Peter Kaldheim (1949-2023)

PETER KALDHEIM
(1949-2023)

Va morir en un escenari. I més concretament a l'escenari del Club Cronopios, un dels pocs espais de resistència cultural que encara queden en aquesta Barcelona cada dia més difícil de reconèixer. Peter Kaldheim, escriptor i editor nord-americà amb una trajectòria vital que connectava amb l'ètica de la generació Beat –de la qual se'l considerava com l'últim exponent-, va traspassar de forma sobtada divendres passat, 27 d'octubre, mentre feia un monòleg en aquesta sala del barri del Raval. Queden enrere els temps en què alternava l'edició en horari diürn amb les visites als baixos fons en horari nocturn, l'empresonament a Rikers Island i, ja a la sortida, els seus viatges pels Estats Units, vivint al carrer i enfilant-se als trens de càrrega al més pur estil hobo. Sí, allò sobre què d'altres escrivien ell ho va viure en pròpia carn. El 2019 va publicar la seva autobiografia, "Idiot Wind" –el títol s'inspirava en la cançó homònima de Bob Dylan-.

Showcase a tres bandes

Liannallull. 

Nick Castro. 

Sam Destral.

LIANNALLULL + NICK CASTRO + SAM DESTRAL

Club Cronopios, Barcelona

17 de març de 2015

Ahir era el dia assenyalat. El dia en què per fi veia la llum "Menesteroses" (El Mamut Traçut), un àlbum enregistrat fa tres anys per uns Liannallull reduïts al seu motor creatiu, Jordi Espinach, i les tasques vocals de la corista Anna Capacés (actualment a Llum Pepa and The Beats). Un disc que renuncia a la urgència habitual de la banda del Baix Montseny per a explorar terrenys més introspectius, i que ha hagut d'esperar aquests tres anys abans d'editar-se de forma oficial. El propi Espinach el va presentar en solitari i amb un repertori que es va centrar en les peces de "Menesteroses" però no va renunciar al fons de catàleg ("No fer res") ni a les seves composicions més recents. Composicions que apunten maneres i que ben aviat començarà a enregistrar amb una nova encarnació de la banda de cara al proper disc de Liannallull.

La presentació oficial de "Menesteroses" va tenir lloc al Club Cronopios, al cor de Barcelona, i en el marc d'un showcase organitzat per El Mamut Traçut, escuderia fonamental de l'antifolk a casa nostra. Liannallull va trencar el gel i va deixar pas a Nick Castro, tot un veterà de l'escena folk de San Francisco que aquests dies es troba a casa nostra, acompanyat d'una segona vocalista i presentant unes cançons que apunten a Nick Drake o el primer Cat Stevens, però també a les coordenades més àcides del gènere. Entre peça i peça va citar referents autòctons com Màquina!, Sisa o Pau Riba i va reflexionar sobre un terme, folk, que bé podria servir per a definir "Thirteen" de Big Star, la peça amb què es va acomiadar.

Va tancar la nit Sam Destral, autor d'un dels grans discos que s'han parit aquesta temporada a casa nostra, "Zoo" (2014, El Mamut Traçut). Desprovist dels seus habituals loops, i armat tan sols amb una guitarra de batalla, va elevar la temperatura de la sala cantant des del fetge, fent saltar espurnes de les sis cordes i reforçant amb cops de peu al terra els passatges més intensos d'un repertori que no té preu. Alternant peces recents com "Cançó del pallasso trist" o "Patufet" -brillant l'interludi amb regust flamenc- amb d'altres que ja són petits clàssics ("Primavera", "Noia de colors" o "Noia fresca"). I se'n va anar, és clar, amb la pròpia "Zoo". Una metàfora sobre l'actualitat parlamentària disparada amb ironia, bon humor i savoir faire. I una de les millors cançons pop que mai s'han compost en català, no en tinguin cap mena de dubte.

Liannallull - "Menesteroses" (2015)

Jordi Espinach (Liannallull) - Foto Plans Films.

Es tracta sens dubte d'una de les grans obres perdudes de la música independent de casa nostra. Un àlbum que mostra el seu autor des d'un angle inèdit. Autor en singular, sí, perquè malgrat tractar-se d'un disc de Liannallull, "Menesteroses" es pot considerar gairebé com un treball en solitari del líder de la banda del Baix Montseny, Jordi Espinach. El va enregistrar a casa seva, fent-se càrrec de tots els instruments i amb una única col·laboració externa, els cors cantats per Anna Capacés -aleshores membre de Liannallull, actualment al capdavant de Llum Pepa and The Beats-. El resultat van ser deu temes de caràcter introspectiu, dominats per les textures acústiques, els aires tardorencs i una omnipresent estètica lo-fi. Deu petites joies, evocadores de Pep Laguarda & Tapineria o del Pau Riba més bucòlic. L'enregistrament va tenir lloc entre els mesos de setembre i octubre de 2011 -poc després d'editar-se el celebrat "Cap de pardals"-, però mai abans havia vist la llum de forma oficial. Ho farà finalment aquest dimarts, 17 de març, remasteritzat per Lluís Paloma i a través d'El Mamut Traçut. El mateix dia (20,30h.) tindrà lloc la seva presentació oficial en directe al Club Cronopios de Barcelona, on Liannallull compartirà escenari amb Sam Destral.