50 anys sense Pete Ham

Pete Ham (1947-1975).

Es commemoren avui 50 anys de la mort de Pete Ham, cantant, guitarrista i principal compositor de Badfinger en la seva primera etapa. Havent-se assabentat que el seu mànager l'havia estafat de mala manera, se'n va anar al pub amb el baixista Tom Evans i es va prendre deu whiskies l'un darrere l'altre. Després va tornar a casa i es va penjar del sostre del garatge. Tenia 27 anys. Com Robert Johnson, Brian Jones, Janis Joplin, Jim Morrison i Jimi Hendrix abans que ell. Com Kurt Cobain i Amy Winehouse, que dècades més tard també descobririen al seu aire el costat fosc del show business. El llegat de Ham, joies power pop de la mida de l'eterna "No Matter What".

50 anys del concert per Bangladesh

Harrison i Dylan, durant el concert per Bangladesh.

Va ser el primer macroconcert benèfic de la història de la música pop, i es pot contemplar encara avui com el testimoni d'un moment en què els conceptes macroconcert i benèfic, l'un al costat de l'altre, encara no aixecaven les sospites que solen aixecar a hores d'ara. The Concert for Bangladesh, el concert per Bangladesh, celebrat avui fa 50 anys, va ser una iniciativa de George Harrison i Ravi Shankar per posar sobre la taula el genocidi que el govern paquistanès estava portant a terme a l'antic Paquistan Oriental, actual Bangladesh, donar visibilitat a les víctimes i recaptar fons per ajudar als milers de refugiats que va causar aquell episodi.

L'esdeveniment va tenir lloc al Madison Square Garden l'1 d'agost de 1971. Harrison i Shankar es van fer acompanyar per amics i coneguts com Ringo Starr, Bob Dylan, Eric Clapton, Billy Preston, Badfinger o Leon Russell. El resultat va ser una actuació històrica on els músics van alternar els seus respectius repertoris amb una naturalitat i un sentit de l'empatia difícils d'observar a data d'avui en mogudes d'aquesta mida. Van sonar "My Sweet Lord", "Here Comes the Sun", "Something", "Blowin' in the Wind", "Just Like a Woman" i moltes més. I com va reconèixer Shankar, de la nit al dia tothom va conèixer el nom de Bangladesh. Sí, hi va haver un temps en què la música pop podia i volia canviar el món.

50 anys de "Magic Christian Music"

"Magic Christian Music" (1970) no va ser ben bé el debut de Badfinger, que un any abans havien publicat "Maybe Tomorrow" encara sota el nom de The Iveys, però sí l'àlbum que va situar els gal·lesos al mapa. Un plàstic que encara no operava sota les coordenades d'un gènere, el power pop, del qual la banda de Peter Ham i Tom Evans s'acabaria considerant com un dels primers exponents, sinó que s'emmirallava en les troballes més sofisticades del pop dels anys immediatament anteriors. No va ser per tant casualitat el seu fitxatge per Apple ni el fet que tot un Paul McCartney accedís a produir el disc i a cedir al conjunt la que esdevindria una de les seves peces més reconegudes, la inicial "Come and Get It". No era però l'única perla d'un àlbum completat amb material propi que bé podria haver passat per un nou treball d'uns Beatles aleshores a punt de desintegrar-se, i on també brillaven títols com "Dear Angie" o "Crimson Ship". Va veure la llum tal dia com avui de fa 50 anys, si bé part del seu repertori ja s'havia pogut escoltar a la banda sonora de la pel·lícula "The Magic Christian" (1969).