Un segle del naixement de Bill Haley

Bill Haley a l'aeroport del Prat, octubre de 1958.

Avui fa 100 anys que va néixer Bill Haley a Highland Park, Michigan. Nom essencial de la música i la cultura del segle XX, el "Rock Around the Clock" que va facturar al capdavant dels Comets el maig de 1954 assenyala el punt de partida del rock'n'roll com a fenomen cultural, segons la historiografia oficial.

També va ser el primer rocker internacional que va actuar a Barcelona. Va passar l'octubre de 1958 a l'antic Palau dels Esports –el mateix pavelló on dècades més tard actuarien Springsteen, Grateful Dead, Dylan o The Cure, i que avui s'està morint de fàstic mentre es programen concerts a l'infame Sant Jordi Club–. Segons les poques cròniques que es conserven de l'època, la cosa va acabar en batalla campal.

La visita de Haley i els Comets a Barcelona és una d'aquelles històries que molt poca gent coneix i que convindria rescatar de l'oblit. A la pàgina web del Macba s'hi poden trobar algunes de les fotografies amb què Xavier Miserachs va documentar el concert. I rastrejant la xarxa he trobat aquesta imatge que vaig veure per primer cop, fa més de 30 anys, en un suplement de La Vanguardia i de la qual desconec l'autor, on es pot veure Haley a l'aeroport del Prat. Sí, la Barcelona de finals dels 50 podia rockejar de valent i, certament, era més moderna del que molts es pensen.

L'èxit de Haley va ser efímer. Devorat per la criatura que ell mateix havia contribuït a gestar, es va passar tota la dècada dels 60 relegat a un injust segon pla. Durant els 70 es va beneficiar del renovat interès pels pioners del rock'n'roll que guanyava terreny en països com el Regne Unit, arribant a actuar el 1979 davant de la reina Elisabet II. Per la xarxa circulen vídeos d'aquella actuació, i val la pena visionar-los per constatar el bon estat de forma en què es trobava.

Bill Haley va morir el 9 de febrer de 1981 a Harlingen, Texas, a causa d'un atac de cor. Aquell mateix mes, els Stray Cats van publicar el seu primer àlbum i van desencadenar tota una revolució cultural posant el focus en la música i l'estètica dels anys 50. De vegades em pregunto si, d'haver seguit viu, se n'hauria pogut beneficiar. I sovint dedueixo que la resposta la tenien totes aquelles bandes de neoswing que van proliferar com bolets a finals dels 90.

Callar i apujar el volum

Mentre mig món sembla encantat de compartir amb l'altre mig la relació dels seus artistes més escoltats a Spotify, d'altres seguim preferint el so i el tacte dels vinils que trobem en disqueries i mercats de segona mà com el que es va instal·lar el cap de setmana passat al centre de Granollers. En vaig marxar ben servit i amb una selecció a prova d'algoritmes. A sota de José Feliciano, Ted Nugent, Xavier Cugat i Emmylou Harris hi ha Los Relámpagos, Bill Haley & His Comets, els Rolling Stones i un recopilatori de la Nova Cançó, entre d'altres. I sí, a mi Ted Nugent em cau tan malament com a la majoria de vostès. Però davant d'obres com "Double Live Gonzo!" (1978) només puc callar i apujar el volum.

Joey D'Ambrosio (1934-2021)

JOEY D'AMBROSIO
(1934-2021)

Ha mort a l'edat de 87 anys el saxofonista Joey D'Ambrosio, l'últim supervivent dels Comets originals de Bill Haley, la formació que la primavera de 1954 va canviar per sempre més la història de la música amb la publicació de "Rock Around the Clock", el single que sol contemplar-se com a punt de partida oficial del rock'n'roll. No cal discutir a aquestes alçades que la gènesi del gènere en qüestió data de bastant abans, ni tan sols que el mateix Haley ja havia gravat prèviament pistes que es poden definir com a rock'n'roll en termes estilístics, però va ser "Rock Around the Clock" la peça que va acabar de fer d'aquella música el sinònim de rebel·lió juvenil que seria durant les dècades posteriors –hi va tenir molt a veure la seva inclusió a la banda sonora de "Blackboard Jungle" (1955).

També conegut com a Joey Ambrose, D'Ambrosio va entrar a la banda el gener de 1954 per gravar el single "Chatanooga Choo Choo", i en va marxar el 1955 a causa d'una disputa salarial amb els representants de Haley, juntament amb dos components més del grup, el bateria Dick Boccelli i el contrabaixista Marshall Lytle, amb els quals va formar els també reivindicables Jodimars –el nom de la formació jugava amb les primeres síl·labes dels noms dels seus fundadors-. Finalitzat aquell projecte a principis dels 60, es va passar una llarga temporada tocant a Las Vegas i, a partir la dècada dels 80, després de la mort de Haley, va participar de la reunió dels Comets. Ens ha deixat l'últim testimoni d'un capítol essencial de la història de la cultura pop.