Un bar dels d'abans

Depeche Mode.

Un bar dels d'abans, amb una barra de les d'abans, rajoles de les d'abans, taules i tamborets dels d'abans i llums de neó dels d'abans. A l'altre extrem de la barra, un individu dels d'abans es pren un gintònic dels d'abans –got de tub, tres glaçons, un terç de ginebra, dos terços de tònica i zero amanides- mentre aboca monedes a l'interior d'una màquina escurabutxaques de les d'abans. A fora plou i a dins sona "Personal Jesus" de Depeche Mode. I tu, que només havies baixat a fer un cafè de mitja tarda abans de seguir currant, acabes admetent que de vegades la realitat pot arribar a ser tan fascinant com una pel·lícula de les d'abans.

Entre Crazy Cavan i Bauhaus

FULLMOON SHAKERS
Festa Major de Blancs i Blaus

Plaça Perpinyà, Granollers

23 d'agost de 2022

Entre el públic del concert que Fullmoon Shakers van oferir la nit passada a la plaça Perpinyà de Granollers s'hi podia observar una samarreta de Crazy Cavan i una altra de Bauhaus. Dos noms i dos estils distants però certament complementaris, que d'alguna manera podrien delimitar les coordenades discursives del quartet barceloní. No van tocar cap peça de l'un ni dels altres, però sí que van presumir d'una habilitat innata per interpretar clàssics de l'era post-punk –de contemporanis de Bauhaus, vaja- a ritme de salvatge i visceral rockabilly –el que beu de tòtems com Crazy Cavan, per exemple-, que juntament amb el surf més frenètic és la seva raó de ser.

Van sorprendre, i de quina manera, despatxant "The Killing Moon" d'Echo & The Bunnymen, "Enola Gay" d'Orchestral Manoeuvres In The Dark i "Enjoy the Silence" de Depeche Mode com si fossin nuggets de Sun Records. I van fer diana tot deconstruint el "Das Model" de Kraftwerk a partir del riff d'"Apache" dels Shadows. També van presumir de repertori propi amb peces tan potents com "Fullmoon Boogie" o la final "Facebook No Good" –quin títol més ben triat, per cert-. Amb un notable ep al seu nom –"Isolation Tales" (2020)- i la presència de tot un Jordi Ollé (Th'Booty Hunters) a la bateria, Fullmoon Shakers ja es poden contemplar com una de les promeses més fermes de l'efervescent escena rocker catalana.

Andy Fletcher (1961-2022)

ANDY FLETCHER
(1961-2022)

Hi ha una escena de "101" (1990), el documental de D.A. Pennebaker sobre Depeche Mode, on el teclista Andy Fletcher es refereix al rol de cada un dels components de la banda utilitzant aquests termes: "Martin Gore escriu les cançons, Dave Gahan les canta i jo em grato la panxa". No era ben bé així. Fletcher pot no tenir cap crèdit com a compositor a l'inabastable repertori del grup, però va ser un dels fundadors d'un combo que va trencar esquemes i va fer algunes contribucions essencials per definir la música electrònica tal com encara l'entenem avui –també per acostar-la al rock en uns temps en què l'una i l'altre semblaven universos paral·lels-. També va fer tasques de management de forma més que puntual, i s'ha arribat a dir que va ser una peça fonamental a l'hora de garantir una cohesió interna que ha durat més de quatre dècades. Ens ha deixat a l'edat de 60 anys.

Megmao

MEGMAO
Concert en streaming a La Sala Online

Estudis Music Lan, Avinyonet de Puigventós

14 d'abril de 2022

La Sala Online és un projecte que va néixer durant el confinament d'ara fa dos anys amb l'objectiu de mantenir viva la música en directe a través de l'streaming. Una iniciativa pròpia d'aquells dies incerts que s'ha acabat consolidant a hores d'ara com una empresa de llarga durada, emetent setmanalment una actuació des dels estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà). Ahir vaig tenir el gust d'asseure'm al sofà que els seus promotors reserven cada dijous perquè s'hi assegui un periodista musical i segueixi el concert no pas des de l'altre costat de la pantalla, sinó literalment a tocar dels mateixos músics.

To plegat em va permetre descobrir la proposta de Megmao, una jove banda sorgida de la sempre efervescent escena de Vilanova i la Geltrú i encapçalada per Jordi Megmao, veterà de formacions com The Bongo Experience. L'acompanyen en aquesta aventura músics de llarga trajectòria com l'harmonicista Xiscu Rubio (La Golden, Noctämbuls), amb qui va actuar la nit passada amb format de duet. I amb un repertori de versions tan ben triades com ben executades, que van anar de "Cover Me Up" (Jason Isbell) a "Heaven" (Depeche Mode) o "Blackbird Song" (Lee DeWyze), assenyalant les coordenades per on podria transitar el cançoner propi en el qual Megmao ja ha començat a pensar.

El concert d'ahir es troba disponible a Youtube.