1 d'abril de 2023
La puresa del blues, amb una dosi extra d'injecció elèctrica i sense cap artifici. Una d'aquelles bandes que haurien d'omplir grans recintes però per algun motiu tenim el privilegi de poder degustar de prop. North Mississippi Allstars van desembarcar la nit passada a Badalona amb format de duet –el nucli fundacional que completen els germans Luther i Cody Dickinson a la guitarra i la bateria, respectivament-. Tot plegat en el marc d'un festival, el Blues & Ritmes, del qual sembla fet a mida un combo que es capbussa en les formes més essencials de la música d'arrel nord-americana per sortir-ne parlant amb veu pròpia.
El d'ahir era l'únic concert que tenien programat enguany al continent europeu –la qual cosa feia que el privilegi encara fos més gran, també fa venir ganes de dedicar un monument als promotors del Blues & Ritmes-. Una cita molt esperada –feia deu anys que els Dickinson no actuaven als escenaris catalans- que coincidia amb el primer aniversari del seu darrer treball, un "Set Sail" (2022) que els havia valgut el Grammy al Millor Àlbum de Blues Contemporani –una dada que em sembla anecdòtica tenint en compte la trajectòria d'aquest parell, però aquí la deixo-.
I sí, se suposava que venien a presentar l'obra en qüestió. Però a l'hora de la veritat van fer el que els va donar la gana, i així de bé va sortir la cosa. Sense necessitat de cap mena de posat ni d'impostació, amb tot l'ofici que acumulen a l'esquena però amb l'actitud de qui simplement surt a l'escenari a fer allò que li ve de gust, van improvisar sobre la marxa un repertori on no van faltar encerts com "Up and Rolling" –amb homenatge inclòs al "Mountain Jam" dels Allman Brothers-, "Meet Me in the City" o "Call that Gone", tampoc cites a referents com Bukka White –aquell "Shake'em on Down" que gairebé s'han fet seu-. Al cap de dues hores, un tornava a casa amb la sensació d'haver presenciat quelcom que no passa cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada