Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jefferson Starship. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jefferson Starship. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 d’agost del 2024

Record Plant Sausalito

Aquest estiu han tancat els històrics estudis Record Plant de Los Angeles, l'última instal·lació operativa d'una marca que va néixer a Nova York el 1968 i que està associada amb incomptables clàssics de la música del segle XX. L'edifici de la fotografia havia acollit els estudis Record Plant de Sausalito, pràcticament a tocar de les aigües de la Badia de San Francisco.

Van obrir el 1972 i van tancar el 2008. Durant tot aquest temps van donar servei a artistes de la Bay Area com Grateful Dead, Jefferson Starship, Sly and The Family Stone, Santana ("Supernatural"), Journey, John Fogerty ("Centerfield") o Metallica. També a gent de fora com Rick James ("Street Songs"), Stevie Wonder ("Songs in the Key of Life"), Fleetwood Mac ("Rumours") o Deftones.

Avui, la instal·lació segueix funcionant com a estudi de gravació sota el nom de 2200 Studios –l'edifici està situat al número 2200 de Bridgeway-. No he aconseguit esbrinar qui hi ha al darrere de la marca –Ken Caillat, coproductor de "Rumours", va reobrir l'edifici el 2021 amb el nom de Record Factory, però no sé si encara hi està implicat-, que a la seva pàgina web es presenta com a hereva de Record Plant.

Sausalito, Califòrnia, agost de 2024.


dijous, 15 d’agost del 2024

"Miracles", o el paisatge en una partitura


Deia Josep Pla que la gastronomia és l'art de portar el paisatge a la taula. Seguint aquest principi, jo penso que la música ha esdevingut en incomptables ocasions l'art de posar el paisatge en una partitura –o als solcs d'un disc de vinil, si a algú li agrada més així-.

Vaig escoltar Jefferson Starship per primer cop al cap de poc temps de la meva primera visita a San Francisco. Tenia 17 anys, venia de fer un viatge que m'havia canviat la vida i necessitava conèixer tota la música d'aquella ciutat.

Els vaig descobrir en un recopilatori que vaig agafar d'una biblioteca pública –sempre dic que les bibliotecàries em van ensenyar tot el que Spotify mai m'hauria pogut ensenyar-, i que repassava part de la nissaga Jefferson Airplane –banda que sí que coneixia anteriorment-.

La primera cançó que vaig escoltar de Jefferson Starship va ser "Miracles", originalment inclosa a l'àlbum "Red Octopus", de 1975. Set minuts de misteri i sofisticació que podrien ser el paradigma del soft rock de la Costa Oest, i que de seguida em van fer venir al cap el paisatge de San Francisco.

Des d'aleshores, sempre que he escoltat aquesta peça m'he acabat transportant d'alguna manera fins als turons, els pendents i les cases pintoresques de Frisco. La setmana passada, durant un dels meus primers passejos per la ciutat, el procés va ser en sentit invers i em van venir al cap la melodia i els arranjaments de "Miracles".

Durant el passeig vaig entrar a una botiga de discos, vaig començar a remenar una cubeta de vinils de saldo triada a l'atzar i el primer que hi vaig trobar va ser... una edició original de "Red Octopus". Tres miserables dòlars, em va costar. I sempre que la faci sonar recordaré que me la vaig comprar a Frisco –aquestes coses, Spotify tampoc les té-.

San Francisco, Califòrnia, agost de 2024.

dissabte, 29 de setembre del 2018

Marty Balin (1942-2018)

MARTY BALIN
(1942-2018)

Un dels trets distintius de Jefferson Airplane va ser sens dubte la combinació de dues veus solistes d'alçada, una de masculina i una de femenina. Marty Balin i Grace Slick -i Signe Toly Anderson abans d'aquesta última-, un tàndem que va encapçalar i segellar algunes de les gestes més brillants de la primera era psicodèlica. Posteriorment, quan les tensions internes van precipitar el final de la banda mare, Balin i Slick van tornar a coincidir en aquell projecte tan lloable com qüestionat que va ser Jefferson Starship. Balin ens deixava abans d'ahir a l'edat de 76 anys.

divendres, 29 de gener del 2016

Paul Kantner (1941-2016)

PAUL KANTNER
(1941-2016)

Cinc dècades farà l'estiu vinent que es va editar "Takes Off" (1966). El debut de Jefferson Airplane, una de les primeres manifestacions del rock psicodèlic i el fonament sobre el qual s'edificaria tota una nissaga de la qual Paul Kantner seria espina dorsal. Se n'ha anat un pioner, un dels grans ambaixadors del so San Francisco i un revolucionari en tots els sentits.