Imatges que sonen

Sergi Vila, mostrant el seu art ahir a Dràstik Punkaires.

Ja fa més de deu anys que el manresà Sergi Vila es dedica a fotografiar l'escena musical underground de casa nostra i de més enllà. Per davant del seu objectiu hi han passat exponents de pes de la música alternativa que van de Budellam a Zeidun, a qui considera com els seus grans referents. I és habitual trobar-lo, sempre ben equipat amb la seva càmera, en entorns com els de l'Actitud Fest de Vidreres, Som del Montseny o l'espai Dràstik Punkaires de Granollers, on ahir va exposar una vintena llarga d'instantànies captades durant l'última dècada i mitja. El seu estil és tan personal com intransferible, i les seves imatges solen captar el ritme habitualment frenètic dels esdeveniments que retrata. Si les fotografies sonessin, les de Sergi Vila ho farien de ben segur amb el volum a l'onze.

El disc de suport a Dràstik Punkaires, a El 9 Nou

Una vuitantena de bandes d'arreu del país cedeixen peces inèdites per a un disc de suport a Dràstik Punkaires. Aprofitem l'ocasió per parlar amb un dels seus responsables del passat, el present i, és clar, el futur d'aquest santuari de la música underground a Granollers. El resultat de l'entrevista, avui a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Fotografies de Griselda Escrigas i Julián Vázquez.

Recopilatori de suport a Dràstik Punkaires

Un total de 76 bandes donen suport de Dràstik Punkaires, espai de referència de l'underground vallesà que durant els darrers mesos no s'ha vist tan amenaçat pel coronavirus com per la normativa municipal. El resultat és el recopilatori "Dràstik Punkaires Vol. 01".

Granollers. Una ciutat de 60.000 habitants i tan sols un espai acondicionat expressament per oferir-hi concerts de petit i mitjà format. I, per postres, una normativa municipal que ha estat a punt d'engegar a rodar un projecte sorgit de l'empenta i la determinació de dos col·lectius de llarga i contrastada trajectòria underground com són Punkaires i Arcada Koncerts, impulsors de Dràstik Punkaires. Un local autogestionat per on van passar més de 120 bandes i solistes locals, nacionals i internacionals entre l'any 2017 i la tardor de 2019, quan va haver d'abaixar la persiana per dur a terme obres d'insonorització.

Des d'aleshores, ambdues entitats han impulsat diverses accions destinades a pagar les despeses d'aquests treballs. L'última, coincidint amb l'aturada de la música en directe derivada del coronavirus, ha estat la publicació d'un disc recopilatori on un total de 76 bandes han cedit les seves cançons de forma desinteressada. Es tracta sobretot d'artistes de l'entorn granollerí i vallesà, músics que són habituals de l'escenari del Dràstik però també solen passar per caixa i buscar lloc a primera fila quan no els toca actuar. Formacions com Zombi Pujol, Tiger Menja Zebra, Les Cruet, Prou!, Catastrofe Club, Esperit! o Tansumica –també noms històrics com Budellam, Zeidun o Camping, i fins i tot bandes tan joves que encara no han tingut temps d'actuar a la sala, com Zesc-.

Tampoc hi falten referents de l'indie català i estatal com els gironins Illinoise, els maresmencs IOU3R, les barcelonines Pentina't Lula, els mallorquins F/E/A o els valencians Betunizer. Tot plegat, sota el títol genèric de "Dràstik Punkaires Vol​.​ 01 – A 17dbs de l'infern" (2020) –esperem que el segon volum arribi ben aviat-. Un repertori d'impacte, integrat per títols en molts casos inèdits fins a data d'avui, on alternen amb total naturalitat discursos i llenguatges que van del punk a l'electrònica passant pel noise, el hardcore, el shoegaze, el metal o la música industrial. Disponible a Bandcamp.

L'antifolk per Dràstik Punkaires, a El 9 Nou

Taska, Mad Mad Uke and Scratchy Pau i Proyecto Piharo van actuar el cap de setmana passat a l'Anònims de Granollers en suport de Dràstik Punkaires. Triple cartell d'antifolk amb accent vallesà i per una bona causa. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Antifolk per Dràstik Punkaires

Taska, punk acústic amb consciència de classe.

ANTIFOLK SOLIDARI

Anònims, Granollers

29 de desembre de 2019

Més aviat una actitud que no pas un gènere musical en ell mateix, l'antifolk és aquell corrent subterrani que va sorgir a la Nova York post-punk de principis dels 80 i que durant les passades dècades s'ha anat estenent arreu del planeta. Pel camí ha donat peu a escenes totalment autònomes en punts tan distants com Londres, Edimburg, Berlín o, atenció, la comarca del Vallès Oriental, on una colla de militants i entusiastes n'ha concebut la seva pròpia versió.

Alguns d'ells van actuar ahir al migdia al restaurant-llibreria Anònims de Granollers en el marc d'una sessió oportunament batejada com a Antifolk Solidari. L'objectiu, recaptar fons per salvar Dràstik Punkaires, un dels pocs espais que a data d'avui permeten programar concerts de petit format a la capital vallesana. Entre el respectable, habituals de l'òrbita del propi Dràstik, però també algun veí encuriosit que va agrair la programació d'un vermut musical en una ciutat on aquesta mena d'iniciatives solen ser excepcions de les que confirmen regles.

Van trencar el gel els granollerins Taska, que en mitja hora llarga van explorar diferents formats mentre desplegaven tot un repertori de punk acústic i amb consciència de classe. Lírica combativa i en clau social, i un cançoner de factura urgent i visceral a mig camí de veterans de l'antifolk novaiorquès com Bryan McPherson i d'astres del punk cèltic com Flogging Molly.

Els va succeir el duet Mad Mad Uke and Scratchy Pau, projecte de petit format amb què la barcelonina Mad Mad Chika marca distàncies amb l'escena psychobilly per on havia navegat fins fa ben poc i s'aproxima a llenguatges com el rockabilly, el country o el blues en la seva concepció més primitiva i corrosiva.

Armada amb un ukelele de batalla i amb el suport del sempre oportú Scratchy Pau al washboard, va alternar composicions pròpies amb un arsenal de versions que van anar de Nancy Sinatra a Amy Winehouse passant per Johnny Cash, Wanda Jackson o Reverend Horton Heat. Finalment, el trio de Montornès Proyecto Piharo va segellar la sessió amb un folk rock de textures orgàniques, arrodonit amb repunts èpics que ocasionalment podien remetre a veus com la de Bunbury.

Dràstik Punkaires Fest a El 9 Nou

Granollers és aquell municipi de 60.000 habitants on trobar espais per celebrar-hi concerts de petit format, costa més que trobar aparcament al centre un dia de mercat. Va ser precisament amb l'ànim de salvar un d'aquests pocs espais que bandes com Tiger Menja Zebra, Autodestrucció o Tansumica van actuar dissabte a la nit al Dràstik Punkaires Fest. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Dràstik Punkaires Fest

Tiger Menja Zebra, metàfores d'un món a la deriva.

DRÀSTIK PUNKAIRES FEST

El Campanar, Canovelles

14 de desembre de 2019

Va dir Emma Goldman que no li interessava cap revolució on no pogués ballar. Doncs bé, a la revolució de Tiger Menja Zebra s'hi pot ballar, i s'hi va ballar la nit passada durant la que va esdevenir una de les descàrregues més animals del Dràstik Punkaires Fest, un esdeveniment impulsat amb l'ànim de recaptar fons que assegurin la continuïtat de l'única sala de concerts de petit format de Granollers. És clar que Tiger Menja Zebra potser no han vingut a fer cap revolució sinó més aviat a incomodar. A remoure consciències, o com a mínim a confrontar-les amb la més crua de les realitats. Que comencessin el concert samplejant "Un violador en tu camino" va ser molt més que una declaració de principis. El que va venir després va ser un aquelarre de foscor estructural, atmosferes opressives i caos post-industrial com a metàfores d'un món a la deriva. Al festival també hi van actuar entre d'altres Audodestrucció, Tansumica, Crida Salvatge –amb excomponents de Dios Odioso- i El Cuc Tomàs, un flamant quartet granollerí que invoca les formes d'uns Black Crowes o uns Blind Faith.

Gilles Bertin (1961-2019)

GILLES BERTIN

(1961-2019)

Adéu a Gilles Bertin, vocalista de la històrica banda punk francesa Camera Silens i un dels membres del grup anticapitalista que el 1988 va protagonitzar un espectacular atracament a un banc del qual es va emportar 12 milions de francs sense arribar a disparar un sol tret. Fa tan sols un mes i mig, Decibelios li dedicaven una emotiva actuació a la sala Dràstik Punkaires de Granollers.

Fusiònica 2019 (2)

FUSIÒNICA 2019: Zeidun + War With The Newts

Dràstik Punkaires, Granollers

19 d'octubre de 2019

El passat mes de setembre Zeidun van commemorar el seu vintè aniversari amb un concert a la festa major de Sant Celoni, el mateix escenari on s'havien presentat per primer cop dues dècades enrere. La nit passada, la veterana formació del Baix Montseny tornava a un festival, el Fusiònica, que en temps passats va arribar a esdevenir una mena de segona llar per a Joan Colomo, Mau Boada -que dos dies abans hi havia actuat amb Esperit!-, Xavi Garcia, Albert Trabal i Càndid Coll.

Van començar amb una expansiva jam carregada d'acidesa que va desembocar en un atac frontal de post-hardcore i emocore marca de la casa, amanit amb aquell himne a cappella a les virtuts i bondats de la cervesa i marxant per la porta gran amb una deconstrucció gairebé terminal d'"El vol de l'Home Ocell", el clàssic de Sangtraït que Zeidun han arribat d'alguna manera a fer-se seu.

La segona i última jornada del Fusiònica -les actuacions del divendres 18 s'havien suspès amb motiu de la vaga general- va culminar amb la brutal descàrrega dels berlinesos War With The Newts en la que va esdevenir la seva primera -i per ara única- actuació a l'Estat espanyol. Hardcore punk robust i amb acabats metàl·lics que recorden a Biohazard o Refused, actitud festiva i alhora combativa i un directe literalment a prova de qualsevol impacte.

Xavi Garcia, Mau Boada i Joan Colomo (Zeidun), a cappella.

War With The Newts: hardcore brutal.

Fusiònica 2019 (1)

Estel Boada i Mau Boada, durant l'actuació d'Esperit! al Fusiònica.

FUSIÒNICA 2019: Esperit! + Iou3R

Dràstik Punkaires, Granollers

17 d'octubre de 2019

Era un dels grans al·licients d'aquest 23è Fusiònica comprovar com sonarien els nous Esperit!. Nous i en plural, perquè el que durant una dècada llarga havia estat el projecte unipersonal de l'home orquestra Mau Boada és ara una banda en tota regla. Un quintet que completen vells coneguts de l'escena del Baix Montseny com Noe González o Jordi Espinach (Liannallull), i on el propi Boada es limita a tocar la guitarra, cedint bona part del protagonisme escènic a una altra incorporació recent com és la polifacètica i hiperactiva vocalista Estel Boada (no hi ha cap relació entre tots dos més enllà de la connexió artística).

Presentaven "Ilíada" (2019, Bankrobber), un àlbum que Boada va enregistrar encara pel seu compte però amb tota una galeria de convidats que li va permetre començar a eixamplar horitzons. I un repertori que va mutar a l'escenari fins a assolir cotes de misteri, electricitat i visceralitat inèdites a l'estudi. Mitja hora llarga d'actuació durant la qual es van ventilar sense despentinar-se ni entrebancar-se tot un seguit de discursos que van anar del rock psicodèlic a l'afrobeat i del blues al folk, culminant una recta final d'impacte amb una revitalitzadora "Electric Mustela" en clau de torrencial krautrock i el pop dinàmic de "La visió d'en Ralph". No hi van faltar tampoc els missatges a favor dels presos polítics.

Esperit! van culminar la primera jornada del Fusiònica 2019 amb una actuació llampec, breu però molt intensa, que va venir precedida per tot un viatge sideral com el que havien ofert els components de Iou3R. Un trio sorgit de les cendres de (lo:muêso) i amb un flamant disc al mercat, "Escornalbou" (2019, Aiguamoll Records, Hidden Track), que consta d'una única i extensa peça dividida en sis moviments. En directe el van deconstruir a partir de dues guitarres, un baix i tot un arsenal electrònic amb els quals van alternar passatges ambientals, escalades de sorollisme industrial i monolítics ritmes protometàl·lics.


ATENCIÓ. Aquesta entrada s'havia d'haver publicat ahir, però aquest blog va interrompre la seva activitat per sumar-se a l'aturada general del 18 d'octubre. També el Fusiònica va interrompre ahir la seva programació amb motiu de la vaga, quedant cancel·lats els concerts de Chaqueta de Chándal i Please Wait. Aquesta nit reprendrà el seu curs amb les actuacions de Zeidun i War With The Newts.

Fusiònica 2019

El festival Fusiònica, cita de referència de la música underground a casa nostra, celebra aquest cap de setmana la seva 23a edició a la sala Dràstik Punkaires de Granollers, i ho fa com de costum amb un cartell apte per a ments curioses i gourmets melòmans. Des d'avui i fins dissabte hi desfilaran propostes com l'experimentació sonora d'Esperit! i Iou3R, l'electricitat en positiu de Zeidun i Chaqueta de Chándal, i la ràbia hardcore de Please Wait i War With The Newts. Més informació aquí.

Decibelios a El 9 Nou

Mala llet, bones vibracions i punk rock d'extraradi. El passat cap de setmana vam assistir al concert de Decibelios a Dràstik Punkaires. Una actuació dedicada a la figura de Gilles Bertin (Camera Silens). Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Concert per a Gilles Bertin

Fray, vocalista de Decibelios, amb samarreta de Camera Silens, ahir a Granollers.

DECIBELIOS

Dràstik Punkaires, Granollers

28 de setembre de 2019

El 1987, Decibelios van actuar a l'històric festival punk de Tournefeuille (Tolouse), on van compartir escenari amb bandes autòctones com Camera Silens. Al cap d'un any, dos components d'aquesta última formació, Gilles Bertin i Philippe Schneiberg, van participar a l'espectacular atracament a un banc francès del qual es van emportar 12 milions de francs sense arribar a disparar un sol tret -definitivament, eren els dies en què el punk encara no servia per vendre refrescos i roba de marca-.

La nit passada, Decibelios van dedicar la seva actuació a la sala Dràstik Punkaires de Granollers a la figura de Bertin, actualment afectat per problemes de salut, i van comptar amb la presència del mateix Schneiberg a l'escenari. La resta del concert, com no podia ser de cap altra manera, tota una bateria d'himnes d'extraradi com "Viento de libertad", "Vota de Dios", "Fill de puta", "Botas y tirantes" o "Vacaciones en El Prat".

Catastrofe Club - "Como moscas"

Catastrofe Club.

Frenètics moviments de càmera, el blanc i negre com a fil conductor i unes atmosferes tan fosques i inquietants com els temps que estem vivint. Els vallesans Catastrofe Club acaben de presentar el videoclip de "Como moscas", una de les peces incloses al seu segon àlbum -"Ejercicios de visión" (2018, Hidden Track)-. Produït per la pròpia banda i l'escola de teatre Arsènic Espai de Creació, el clip s'ha rodat a les instal·lacions de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a Granollers, amb Marta G. Otín a la direcció artística i Mireia Schröder a les tasques de realització. Poden veure'l a Youtube. I si volen degustar l'impactant directe de Catastrofe Club, podran fer-ho el proper diumenge, 23 de juny (19,30h) a l'espai Dràstik Punkaires de la mateixa capital vallesana.