocasions en què un simplement necessita que el facin riure. Aquesta nit he assistit a la representació de "Monster, de prop ningú és normal", una coproducció de Teatre Tantarantana i Arsènic Espai de Creació al Llevant Teatre de Granollers. L'adaptació d'un text original de David Greig, dirigida per Roberto Romei, amb música de The Mamzelles i protagonitzada per Blanca Garcia-Lladó, Clara Manyós i Berta Pipó. Una obra de teatre que és alhora un concert de punk rock, que m'ha fet riure una bona estona i de propina m'ha convidat a pensar i reflexionar. Sobre les convencions socials, sobre els rols de gènere, sobre aquest concepte tan absurd que anomenem normalitat. Bé, demà ho explicaré a El 9 Nou (edició Vallès Oriental) -i a vostès els convido a no perdre's la sessió d'aquesta tarda-.

Catastrofe Club - "Como moscas"

Catastrofe Club.

Frenètics moviments de càmera, el blanc i negre com a fil conductor i unes atmosferes tan fosques i inquietants com els temps que estem vivint. Els vallesans Catastrofe Club acaben de presentar el videoclip de "Como moscas", una de les peces incloses al seu segon àlbum -"Ejercicios de visión" (2018, Hidden Track)-. Produït per la pròpia banda i l'escola de teatre Arsènic Espai de Creació, el clip s'ha rodat a les instal·lacions de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a Granollers, amb Marta G. Otín a la direcció artística i Mireia Schröder a les tasques de realització. Poden veure'l a Youtube. I si volen degustar l'impactant directe de Catastrofe Club, podran fer-ho el proper diumenge, 23 de juny (19,30h) a l'espai Dràstik Punkaires de la mateixa capital vallesana.

Sacsejant consciències

IN_CULT: VÀLIUS + MATTHEW McDAID

NAUB1, Granollers

15 de novembre de 2014

Antifolk. És possible que Vàlius no s'identifiquin amb el terme, i fins i tot és possible que no n'hagin sentit parlar. Però creguin-me, el duet barceloní és tan antifolk com qualsevol dels outsiders que desafien les convencions del folk i el punk als soterranis de Nova York. Per entendre'ns, si l'antifolk reaccionava originalment al dogma del folk de cabells blancs i ressaca post-Greenwich Village, Vàlius ho fan respecte al de la Nova Cançó i, sobretot, l'oficialisme amb què aquesta porta gairebé quatre dècades tapant el seu certificat de defunció. Interpretant "Diguem no" de Raimon amb la mala llet d'uns Circle Jerks. Transformant "País petit" de Lluís Llach en un aquelarre post-punk a mig camí entre Joy Division i Thee Headcoats. Desfent mites, espantant puristes i sacsejant consciències.

Dos apunts, les citades revisions, en un repertori que es nodreix no obstant de la pròpia collita. De "Camps", "Gran" i la sardana punk "Això és com tot" -rotllana inclosa al centre de la pista-. D'aquell rock de garatge de format minimalista que sona com si Pau Riba i Flat Duo Jets s'intercanviessin els papers. Vàlius aterraven per segona vegada a la NAUB1 en el marc de l'IN_CULT, les jornades d'agitació cultural impulsades pel Casal Popular L'Esquerda, i compartint escenari amb Matthew McDaid. Nord-irlandès establert a Catalunya, aquest jove de mirada decidida acaba d'irrompre al panorama independent amb una col·lecció de cançons que conjuguen preciosisme, intensitat i formes clàssiques. Cançons que apunten a M. Ward, The Swell Season o Iron & Wine, per citar tres exemples més o menys contemporanis, però que no fan cap lleig a Nick Drake en els moments més intimistes, ni a Jeff Buckley quan la guitarra augmenta revolucions.

Abans de desembocar a la B1, l'IN_CULT havia escampat el seu radi d'acció pel centre de Granollers. I ho havia fet al més pur estil situacionista. Servint-se de l'art per a alterar una realitat i denunciar una rutina. La d'un comerç hegemònic que marca no només els horaris sinó també el ritme de vida de la ciutat. La de les marees humanes que els dissabtes a la tarda transiten d'aparador en aparador i que ahir es van topar de nassos amb quelcom tan abstracte com inesperat. Quatre performances teatrals per cortesia d'Arsènic Espai de Creació. Nens perduts, captaires escampant sacs de sorra i una inquietant figura vestida amb un uniforme de protecció contra la radiació i una careta antigàs. Personatges que acabarien confluint a la Porxada entre mirades de sorpresa, aprovació i, fins i tot, rebuig. Novament, i responent a una de les principals vocacions de l'IN_CULT, s'havien sacesajat consciències.

Vàlius.

Matthew McDaid.

Performance d'Arsènic a la Porxada.

Molt més que música

LA COLÒNIA

NAUB1, Granollers

8 de febrer de 2014

La Colònia no és un grup de música. És un col·lectiu multidisciplinari on hi tenen cabuda músics, actors, dissenyadors gràfics i artistes plàstics i audiovisuals, entre d'altres. I no només això: a cada actuació hi participen artistes del territori on té lloc l'espectacle. Dit d'una altra manera, La Colònia fomenta a través de l'art i la cultura valors com la cooperació, la proximitat o la transversalitat. Valors contraris precisament a la competitivitat, el creixement a qualsevol preu, i l'aïllacionisme i l'aïllament propis de l'era digital. Ahir van actuar a la NAUB1 de Granollers. Entre els artistes convidats hi figuraven l'actor Pepo Blasco -fent les funcions de narrador-, l'agrupació Arsènic Espai de Creació -que va escenificar un enterrament amb molt de ritme-, una secció de vents integrada per músics vallesans o el Cor Sarabanda de La Garriga -l'èpica que va aportar la seva intervenció evocava als propis Arcade Fire-. Música, teatre i arts visuals en un mateix espectacle que va tenir lloc tant dins com fora de l'escenari. Reflexions, poesia i cançons que diuen coses. I un hit, "Mareta", on l'amor esdevé molt més que una metàfora. Una declaració de principis.

La Colònia, ahir al vespre a la B1.

Albert Galcerà i Xavier Ciurans (La Colònia).

Pepo Blasco.

Amb el Cor Sarabanda.