Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bukka White. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bukka White. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 d’abril del 2023

Blues sense artificis

NORTH MISSISSIPPI ALLSTARS

Festival Blues & Ritmes
Teatre Margarida Xirgu, Badalona
1 d'abril de 2023

La puresa del blues, amb una dosi extra d'injecció elèctrica i sense cap artifici. Una d'aquelles bandes que haurien d'omplir grans recintes però per algun motiu tenim el privilegi de poder degustar de prop. North Mississippi Allstars van desembarcar la nit passada a Badalona amb format de duet –el nucli fundacional que completen els germans Luther i Cody Dickinson a la guitarra i la bateria, respectivament-. Tot plegat en el marc d'un festival, el Blues & Ritmes, del qual sembla fet a mida un combo que es capbussa en les formes més essencials de la música d'arrel nord-americana per sortir-ne parlant amb veu pròpia.

El d'ahir era l'únic concert que tenien programat enguany al continent europeu –la qual cosa feia que el privilegi encara fos més gran, també fa venir ganes de dedicar un monument als promotors del Blues & Ritmes-. Una cita molt esperada –feia deu anys que els Dickinson no actuaven als escenaris catalans- que coincidia amb el primer aniversari del seu darrer treball, un "Set Sail" (2022) que els havia valgut el Grammy al Millor Àlbum de Blues Contemporani –una dada que em sembla anecdòtica tenint en compte la trajectòria d'aquest parell, però aquí la deixo-.

I sí, se suposava que venien a presentar l'obra en qüestió. Però a l'hora de la veritat van fer el que els va donar la gana, i així de bé va sortir la cosa. Sense necessitat de cap mena de posat ni d'impostació, amb tot l'ofici que acumulen a l'esquena però amb l'actitud de qui simplement surt a l'escenari a fer allò que li ve de gust, van improvisar sobre la marxa un repertori on no van faltar encerts com "Up and Rolling" –amb homenatge inclòs al "Mountain Jam" dels Allman Brothers-, "Meet Me in the City" o "Call that Gone", tampoc cites a referents com Bukka White –aquell "Shake'em on Down" que gairebé s'han fet seu-. Al cap de dues hores, un tornava a casa amb la sensació d'haver presenciat quelcom que no passa cada dia.

divendres, 15 de gener del 2021

Tim Bogert (1944-2021)

TIM BOGERT

(1944-2021)

Les dues bandes més reconegudes on va militar Tim Bogert són recordades sobretot per dues versions de les que realment fan honor a aquest terme. Dues aproximacions a títols aliens que les respectives formacions es van fer seves amb tots els mèrits. La primera, l'atòmica lectura de "You Keep Me Hangin' On", el clàssic soul de les Supremes, amb què Vanilla Fudge van irrompre de ple a l'estiu psicodèlic de 1967 –Quentin Tarantino en va saber treure bon profit en una de les escenes climàtiques de "Once Upon a Time in... Hollywood" (2019)-.

Va ser juntament amb el bateria del combo novaiorquès, Carmine Appice, amb qui el baixista va fer el salt a l'era hard rock de la mà dels mai prou reivindicats Cactus, que el 1970 van signar una elèctrica revisió de "Parchman Farm", el blues de Bukka White prèviament adaptat per Mose Allison. Encara al costat d'Appice, Bogert va sumar esforços amb Jeff Beck al power trio Beck, Bogert & Appice. Retirat dels escenaris des que va patir un accident de motocicleta el 2010, ens ha deixat a l'edat de 76 anys, víctima d'un càncer.