Tanca Discos Revolver

L'interior de la botiga on van tocar Wilco - Discos Revolver.

Llegeixo amb tristor que tanca Discos Revolver. La botiga de tota la vida. La del rètol vermell –la del rètol verd, la 'petita' o la 'nova', com molta gent encara anomena a Revolver Records, seguirà oberta-, un dels símbols del carrer Tallers de Barcelona des de 1991, i qui sap si la disqueria més emblemàtica d'una ciutat que cada dia s'assembla menys a ella mateixa.

El tancament d'un comerç, és també el tancament de moltes històries personals que ja no es podran tornar a repetir mai més. En el meu cas, Discos Revolver equival a molts dels compactes i vinils que omplen les prestatgeries de casa meva, però també a les vivències de tota una vida. Ja fa anys que només m'acosto fins al centre de Barcelona per anar a comprar discos o per assistir a algun concert. Si últimament aquella zona ja em costava de reconèixer, a partir d'ara encara em costarà una mica més.

I no em vingueu amb mantres de si el progrés, adaptar-se als nous temps, tot canvia i no sé quantes històries més. A Revolver (com a Discos Castelló i a tantes altres que ja han abaixat la persiana) s'hi compraven discos, s'hi parlava de música, s'hi passava l'estona i s'hi feien amics –també signatures de discos d'Slayer i concerts de Wilco-. A la franquícia o al 'brunch' de disseny que obri al seu lloc, no hi passarà res de tot això.

Alfons Sureda (1936-2023)

ALFONS SUREDA

(1936-2023)

La figura del botiguer amic, i el concepte de botiga com a espai de comerç però també com a punt de trobada de tota una comunitat. En aquest cas, la que formen aquells melòmans que durant més de tres dècades s'han nodrit de música a Discos Revolver i s'han deixat guiar –cuidar- pel personal que hi treballa. Parlo òbviament dels dos locals del cèntric carrer Tallers de Barcelona, autèntics temples on s'han arribat a viure històries increïbles –inclòs un concert de Wilco el juny de 2012, l'endemà d'actuar al Primavera Sound i a pocs mesos de debutar al Liceu- des que el primer va obrir portes el 1991.

Però també parlo de Revolver Sons, la seva enyorada ambaixada a Granollers, a l'igualment cèntric carrer Santa Apol·lònia, on molts melòmans del Vallès Oriental vam arribar a viure històries també increïbles –va ser en aquella botiga, avui reconvertida en centre d'estètica i aleshores punt de referència juntament amb la també desapareguda Disc K7, on em vaig comprar els meus primers vinils d'Steppenwolf i Buddy Holly, per exemple-. Ha mort Alfons Sureda, fundador de Discos Revolver juntament amb Jesús Moreno i autèntic referent d'un negoci que a casa nostra ja no es pot entendre sense la seva petjada.

D.E.P.

25 anys de Discos Revolver

Brighton 64.

BRIGHTON 64 + SMOKING STONES

Concert 25è aniversari Discos Revolver

Sala Rocksound, Barcelona

5 de desembre de 2016

Dies enrere es feia public el rànquing d'artistes més escoltats pels catalans a Spotify aquest 2016. La llista, els detalls de la qual prefereixo estalviar-me, no convidava precisament a l'optimisme. Ja se sap, a les plataformes d'streaming hi pot accedir i hi accedeix gairebé tothom. Fer-ho no costa diners ni requereix cap mena d'esforç més enllà de descarregar l'aplicació corresponent. Tot el contrari de les botigues de discos, espais comercials i a la vegada relacionals on també pot accedir tothom però on tan sols entra aquell públic que estima la música sense cap mena de reserva. Melòmans que encara atorguen valor al fet d'escoltar i col·leccionar música en format físic, fins al punt d'estar disposats a invertir temps i diners en allò que els agrada. Corren temps difícils per a aquests establiments, però de ben segur que si féssim un cop d'ull a la llista dels discos més venuts enguany a les dues botigues de Discos Revolver, ens trobaríem un panorama força més esperançador i reconfortant en termes estrictament musicals que el rànquing d'Spotify.

La disqueria del carrer Tallers, una de les més emblemàtiques i veteranes de Barcelona, porta ja un quart de segle oberta al públic. Una fita que va celebrar la nit passada a la sala Rocksound amb tota una festa melòmana. Dues bandes de la ciutat, Brighton 64 i Smoking Stones, i les sempre sucoses seleccions dels disc jockeys de la casa. Van trencar el gel els Stones amb tot un arsenal de clàssics de la factoria Jagger-Richards, però també títols menys evidents que van revaloritzar el set i van marcar la diferència entre els barcelonins i bona part d'allò que anomenem bandes de tribut. Inici a tota castanya amb "Jumpin' Jack Flash", revisió de "Let It Bleed" (1969) per mitjà d'una contagiosa "Live with Me" i una elèctrica i aclaparadora "Midnight Rambler", col·laboració especial d'Aurelio Morata (Rebeldes) en un parell de covers de Chuck Berry i final amb tots els honors al ritme de "Brown Sugar".

I tot seguit va ser el torn de Brighton 64, que van oferir una enèrgica i contundent lliçó sobre com fer història en poc més d'una hora. Ho han llegit vostès perfectament: històric va ser el passi que es van marcar els germans Gil i companyia, amb tres dècades i mitja llargues de trajectòria a l'esquena i un estat de forma que molts ja voldrien a aquestes alçades. Van escalfar motors amb l'instrumental "Reacciones" -una de les peces que formaran part del seu proper disc, previst per a la primavera que ve-, van sortir disparats amb "Soy un tanto antiguo" i "Quan baixis de l'avió", i van acabar de desencadenar l'eufòria col·lectiva amb "Ponte en marcha para mí". Èxtasi a la pista, càntics de "We are the Mods!" i la banda disparant sense contemplacions cartutxos de tal precisió com "Solo hasta el final", "Barcelona blues" o "Palabras con sabor". "La Casa de la Bomba" -amb cita a "Haz el amor"- havia de posar punt i final al recital, però per petició popular hi va haver dos bonus tracks en temps de descompte, "Fotos del ayer" i "La canción del trabajo". De seguida s'ha dit.