50 anys del comiat de Ziggy Stardust

Bowie arribant al Hammersmith Odeon, avui fa 50 anys.

Hi havia rumors de tota mena i gairebé per a tots els gustos. Hi havia fins i tot qui estava convençut que David Bowie s'arribaria a suïcidar a l'escenari aquella mateixa nit. Finalment no va passar cap desgràcia i tot va quedar en un concert històric, que no és poc. Es commemoren avui 50 anys de l'última actuació que va fer el de Brixton posant-se a la pell de Ziggy Stardust, aquell alienígena que ell mateix havia creat un any abans al totèmic "The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars" (1972), canònic disc conceptual i obra capital de l'era glam.

Bowie va tancar aquella etapa el 3 de juliol de 1973 a l'escenari del Hammersmith Odeon londinenc. No va ser un adeu a l'estètica glam –en qüestió de mesos publicaria el disc de versions "Pin Ups" (1973)-, però sí la cerimònia de comiat de Ziggy Stardust i de tot allò que portava implícit el seu concepte, també dels Spiders from Mars que fins aleshores havien estat la seva banda d'acompanyament –Mick Ronson (guitarra), Trevor Bolder (baix) i Mick Woodmansey (bateria)-. D.A. Pennebaker en va rodar un documental que no va veure la llum fins al 1979 sota el títol de "Ziggy Stardust: The Motion Picture". El 1983 se'n va publicar la banda sonora amb forma de disc en directe.

Andy Fletcher (1961-2022)

ANDY FLETCHER
(1961-2022)

Hi ha una escena de "101" (1990), el documental de D.A. Pennebaker sobre Depeche Mode, on el teclista Andy Fletcher es refereix al rol de cada un dels components de la banda utilitzant aquests termes: "Martin Gore escriu les cançons, Dave Gahan les canta i jo em grato la panxa". No era ben bé així. Fletcher pot no tenir cap crèdit com a compositor a l'inabastable repertori del grup, però va ser un dels fundadors d'un combo que va trencar esquemes i va fer algunes contribucions essencials per definir la música electrònica tal com encara l'entenem avui –també per acostar-la al rock en uns temps en què l'una i l'altre semblaven universos paral·lels-. També va fer tasques de management de forma més que puntual, i s'ha arribat a dir que va ser una peça fonamental a l'hora de garantir una cohesió interna que ha durat més de quatre dècades. Ens ha deixat a l'edat de 60 anys.

D.A. Pennebaker (1925-2019)

D.A. PENNEBAKER

(1925-2019)

Considerat com un dels pioners de l'anomenat Direct Cinema per treballs com "Daybreak Express" (1953), curt documental on explicava càmera a la mà i des d'un punt de vista totalment subjectiu la rutina dels usuaris del transport públic a Nova York, la majoria de melòmans hem arribat a l'obra de D.A. Pennebaker a través de les seves connexions amb Bob Dylan i David Bowie. Per al primer va dirigir "Don't Look Back" (1967), testimoni audiovisual de la gira britànica duta a terme el 1965 per l'autor de "Like a Rolling Stone". Per al segon va filmar l'històric últim concert de l'etapa Ziggy Stardust, el 3 de juliol de 1973 al Hammersmith Odeon londinenc, donant com a resultat el documental "Ziggy Stardust and the Spiders from Mars" (1973). També es va encarregar de documentar el Monterey Pop Festival. Es feia pública aquest cap de setmana la seva mort, el passat dijous 1 d'agost a l'edat de 94 anys.