Mutacions en positiu

LIANNALLULL

10 anys de Plans Films

Nau B1, Granollers

27 de setembre de 2024

Vaig descobrir Liannallull quan eren una banda de folk rock d'ascendència dylaniana. Des d'aleshores ha plogut molt i la formació ha experimentat diversos canvis, sempre en positiu, però aquelles essències fundacionals segueixen ben presents. Ahir van actuar amb format de duet a la Sala Nau B1, dins de la festa dels 10 anys de Plans Films amb Arcada Koncerts, i per moments van semblar un hipotètic esglaó perdut entre Pau Riba i Flat Duo Jets. Em va encantar l'accent surfer de la guitarra de Jordi Espinach a "Hippies del Montseny", també les percussions 'velvetianes' d'Anna Capacés, i el batec rockabilly amb què van rematar "No fer res". Fans de La Ludwig Band, feu-vos un favor i descobriu-los d'una vegada!

Lisèrgia i electricitat a peu de carrer

LIANNALLULL
La Clau, Sant Celoni

21 de juliol de 2022

El Casal Popular La Clau de Sant Celoni està situat al tram inicial del carrer d'Alguersuari, pràcticament a tocar de l'estació de Rodalies. El seu és el primer local amb què un es pot topar quan arriba en tren a la capital del Baix Montseny. Un cop fora de l'estació, la ruta més pràctica (i ràpida) cap al centre de la població comença ben bé al seu davant. Una ubicació que en certs aspectes pot considerar-se privilegiada, fins i tot estratègica, i que en nits com la d'ahir pot donar lloc a escenes com a mínim curioses. Per exemple, la de les diferents onades d'usuaris de RENFE que, de camí cap a casa un cop acabada la jornada laboral, es trobaven per sorpresa amb un concert de Liannallull a peu de carrer. Alguns passaven de llarg, d'altres s'hi entretenien una estona encuriosits, fins i tot hi va haver qui s'hi va acabar quedant –i va arribar a casa una mica més tard però probablement molt més content del previst-

Quan expressions com descontextualitzar la música en directe o obrir-la a nous públics es troben més que mai a l'ordre del dia, actuacions com la d'ahir –promoguda per La Clau i l'associació cultural Som del Montseny en el marc del cicle Empremta als bars- vénen a dir que sovint no cal inventar-se la sopa d'all per desfer determinades barreres o propiciar dinàmiques alienes a certes normes. De vegades n'hi ha prou movent de lloc l'escenari tan sols uns metres –per exemple, posant-lo a peu de carrer- i deixant que la resta de coses passin soles. La nit passada, davant del local de La Clau –i de l'estació de Rodalies de Sant Celoni- es va viure una festa a ritme de revitalitzador rock'n'roll, però sobretot es va posar de manifest tot allò que pot arribar a passar en un carrer quan el trànsit motoritzat cedeix el seu espai a la cultura de base i, en definitiva, a les persones.

Encapçalada per l'incombustible Jordi Espinach i amb gairebé dues dècades de trajectòria a l'esquena, Liannallull és una de les bandes més veteranes de la sempre efervescent microescena musical del Baix Montseny. Una formació de naturalesa mutant i en constant transformació, que s'emmiralla en la lisèrgia nostrada del primer Pau Riba i en l'essència galàctica de Sisa, però també en el folk rock del Dylan més desbocat dels 60 i en tota la línia d'alta tensió que connecta la generació Nuggets amb el punk i tots els seus derivats. Després de dos anys i mig presentant-se als escenaris amb format de duet acústic, ahir recuperava el seu aparell elèctric tot estrenant nova formació –als habituals Espinach (veu i guitarra) i Anna Capacés (veu i percussions), s'hi sumen ara Amós Pérez (baix), Xavi Isern (bateria) i Lluís Molina (teclat), vells coneguts de bandes com Les Atxes, The Roosters o Lefa'm Blanc-.

Havent escalfat motors amb la psicodèlia crepuscular de "Sol al sol", el quintet va posar la directa amb "Enmig de la nit" i "Hippies del Montseny", dues de les peces que formaran un nou àlbum encara sense data de publicació. El retorn de la pulsió elèctrica de Liannallull i la tònica d'un concert que es va centrar justament en el material nou de trinca –inèdit-, i que tan sols va mirar enrere puntualment –el rock nerviós de "Giravoltant", el protopunk corrosiu d'"Orfes fills de Buda", el folk rock hipnòtic d'"És d'hora", el ritme de garatge d'un "No fer res" que va sonar per partida doble, o una torrencial "Homes de debò"-. Es van acomiadar amb una dinàmica lectura de "Ponte bajo el sol", original de les colombianes Elia y Elizabeth. I van convidar el respectable a emportar-se de franc els discos que hi havia a la taula de merchandising. Posats a regalar la pròpia música, millor lliurar-la a qui hi pugui arribar a connectar que no pas al CEO d'Spotify.

Liannallull - "Sol al sol" (2020)

Ja fa més d'un any que Liannallull van encetar una nova etapa marcada per un dràstic però efectiu canvi de format. Els de Sant Celoni, reduïts des d'aleshores al nucli fundacional de Jordi Espinach (guitarra i veu principal) i Anna Capacés (percussions i segona veu), deixaven enrere el rock decibèlic i els paisatges rocallosos que havien explorat des de la publicació de "L'amor que donis" (2016) i emprenien un viatge de tornada cap a les seves arrels més orgàniques. El resultat han estat una sèrie de concerts amb format acústic i mínim on Espinach i Capacés no tan sols han reinventat el seu repertori a partir de les pròpies essències, sinó que han aprofitat per presentar tot un seguit de composicions noves que ara per fi veuen la llum amb forma de disc.

"Sol al sol" (2020, Picap) consolida aquesta nova etapa de la banda del Baix Montseny, però sobretot posa sobre la taula una de les col·leccions de cançons més rodones que mai hagin despatxat Espinach i Capacés. La peça titular, per exemple, destil·la misticisme ancestral sobre una base de folk psicodèlic on ressonen Pep Laguarda i el Pau Riba més feréstec. "Si et despistes un segon" posa l'accent en un folk rock de factura estripada que remet al Neil Young més orgànic, i "Perquè tot s'acaba" conjuga malenconia tardorenca amb una subtil però precisa injecció elèctrica. "Esma per res" despatxa mala llet i urgència protopunk. I "A contrapèl" enriqueix amb acidesa dylaniana els postulats de la Velvet Underground post-John Cale.

L'altre factor que defineix "Sol al sol" és una lírica marca de la casa que alterna el comentari social amb la reflexió en primera persona. Versos que es van escriure fa més d'un any però en ocasions semblen fets a mida del moment present. "A qui més cridi li donem la raó, el murri obté tot el que vol", canten Espinach i Capacés sobre la base free jazz d'"Incendis". La radiografia d'un món absurd on la profunditat i el rigor han estat desplaçats per la immediatesa i l'excés de fetge de les xarxes socials. Menció a part hauria de valer la contagiosa "Estar amb tu". Versos d'amor sense excés de sucre, banyats en una preciosista melodia pop de vocació perdurable. Més que una de les perles del disc, un dels grans reclams del catàleg de Liannallull, des d'ara mateix.

El videoclip 'spaghetti western' de Liannallull

Falta poc més d'una setmana perquè Liannallull publiquin el seu nou disc, un "Sol al sol" que en certa manera suposa l'inici d'una nova etapa per a la formació del Baix Montseny, reduïda ara a duet. Bona part del nou material ja l'han anat presentant en concerts recents. Com per exemple "Incendis", un primer avançament on l'acidesa folk marca de la casa es deixa seduir per les formes més lliures i frenètiques del jazz. L'han presentat amb un videoclip d'estètica spaghetti western, rodat a la Franja de Ponent per la gent de Plans Films. "A qui més cridi li donem la raó", canten Jordi Espinach i Anna Capacés en un tema que sembla fet a mida del moment present. Disponible a Youtube.

A la part antiga de la ciutat

LIANNALLULL

Pati de Can Ramis, Sant Celoni

26 de juny de 2020

Aviat farà deu anys que Liannallull van convidar els seus seguidors a desplaçar-se fins a la part antiga de la ciutat, de qualsevol ciutat. Un indret fosc, brut i que sovint fa mala olor, segons cantaven en una de les seves composicions més celebrades, però on malgrat tot s'hi poden arribar a experimentar algunes de les grans sensacions que té reservades aquest món. "El lloc on millor es respira l'amor", es titulava la peça en qüestió, tota una declaració de principis inclosa al segon elapé de la banda del Montseny, "Cap de pardals" (2011). I si bé porten una eternitat sense tocar-la en directe, en certa manera segueix definint què significa assistir a un dels seus concerts. La seva música no és a priori apta per a tots els públics, però qui es decideixi a respirar-la de ben segur hi acabarà descobrint nous estímuls.

Ahir a la tarda van actuar a casa, a Sant Celoni, i més concretament a la part antiga de la capital de facto del Baix Montseny –aquella realitat territorial que és i existeix més enllà de consells comarcals i regions sanitàries-. A tocar de la plaça de la Vila i a escassos metres de la seu de l'Ajuntament, però en un indret tan recollit com discret i sovint tan inadvertit com aquells artistes que han fet del sotabosc el seu hàbitat natural i que, pel motiu que sigui, mai acaben de sortir a la superfície. El Pati de Can Ramis, pulmó d'una antiga masia recuperat aquests dies per la gent del casal popular La Clau amb l'ànim de tornar a encendre la flama de la música en directe al municipi –el d'ahir era el primer concert que s'hi celebrava des que es va decretar l'estat d'alarma, amb aforament limitat a 40 persones assegudes i convenientment distanciades-.

Reduïts actualment al seu nucli fundacional –Jordi Espinach a la guitarra i a la veu principal, Anna Capacés a la bateria i a la segona veu-, Liannallull potencien aquests dies el seu vessant més orgànic sense renunciar a aquell grau d'acidesa que sempre els ha caracteritzat. Folk psicodèlic d'alta volada que tant pot remetre al Pau Riba del segon Dioptria com a la Velvet Underground post-John Cale. La guitarra acústica concebuda com una màquina de matar feixistes, la bateria conjugant ritmes tribals i ressons pagans amb les essències més bàsiques i primitives del rock'n'roll, i una lírica que tant pot invocar misteris ancestrals com cantar a les bondats de la vida o posar el dit en tantes llagues com faci falta.

Com a mostra, dos dels títols recents que van interpretar durant la primera part del concert, "Els morts" i "Estar amb tu". La primera, cara b del seu darrer single –"Tot és mort" (2020)-, canta a tots aquells pares, mares, avis i besàvies que han sacrificat i segueixen sacrificant les pròpies vides per tal que els seus descendents en puguin viure de millors. Concebuda inicialment com un dinàmic exercici d'antifolk lisèrgic, ahir es va manifestar més estripada i accelerada que mai, com qui decideix aplicar la mètrica motorik del krautrock a les formes lo-fi d'uns Beat Happening. La segona, avançament d'un nou àlbum que hauria de veure la llum en un futur més o menys proper, canta a les virtuts de l'amor sense excessos de sucre i sobre una preciosista melodia pop.

I si la primera part del concert havia tingut com a fil conductor aquest plàstic encara inèdit –també en formaran part peces que ahir ja es van poder escoltar, com ara "Sol al sol", "Si et despistes un segon" o "Incendis"-, la segona va desencadenar l'èxtasi a la platea amb una bateria de clàssics de naturalesa tan subterrània com "Homes de debò", "Les putes catalanes", "No fer res", "Ves amb compte en un futur" o "Orfes fills de Buda", despatxats a tota castanya i amanits amb una càustica revisió de "The Needle and the Damage Done" (Neil Young). El públic dempeus, cantant a viva veu i, fins i tot, atrevint-se a ballar a mida que avançaven els esdeveniments –respectant, això sí, totes les normes i recomanacions de seguretat per allò de minimitzar riscos: que ningú malpensi-. Coses que passen, sí, a la part antiga de la ciutat.

Liannallull - "Tot és mort" (2020)

El passat exercici va suposar l'inici d'una nova etapa per a uns Liannallull que han fet de la mutació permanent un dels seus trets identitaris, sempre amb la figura de Jordi Espinach (veu i guitarra) com a espina dorsal. Superada una fase en què la formació del Baix Montseny va enfilar les més altes esferes del rock psicodèlic en la seva concepció més torrencial i pedragosa, l'actual encarnació es redueix al nucli fundacional del propi Espinach i Anna Capacés (veu i percussió).

Ha estat amb aquest format de duet i reorientant el seu discurs cap a les coordenades del folk com han donat forma al seu darrer single, un "Tot és mort" que ha vist la llum aquesta mateixa setmana a través d'El Mamut Traçut i que potencia la vessant més fràgil i íntima de Liannallull. La pista titular és la regravació d'una peça originalment inclosa a "Menesteroses" (2015), augmentada ara amb acabats urbans i la participació del Cor Infantil de l'Escola Municipal de Musica de l'Ateneu de Sant Celoni.

Completen el llançament el folk àcid d'"Els morts" i les textures a contrallum de "Nº 17", així com una remescla de la pròpia "Tot és mort" per cortesia de Pro. Velo Batuta. Cacofonies industrials com a contrapunt a la calma tensa de la versió original. Un cop oficialitzada aquesta nova referència, Liannallull anuncien nou material que veurà la llum durant els propers mesos. Ells mateixos amenitzaran l'espera amb dos concerts a Girona (6 de març, Ateneu 24 de juny) i Santa Maria de Palautordera (15 de març, Can Balmes).


Més informació:

Liannallull  /  Bandcamp

La millor alternativa al futbol

LIANNALLULL

Biblioteca L'Escorxador, Sant Celoni

18 de desembre de 2019

Si les biblioteques solen ser els millors refugis contra el soroll del món exterior, una actuació musical en un entorn atapeït de llibres pot esdevenir en una tarda-vespre com la d'ahir el punt de trobada de totes aquelles ànimes que sovint necessiten aïllar-se del futbol i tot allò que l'envolta. Que el concert de torn el protagonitzés una banda amb connexions literàries com Liannallull, o que l'acte servís per celebrar el vintè aniversari de la biblioteca L'Escorxador de Sant Celoni, també eren motius de pes que convidaven a sortir de casa.

Amb una dècada llarga de trajectòria a l'esquena, Liannallull es pot contemplar en l'actualitat com un dels pilars mestres d'una microescena de contrastada fertilitat i en constant ebullició com és la del Baix Montseny. Després d'uns últims anys explorant les formes més robustes i estridents del rock psicodèlic, el combo encapçalat per l'incombustible Jordi Espinach s'ha tornat a reencarnar en el seu format més bàsic. Un duet de guitarra acústica i percussió que completa Anna Capacés, retornada al nucli de la formació després de la seva breu però intensa aventura al capdavant dels irrepetibles Llum Pepa and The Beats.

Tot plegat es manifesta sobre el terreny com una versió lo-fi de la Velvet Underground o com si el Pau Riba més feréstec hagués arribat a escoltar The Cramps. Van aprofitar l'actuació d'ahir per avançar material d'un nou disc que s'està cuinant a foc lent, però també per a reinventar per enèsima vegada un fons de catàleg on figuren perles com "Romanço moralista de la Lluna", "És d'hora", "Giravoltes" o un "Homes de debò" que va desencadenar una climàtica recta final. Lírica sense embuts i una aproximació visceral a les textures més àcides i marcianes del folk. La millor alternativa al futbol, com solia dir aquell.

Llum Pepa & The Beats - "Precioso" (2016)

Llum Pepa.

Els Dictators cantaven ja fa molts anys una cançó titulada "(I Live for) Cars and Girls". Un binomi, el de noies i cotxes, que ha format part de l'imaginari del rock'n'roll des de temps immemorials, de la rebel·lia en clau adolescent de Chuck Berry al "Coches y chicas" de Dino Ratso, passant per l'estiu etern dels Beach Boys o l'èpica romàntica d'Springsteen. Doncs bé, Llum Pepa & The Beats també s'han apuntat a aquest binomi.

En primer lloc perquè ens trobem davant d'una banda de rock'n'roll amb totes les lletres, de les que surten a l'escenari a suar la cansalada i quan entren a l'estudi saben condensar electricitat, frescor i immediatesa amb forma de píndoles tan contagioses com inoblidables. En segon lloc perquè en el cas que ens ocupa la noia va al davant. Un huracà anomenat Anna Capacés aka Llum Pepa, que tant pot esgarrapar-se les pròpies cordes vocals al més pur estil de Little Richard com presumir d'una de les presències escèniques més salvatges i demolidores que mai s'han arribat a veure en aquesta banda dels Pirineus.

D'acord, hi faltaven els cotxes. I d'això se n'ha encarregat la gent de Plans Films amb la confecció d'un videoclip, "No vas a perder", que mostra la banda sencera en una frenètica competició al volant mentre sona de fons un nugget de rockabilly amfetamínic marca de la casa. La peça en qüestió forma part de l'ep "Precioso" (2016), continuació d'aquell explosiu debut que va suposar "No sóc jo" (2014) i primer resultat de l'entrada de la banda del Baix Montseny a l'escuderia de La Produktiva Records.

Cinc temes que mantenen les coordenades sonores habituals de Llum Pepa & The Beats -rock de garatge en estat feréstec, soul de garrafa i rockabilly d'estètica psycho-, assolint en aquesta ocasió una dinàmica molt més directa que la del disc de debut -hi ajuda la brevetat del format ep-. Augmentant les revolucions i la musculatura dels passatges més explosius ("Gritas para nada" o la pròpia "No vas a perder") i, a la vegada, mostrant nous matisos en passatges més reposats ("Otro sitio" o "Precioso"). Un disc ideal per a sortir a la carretera, ja sigui a tota pastilla enmig del desert o sota la llum de la lluna de camí a la seva roadhouse més propera. Rock'n'roll, senyors, rock'n'roll.


Més informació:
Llum Pepa & The Beats  /   La Produktiva

Originalment publicat a B-Magazine.

Liannallull - "Menesteroses" (2015)

Jordi Espinach (Liannallull) - Foto Plans Films.

Es tracta sens dubte d'una de les grans obres perdudes de la música independent de casa nostra. Un àlbum que mostra el seu autor des d'un angle inèdit. Autor en singular, sí, perquè malgrat tractar-se d'un disc de Liannallull, "Menesteroses" es pot considerar gairebé com un treball en solitari del líder de la banda del Baix Montseny, Jordi Espinach. El va enregistrar a casa seva, fent-se càrrec de tots els instruments i amb una única col·laboració externa, els cors cantats per Anna Capacés -aleshores membre de Liannallull, actualment al capdavant de Llum Pepa and The Beats-. El resultat van ser deu temes de caràcter introspectiu, dominats per les textures acústiques, els aires tardorencs i una omnipresent estètica lo-fi. Deu petites joies, evocadores de Pep Laguarda & Tapineria o del Pau Riba més bucòlic. L'enregistrament va tenir lloc entre els mesos de setembre i octubre de 2011 -poc després d'editar-se el celebrat "Cap de pardals"-, però mai abans havia vist la llum de forma oficial. Ho farà finalment aquest dimarts, 17 de març, remasteritzat per Lluís Paloma i a través d'El Mamut Traçut. El mateix dia (20,30h.) tindrà lloc la seva presentació oficial en directe al Club Cronopios de Barcelona, on Liannallull compartirà escenari amb Sam Destral.

Cartes guanyadores

LLUM PEPA AND THE BEATS

NAUB1, Granollers

20 de desembre de 2014

És un privilegi. El de descobrir una banda de rock'n'roll en la seva fase més embrionària. La del tret de sortida, el moment de posar tota la carn a la graella i jugar-s'ho gairebé tot a una carta. De cartes, Llum Pepa and The Beats en tenen unes quantes -totes guanyadores, per cert-. Les que van anar mostrant la nit passada en forma de cançons. Un repertori que va viatjar del surf més accelerat a la psicodèlia més nuvolosa via els sons fronterers, el rhythm & blues més elèctric i corrosiu i, sobretot, la vessant més directa i primitiva del rock'n'roll de garatge. L'altra carta és la de la veterania. Perquè sí, Llum Pepa and The Beats és un projecte acabat d'estrenar -el d'ahir devia ser el seu tercer concert-, però els seus components acumulen més taules que una aula d'institut: als seus respectius currículums hi figuren Liannallull, Kitou o Prou! -gairebé res-. Sòlides trajectòries que no només ajuden a entendre la prematura i indiscutible solvència del grup, sinó també un eclecticisme i una obertura de mires que el situen per sobre de la mitjana -cal tornar a enumerar la varietat de registres que van citar en poc més d'una hora?-. Definides personalitats que han confluït en un combo que promet emocions fortes. Contemplar-ne l'esclat en primera persona i des de primera fila suposa, insisteixo, un privilegi.

Llum Pepa and The Beats i Brubaker DJ Set a la NAUB1

Llum Pepa and The Beats - Foto Marta Fort.

Recordin que aquesta nit estaré punxant a la NAUB1, abans i després del concert de LLUM PEPA AND  THE BEATS, el refrescant i contundent combo de garatge encapçalat per la incombustible Anna Capacés. Obertura de portes a les 21,30, inici de l'actuació a les 22,00. El concert promet ser memorable.

Llum Pepa and The Beats

Brubaker

NAUB1

Entrevista a Anna Capacés (Brubaker)

Anna Capacés (LLUM PEPA): "De petita, el meu joc preferit era fer veure que cantava"

Autorretrat - Foto Anna Capacés.

Anna Capacés, aka Llum Pepa, em va citar en un conegut restaurant del centre de Granollers. No és la seva ciutat. Va néixer a Barcelona i actualment viu a Sant Celoni amb la seva parella artística i sentimental, Jordi Espinach, amb qui ha compartit aventures musicals com Kitou, Liannallull o la seva creació més recent, Llum Pepa and The Beats. Un combo de rock’n’roll visceral que beu del surf, el rockabilly, la psicodèlia i el rock de garatge entès à la Pacific Northwest. El seu disc de debut, l’autoeditat “No Sóc Jo” (2014), conté vuit artefactes dignes de nissagues com Nuggets o Pebbles, però a la vegada defuig qualsevol posat retro i fa bandera de valors com la frescor, l’espontaneïtat i l’eclecticisme. Ja poden llegir l'entrevista a Brubaker.

*Recordin que Llum Pepa and The Beats actuaran aquest dissabte, 20 de desembre (22h.), a la NAUB1. Després del concert punxarà un servidor.

Llum Pepa and The Beats a la NAUB1

Si és cert que les millors idees han nascut en un garatge, LLUM PEPA AND THE BEATS en són el més viu exemple. Un huracà amb forma de banda de rock’n’roll. De banda de rock’n’roll de les de tota la vida. Perquè efectivament la seva història va començar en un garatge. I perquè aquí no hi ha trampa ni cartró. Només guitarres tenyides de fuzz i reverberació, ritmes cavernícoles, melodies contagioses i una vocalista que encarna PJ Harvey, Etta James i Wanda Jackson en una sola persona. Llum Pepa and The Beats és l’última gran revelació de la prolífica escena del Baix Montseny -al currículum dels seus components hi figuren projectes com Liannallull, Esperit! o Prou!-. Un explosiu còctel de música surf, psicodèlia corrosiva i rock’n’roll primitiu a situar al costat de Macho, Bellrays o Sonics. Perill, frescor i actitud a prova de bales. Aquest dissabte, 20 de desembre (22h.), els podran descobrir en directe a la NAUB1. Després del concert punxarà un servidor.

Llum Pepa & The Beats

Brubaker

NAUB1