Núria Feliu (1941-2022)

NÚRIA FELIU
(1941-2022)

Només vaig arribar a veure Núria Feliu en directe en una ocasió. Va ser molt a finals de la dècada dels 90 o molt a principis del segle XXI, ara mateix no ho recordo exactament, al desaparegut (i enyorat) Cinema Municipal de Cardedeu, on va actuar acompanyada per Lucky Guri. Eren altres temps. Els anys de glòria de l'una i de l'altre semblaven més que pretèrits en un país com aquest nostre, tan procliu a passar pàgina com a oblidar els seus referents culturals. I encara faltaven ben bé dues dècades perquè Òscar Dalmau, Oriol de Balanzó, Guillamino i companyia rehabilitessin la seva figura tot descobrint-la a la generació post-PopArb –en el cas de Guri aquesta tasca encara resta pendent, i potser estaria bé pensar-hi abans que sigui massa tard-.

A finals dels 90 –i a principis del segle XXI-, Feliu era vista generalment com una mena de tieta de Catalunya. Un personatge públic entranyable però aparentment passat de moda als ulls de tot un seguit de generacions –entre elles, la d'un servidor- a qui s'havia fet creure que la música pop en català havia començat amb Sopa de Cabra. I a Guri se'l coneixia bàsicament per les seves aparicions televisives, entre d'altres, com a membre de la banda de músics resident dels programes d'Andreu Buenafuente a TV3. Que tant l'una com l'altre fossin noms essencials per entendre el desenvolupament del jazz, el rock i el pop a casa nostra, era un detall no semblava importar a ningú en un país que ja aleshores tendia a confondre cultura amb festa major.

Tenint en compte aquell context, em sembla just apuntar que molts dels que avui porten dos dies omplint les xarxes socials amb missatges de condol per la mort de Feliu, són els mateixos que dues dècades enrere es reien de tu si els explicaves que havies assistit a un concert seu. Que alguns encara siguin capaços de lloar la seva obra i plorar la seva defunció al mateix temps que li retreuen la seva filiació convergent, torna a posar de manifest el grau d'immaduresa d'aquest país que un dia vol ser república i l'endemà és incapaç de reconèixer-se ell mateix davant del mirall. Se n'ha anat Núria Feliu, diva i pionera del jazz en català, estrella de ple dret del firmament pop nostrat i incansable activista per la llengua. Tenia 80 anys, i deixa un llegat monumental.

Guillamino - "Fra Júpiter" (2018)

Un lustre pot esdevenir tota una eternitat en un món que cada dia avança més de pressa i on no oferir senyals constants de vida pràcticament equival a no existir. La qual cosa no sembla inquietar en absolut un Pau Guillamet que, aliè a tota dinàmica que no siguin les seves pròpies, ha deixat reposar el seu alter ego Guillamino durant gairebé cinc anys, els que separen els seus dos últims llançaments discogràfics, abans de tornar amb energies renovades i la que possiblement sigui la seva obra més transcendental.

"Fra Júpiter" (2018, Bankrobber) és un àlbum cuinat a foc lent. El resultat de la setmana sencera que Guillamet es va passar tancat al monestir de Poblet. Set dies durant els quals va habitar una cel·la, va conviure amb els monjos als espais comunitaris i només va tenir contacte amb l'exterior a través dels paisatges que podia intuir tot mirant per la finestra. Un aïllament gairebé total que li va servir per explorar el seu interior i extreure'n nou de les deu peces que conformen aquest darrer treball -la desena és una lectura d'"Els senyors de les pedres", original de Sangtraït que Guillamino despulla de tot ornament i interpreta com si es tractés de "Jesus, Etc." de Wilco-.

Va ser també a l'interior del monestir on Guillamet va enregistrar la base del disc. Tot sol amb la seva guitarra, va aprofitar la reverberació natural de la sala de música de la Torre Reial i va donar forma als esquelets de les cançons. Va ser la primera part d'un procés que es complementaria en mesos posteriors amb l'enregistrament de la bateria i l'orgue -per cortesia de Toni Molina i Marina Herlop, respectivament- als estudis Jezz Records de Solsona, i de les pistes vocals del cor Petits Cantors Amics de la Unió -dirigit per Marta Dosaiguas- a la sala Tarafa, un antic hospital del segle XV ubicat al casc antic de Granollers.

"Fra Júpiter" és un àlbum de naturalesa etèria i fins i tot mística, íntimament arrelat a l'entorn mil·lenari i al context metafísic en què es va concebre però carregat també de ressons orgànics que li atorguen un aire terrenal -no és casual que la mescla hagi anat a càrrec de Joan Pons: peces com "Serpents" o "Perdura eternament el teu amor" no desentonarien en determinades obres d'El Petit de Cal Eril-. Un disc on Guillamino es desvia puntualment de la pista de ball per a destapar sense reserves la seva vessant més fràgil i íntima.

A destacar també el luxós embolcall amb què es presenta el plàstic en qüestió. Un disc compacte de color daurat, curosament dipositat com si d'un tresor es tractés a l'interior d'una funda amb motius medievals, evocadora d'aquells volums custodiats durant segles en biblioteques i arxius eclesiàstics. Un detall que pot passar inadvertit en aquests temps d'immediatesa i comoditat digital, però que molts melòmans de base contemplaran com un valor afegit. La possibilitat de descobrir i tocar l'objecte físic abans d'apreciar l'obra enregistrada des d'una perspectiva que cap plataforma d'streaming pot arribar a oferir.


Més informació:
Bankrobber  /  Bandcamp

LA POLS I L’ERA: “El pop i la Nova Cançó formaven part d’una mateixa moguda”

Guillamino i Oriol de Balanzó - Foto Noemí Elías.

Poques vegades s’havia dut a terme un projecte tan ambiciós en l’àmbit musical de casa nostra. “La Pols i l’Era” (2016, Bankrobber) és un disc de composicions noves elaborat a partir de fragments i formes de cançons pop dels anys 60. Tretze pistes que enllacen passat amb present i futur de la música en català. I la primera vegada que pioners com Núria Feliu, Francesc Burrull o una recuperada Lita Torelló comparteixen protagonisme amb valors contemporanis com Joan Colomo, Núria Graham, Martí Sales o Joan Pons (El Petit de Cal Eril). Els concerts de presentació (18 de maig a l’Auditori i 2 de juliol a Canet Rock) prometen ser experiències úniques. Els propis responsables del projecte, Pau Guillamet (Guillamino) i Oriol de Balanzó, en van parlar amb un servidor en una entrevista que ja poden llegir al B-Magazine.

Guillamino a la NAUB1

GUILLAMINO

NAUB1, Granollers (Barcelona)

26 de maig de 2012

Guillamino presentant el seu darrer disc, "Fang", a la NAUB1 de Granollers. Concert de luxe per a una sala de luxe. I un repertori heterogeni que consolida Pau Guillamet i els seus com un dels projectes més inquiets de l'escena barcelonina. Inici suau amb una versió a contrallum de "Let's Stay Together" (Al Green) i un crescendo ininterromput, marcat per perles pròpies com "Fang fosc", "Half-a-Romeo" o "Help Me". Del soul a l'electrònica més estrident, passant pel funk, el hip-hop i el pop d'autor. Els passos de ball que es va marcar part del públic a primera fila estaven més que justificats.

Audio: "Fang fosc" - Guillamino

Recomanació: Guillamino a la NAUB1 (Granollers)

L’equipament musical NAUB1 de Granollers (avda. Prat de la Riba, 77) comptarà aquest dissabte, 26 de maig amb la presència d’un dels noms més destacats i singulars de la música catalana dels darrers deu anys, GUILLAMINO. Amb una eclèctica proposta que alguns han definit com a electrònica d’autor –els seus múltiples registres poden apuntar al dub, al hip hop, al soul o fins i tot enllaçar el house amb les sardanes-, el projecte de Pau Guillamet s’ha passejat per escenaris de mig món –del Japó als Estats Units, passant per França, Xile o l'Uruguai- i pràcticament no li queda cap festival per recórrer a casa nostra –Primavera Sound, BAM, Sónar i PopArb figuren al seu currículum-. Per si tot això fos poc, disc jockeys de prestigi internacional com Gilles Peterson o el desaparegut John Peel han elogiat la seva obra. Guillamino presentarà el seu darrer treball, “Fang” (Bankrobber), a les 23:00. Abans, a les 18:30, conduirà l’activitat infantil “A la classe de les girafes”. Un taller on els més menuts podran aprendre i descobrir els secrets de la música electrònica.

http://guillamino.cat/