Tercera edició de l'In_Cult

Vivim en un país on els ministres de Cultura no tenen massa clara la funció de la seva cartera. Un país governat per il·lustres ignorants que són capaços d'emmarcar la Cultura al mateix despatx que l'Esport -i ho dic sense ànim de desmerèixer l'Esport, que malgrat no ser-ne conscients els senyors ministres té unes implicacions socials que van molt més enllà de seleccions i circs mediàtics-. Un país en mans d'un govern per a qui la Cultura és entreteniment i la matança de braus en públic patrimoni cultural. Cito la Cultura d'aquesta manera, en majúscula, no perquè doni raó de ser a un ministeri sinó perquè de fet dóna raó de ser a tota una societat. És amb aquest leitmotiv, el de la cultura com a eix vertebrador i transformador de la realitat que ens envolta, com el casal popular L'Esquerda de Granollers ha impulsat durant dos anys les jornades de transformació cultural In_Cult. Aquest mes de novembre n'arriba la tercera edició, que començarà el dissabte 14 (22,30h.) a la NAUB1 i de la mà d'"Ovidi3", un homenatge a Ovidi Montllor a tres bandes amb el poeta David Caño, el músic Borja Penalba i el periodista i activista social David Fernàndez.

Més informació:

L'Esquerda  /  Pàgina web

Sacsejant consciències

IN_CULT: VÀLIUS + MATTHEW McDAID

NAUB1, Granollers

15 de novembre de 2014

Antifolk. És possible que Vàlius no s'identifiquin amb el terme, i fins i tot és possible que no n'hagin sentit parlar. Però creguin-me, el duet barceloní és tan antifolk com qualsevol dels outsiders que desafien les convencions del folk i el punk als soterranis de Nova York. Per entendre'ns, si l'antifolk reaccionava originalment al dogma del folk de cabells blancs i ressaca post-Greenwich Village, Vàlius ho fan respecte al de la Nova Cançó i, sobretot, l'oficialisme amb què aquesta porta gairebé quatre dècades tapant el seu certificat de defunció. Interpretant "Diguem no" de Raimon amb la mala llet d'uns Circle Jerks. Transformant "País petit" de Lluís Llach en un aquelarre post-punk a mig camí entre Joy Division i Thee Headcoats. Desfent mites, espantant puristes i sacsejant consciències.

Dos apunts, les citades revisions, en un repertori que es nodreix no obstant de la pròpia collita. De "Camps", "Gran" i la sardana punk "Això és com tot" -rotllana inclosa al centre de la pista-. D'aquell rock de garatge de format minimalista que sona com si Pau Riba i Flat Duo Jets s'intercanviessin els papers. Vàlius aterraven per segona vegada a la NAUB1 en el marc de l'IN_CULT, les jornades d'agitació cultural impulsades pel Casal Popular L'Esquerda, i compartint escenari amb Matthew McDaid. Nord-irlandès establert a Catalunya, aquest jove de mirada decidida acaba d'irrompre al panorama independent amb una col·lecció de cançons que conjuguen preciosisme, intensitat i formes clàssiques. Cançons que apunten a M. Ward, The Swell Season o Iron & Wine, per citar tres exemples més o menys contemporanis, però que no fan cap lleig a Nick Drake en els moments més intimistes, ni a Jeff Buckley quan la guitarra augmenta revolucions.

Abans de desembocar a la B1, l'IN_CULT havia escampat el seu radi d'acció pel centre de Granollers. I ho havia fet al més pur estil situacionista. Servint-se de l'art per a alterar una realitat i denunciar una rutina. La d'un comerç hegemònic que marca no només els horaris sinó també el ritme de vida de la ciutat. La de les marees humanes que els dissabtes a la tarda transiten d'aparador en aparador i que ahir es van topar de nassos amb quelcom tan abstracte com inesperat. Quatre performances teatrals per cortesia d'Arsènic Espai de Creació. Nens perduts, captaires escampant sacs de sorra i una inquietant figura vestida amb un uniforme de protecció contra la radiació i una careta antigàs. Personatges que acabarien confluint a la Porxada entre mirades de sorpresa, aprovació i, fins i tot, rebuig. Novament, i responent a una de les principals vocacions de l'IN_CULT, s'havien sacesajat consciències.

Vàlius.

Matthew McDaid.

Performance d'Arsènic a la Porxada.

Segona edició de l'In_Cult

Torna l'IN_CULT. Les jornades de transformació cultural que organitza a Granollers el Casal Popular l'Esquerda amb l'objectiu de generar debat i encetar reflexions, sempre amb l’art i la cultura com a pals de paller. Entre els propers dies 14 i 15 de novembre, proposen entre d'altres dur a terme una ocupació teatral de la plaça de la Porxada i analitzar les quatre últimes dècades de vida social i cultural a la capital vallesana -la qual cosa promet ser realment interessant-. Tot plegat culminarà a la NAUB1 amb les actuacions de Matthew McDaid i els imprescindibles Vàlius.

Més informació:
L'Esquerda
Brubaker
NAUB1

In_Cult: Xarim Aresté a la B1

XARIM ARESTÉ

NAUB1, Granollers

30 de novembre de 2013

És molt probable que Xarim Aresté ni tan sols en fos conscient, però les seves botes eren tota una declaració de principis. Botes de batalla, desgastades per les incomptables hores de servei i amb bona part de les seves respectives superfícies cobertes amb restes de fang sec. En uns temps en què determinades actuacions de rock'n'roll s'assemblen més a una desfilada de models que a un concert, reconforta comprovar que encara hi ha músics que es passen més hores al local d'assaig que a l'estilista. Perquè si d'una cosa pot presumir Aresté és d'autenticitat. Sí, autenticitat. Un concepte maltractat i banalitzat com pocs a aquestes alçades, però que en el seu cas no respon a tòpics sinó a una realitat palpable. La d'un repertori -i una manera d'interpretar-lo- tan natural i espontani com aquelles botes que han servit en mil i una batalles.

Batalles com les que el propi Aresté ha lliurat en tota mena d'escenaris, ja sigui acompanyant a d'altres o defensant els seus propis arguments al capdavant de Very Pomelo i en solitari. Fent gala en tot moment d'un adn que incorpora tota la profunditat de la música nord-americana d'arrels. Absorbint el bo i millor d'una tradició que enllaça Robert Johnson amb la Creedence i The Band amb Neil Young. I el més important, traslladant-ho a la seva llengua i la seva manera de fer sense perdre ni un gram de frescor pel camí. Ni un gram d'aquell mojo que l'allunya d'imitadors i usurpadors diversos i li atorga línia directa amb els seus ídols i mestres.

Amb el seu concert a la NAUB1 -compartint escenari amb un disc jockey d'excepció com és Jaume Pla (Mazoni), i comptant puntualment ni més ni menys que amb Paul Fuster a la bateria- va cloure les jornades d'agitació cultural In_Cult. Ho va fer al capdavant del seu projecte solista. Reduint l'estructura de Very Pomelo a un power trio en flames. Prescindint dels recursos de la banda mare i sonant més bàsic, cru i directe que mai. Condensant el blues elèctric entès a la manera de Cream, Led Zeppelin o la Jimi Hendrix Experience, i transformant-lo en una supernova de proporcions atòmiques. Reivindicant la força d'una guitarra, un baix, una bateria i els lascius aguts de la seva veu per sobre de qualsevol posat o estilisme. No ho dubtin, el fang acumulat en aquelles botes és fruit d'hores i hores de trajecte. Tantes com anys porta Aresté venent la seva ànima al mateix diable que va comprar la de Robert Johnson en una cruïlla de camins.

Cançons sense posats ni estilismes.

El power trio en acció.

Amb Paul Fuster a la bateria.

Botes de batalla i electricitat als pedals.

In_Cult: "Quan la cultura és transformació"

XERRADA DEBAT IN_CULT

Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Granollers

30 de novembre de 2013

"Si una cosa caracteritza les avantguardes històriques és el rebuig del mercat i del món burgès com a principi organitzatiu de la vida". La cita és de l'assaig "Organizar el rechazo. Vanguardias culturales y política revolucionaria" (2012), de Marc Casanovas. I suposa un recordatori del paper trencador que al seu moment van tenir corrents com el surrealisme, el dadaisme, el punk o la literatura Beat. Corrents trencadores no només a nivell estrictament artístic, sinó també pel que fa a la relació que establien entre emissor i receptor. I sobretot, per un qüestionament de l'establishment que implicava, d'entrada, contemplar l'art més enllà del seu valor de mercat i definir-lo com a mecanisme de transformació social. En ple segle XXI, aquest paper sembla haver-se perdut o, com a mínim, difuminat. Àmbits com el de la música o el del cinema van plens d'exemples de com fins i tot expressions aparentment avantguardistes es contemplen actualment com una mercaderia més, amb els seus corresponents patrocinis i fins i tot canals oficials. I és clar, és impossible -o molt difícil- per a un discurs artístic qüestionar l'establishment quan és aquest mateix establishment qui el sustenta.

Casanovas, militant de Revolta Global i programador de l'Ateneu Rebel, va ser un dels ponents de la xerrada-debat "Quan la cultura és transformació. Moviments socials, política i cultura", organitzada pel col·lectiu granollerí L'Esquerda en el marc de les jornades d'agitació cultural In_Cult. L'acompanyaven l'animador cultural Jordi Oliveras, coordinador d'Indigestió i Nativa.cat, el gestor cultural i biotecnòleg Albert Avilés, baixista del grup Ebri Knight, i l'actor Francesc Luchetti, membre de la plataforma Marea Roja. Va ser aquest últim qui va situar la pròpia indústria cultural al fons d'una problemàtica de doble cara, la de la precarietat creixent del sector i la d'un discurs tan acrític com uniforme. Quan la cultura ha esdevingut una mercaderia en la mateixa mesura que ho són els perfums o el calçat esportiu, quan "tot s'orienta exclusivament a la obtenció de beneficis", l'art deixa de ser un reflex del seu entorn més immediat i esdevé un simple bé de consum.

És en un context com aquest quan cal plantejar-se què demanar als artistes. En aquest sentit, Oliveras es va referir a l'"acomodament" que defineix bona part de l'escena musical catalana contemporània i, partint del conflicte social evidenciat a partir de les mobilitzacions del 15-M, va preguntar-se per què el discurs d'aquesta escena "no reflecteix allò que passa al carrer". El propi Casanovas es va referir també al moviment Indignat i a la seva capacitat d'integrar diferents sectors socials. "Les places van esdevenir espais on tothom podia parlar, independentment de si era professor o alumne, tothom podia accedir a l'experiència estètica". Més enllà de socialitzar la política, el 15-M la va portar al carrer transformant una plaça en fòrum. Una transformació de l'espai públic que el ponent va equiparar amb el "replantejament de la nostra relació amb l'àmbit quotidià" que proposava el situacionisme. Si aquest mateix replantejament s'aplica als papers preestablerts de l'artista i del seu públic com a emissor i receptor, així com dels mitjans de transmissió cultural, serà la cultura la que quedarà socialitzada i, per tant, a l'abast de tothom.

Finalment, Avilés es va referir al dilema que suposa la dicotomia entre el paper d'artista i el de treballador cultural -partint del primer com qui entén la cultura com a mitjà transformador o finalitat en si mateixa, i del segon com qui l'entén únicament com a mitjà de subsistència-. Havent repassat la seva militància tant en l'àmbit de la cultura com en el dels moviments polítics i associatius, va plantejar contradiccions com la de defensar un discurs artística o políticament compromès i a la vegada acceptar que el propi catxet augmenti "perquè, al capdavall, el sistema t'obliga a tenir diners per a poder menjar". Un cop finalitzades les respectives intervencions, els quatre ponents i la vintena llarga d'assistents a la xerrada van intercanviar impressions i encetar diversos debats, sempre al voltant de la dimensió social de l'art i la cultura i sense cap voluntat de buscar veritats absolutes. "No volem extreure conclusions", havia insistit de bon principi un dels organitzadors, Joan Gener, refermant d'aquesta manera el caràcter obert, participatiu i plural d'un dels actes centrals de l'In_Cult.

In_Cult: "Pauls Planet" (2013)

Paul Fuster és antisistema. No es passa el dia llançant proclames incendiàries ni es perd en discursos pamfletaris, però és antisistema. I ho és perquè viu fora del sistema, i de passada evidencia que fer-ho és possible. Es manté al marge de la societat de consum, construint-se ell mateix instruments musicals i mitjans de transport com bicicletes o furgonetes, no aspirant a res que no li sigui imprescindible per viure i entenent la seva música com una expressió vital i no com una mercaderia. Per això rebutja ofertes de festivals i és capaç de passar-se dos mesos girant per Catalunya en bicicleta, defugint els escenaris convencionals i arribant a racons sovint exclosos dels circuits de música en directe. El llargmetratge "Pauls Planet" (2013), d'Aleix Barba i Marc Sirisi, documenta aquesta gira amb testimonis del propi Fuster i de gent del seu entorn com Xarim Aresté o Joan Pons (El Petit de Cal Eril). És aquest últim qui augura que gires com aquesta són "el futur de la música". I no va mal encaminat. A falta de locals on expressar-se, caldrà buscar sales d'estar, garatges i espais recuperats. Davant d'un panorama tan massificat com estancat, la millor sortida és la proximitat i el contacte de tu a tu amb el públic. Amb una indústria en hores baixes i unes subvencions oficials que s'aprimen, no queda més remei que recórrer a l'autogestió i el Do It Yourself. Quan el sistema no funciona, viure'n al marge pot ser una bona manera de transformar-lo. Paul Fuster n'ha donat un bon exemple.

"Pauls Planet" es va projectar la nit passada a la NAUB1 de Granollers, en el marc de les jornades d'agitació cultural In_Cult que organitza el col·lectiu L'Esquerda. Poden consultar la resta de la programació aquí.

In_Cult: La cultura com a eix transformador

Durant dos dies, 29 i 30 de novembre, el recinte de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a Granollers, acollirà propostes artístiques, ponències i debats amb la voluntat de sacsejar consciències i presentar la cultura com un entorn creatiu, col·lectiu i transformador. A la programació hi participaran artistes com Xarim Aresté, Jaume Pla (Mazoni) o Berta Diumaró, a més d’activistes culturals com Jordi Oliveras o Marc Casanovas.

Manuel de Pedrolo va dir que la cultura només és viva en la mesura que és conflictiva. Segons aquesta equació, la cultura de masses contemporània és poca cosa més que un cadàver sustentat pel seu afany corporativista. No deixa de ser paradoxal que, en un context d’emergència social sense precedents, bona part de la creació artística hagi esdevingut un producte que només contempla l’espectador com a subjecte passiu. In_Cult vol ser un toc d’atenció, una crida a la reflexió i una plataforma per a reivindicar la cultura com a eix transformador de la societat.

Durant dues jornades, els dies 29 i 30 de novembre, les instal·lacions de Roca Umbert Fàbrica de les Arts acolliran propostes musicals, teatrals i audiovisuals, així com ponències i debats amb un nexe en comú: la voluntat de sacsejar consciències. Tot plegat, potenciant la vessant col·lectiva i creativa de la cultura en contraposició a la seva faceta estrictament mercantil. In_Cult és una iniciativa de L’Esquerda a la qual s’han sumat espais de Roca Umbert com el Centre de Creació i Difusió Musical NAUB1.

Divendres, 29 de novembre

Teatre-fòrum: “QUINA TELA”, amb Xucrut Teatre

20,30h. Arsènic Espai de Creació. Entrada gratuïta.

Som el que vestim o ens vestim com som? Una reflexió en clau d’humor sobre l’espiral consumista que defineix actualment el fet de vestir-se. Un viatge que explora les necessitats reals del consumidor i aquelles que genera la pròpia indústria de la moda, passant pel dia a dia d’un petit taller de costureres a Galícia i la realitat dels treballadors del mateix sector als països del sud-est asiàtic. Un cop finalitzada la representació, s’encetarà un espai de debat entre els espectadors i la pròpia companyia.

Projecció del documental “PAUL’S PLANET”

22,30h. NAUB1. Entrada lliure amb donació voluntària.

2.080 quilòmetres i 55 concerts en 60 dies. La passada primavera, Paul Fuster es va enfilar a una bicicleta que ell mateix s’havia construït i va recórrer bona part de la geografia catalana amb una guitarra feta també per ell mateix. Una gira que li va permetre portar les seves cançons a pobles i racons habitualment exclosos dels circuits regulars de música en directe. Una reivindicació d’un mitjà de transport sostenible i de valors com la proximitat, però també un procés de depuració interna durant el qual Fuster es va enfrontar als seus dimonis personals. El documental "Paul’s Planet", d’Aleix Barba i Marc Sirisi, repassa una experiència singular i a dia d´avui única a casa nostra. En acabat, un servidor es posarà als plats per a oferir una sessió de música indiegnada.

Dissabte, 30 de novembre

Projecció-taller: “Cinema documental, una aproximació per perdre la por a la no ficció”

18h. Arsènic Espai de Creació. Entrada gratuïta.

El cinema documental no mossega, però sovint ens hi acostem carregats de prejudicis. La documentalista granollerina Berta Diumaró ens convida a desfer aquests prejudicis i acostar-nos sense por a la no ficció. A través de fragments de documentals que ella mateixa ha seleccionat, descobrirem com aquest gènere pot reflectir moments o esdeveniments històrics. Una aproximació a un llenguatge audiovisual que, més enllà d’explicar coses, pot jugar també un paper transformador en el si d’una societat.

Xerrada-debat: “Quan la cultura és transformació. Moviments socials, política i cultura”

19,30h. No lloc de Roca Umbert Fàbrica de les Arts. Entrada gratuïta.

Encetem un espai on analitzar i debatre la vinculació entre cultura i política, entre art i moviments socials, entre creació i mobilització. Hi participaran com a ponents Jordi Oliveras, animador cultural i coordinador d’Indigestió i Nativa.cat; Marc Casanovas, militant de Revolta Global, programador a l’Ateneu Rebel i autor de l’assaig “Organizar el rechazo”; Albert Avilés, gestor cultural, biotecnòleg i músic del grup Ebri Knight; i Francesc Luchetti, actor i membre del grup Marea Roja.

Sopar In_Cult

21h. Bar de Roca Umbert.

Un sopar entès com a espai per a compartir opinions i reflexions sobre tot el que hem vist i escoltat al llarg de les jornades, amb sorpreses per a fomentar l’esperit crític i creatiu.

Concert: XARIM ARESTÉ + MAZONI DJ

23h. NAUB1. Entrada: 3 euros (amb consumició gratuïta pels socis de L’Esquerda).

Quan la retromania es troba més que mai a l´ordre del dia, pocs poden dir que la seva estètica vagi més enllà del posat. Xarim Aresté és un d’aquests pocs. El seu look setentero és tan autèntic com un repertori que beu de The Band, Hot Tuna i els Grateful Dead més reposats. Del blues, el folk, el hillbilly i el rock´n´roll sense conservants. Ho ha demostrat al capdavant dels aclamats Very Pomelo, i ho torna a demostrar amb la seva primera obra solista, "Lladregots" (2013). Cançons bullides a foc lent que presentarà en directe a la B1. Un cop acabat el concert, tot un Jaume Pla (Mazoni) s´apoderarà dels plats per a fer-nos vibrar amb totes aquelles cançons que l´han marcat.

Roca Umbert Fàbrica de les Arts

Avda. Prat de la Riba, 77 - Granollers

(RENFE / Bus Nit: Granollers Centre)

www.esquerda.org
www.naub1.cat
www.brubaker.cat
www.facebook.com/rocaumbertbar
www.arsenicespai.wordpress.com
www.rocaumbert.cat