Record Plant Sausalito

Aquest estiu han tancat els històrics estudis Record Plant de Los Angeles, l'última instal·lació operativa d'una marca que va néixer a Nova York el 1968 i que està associada amb incomptables clàssics de la música del segle XX. L'edifici de la fotografia havia acollit els estudis Record Plant de Sausalito, pràcticament a tocar de les aigües de la Badia de San Francisco.

Van obrir el 1972 i van tancar el 2008. Durant tot aquest temps van donar servei a artistes de la Bay Area com Grateful Dead, Jefferson Starship, Sly and The Family Stone, Santana ("Supernatural"), Journey, John Fogerty ("Centerfield") o Metallica. També a gent de fora com Rick James ("Street Songs"), Stevie Wonder ("Songs in the Key of Life"), Fleetwood Mac ("Rumours") o Deftones.

Avui, la instal·lació segueix funcionant com a estudi de gravació sota el nom de 2200 Studios –l'edifici està situat al número 2200 de Bridgeway-. No he aconseguit esbrinar qui hi ha al darrere de la marca –Ken Caillat, coproductor de "Rumours", va reobrir l'edifici el 2021 amb el nom de Record Factory, però no sé si encara hi està implicat-, que a la seva pàgina web es presenta com a hereva de Record Plant.

Sausalito, Califòrnia, agost de 2024.

George Tickner (1946-2023)

GEORGE TICKNER
(1946-2023)

Veterà de l'escena psicodèlica de San Francisco, al guitarrista George Tickner se'l recordarà sobretot per haver estat un dels fundadors de Journey juntament amb Neal Schon (guitarra), Gregg Rolie (veu i orgue) i Ross Valory (baix). Va tocar al primer àlbum del grup, publicat el 1975 amb títol homònim. Aquell mateix any va deixar la banda per anar a la universitat, però va seguir col·laborant amb els seus excompanys durant una bona temporada –va ser coautor de diverses cançons incloses a "Look into the Future" (1976) i "Next" (1977), segon i tercer àlbum del grup respectivament-.

La seva carrera musical havia començat a les files de Frumious Bandersnatch, formació de trajectòria efímera –tan sols va durar dos anys, de 1967 a 1969- on va coincidir per primer cop amb Valory. El seu ep homònim de 1968 és molt apreciat als cercles lisèrgics. Un cop dissolt el grup va formar Faun, amb qui va publicar un àlbum homònim el 1972. El 1973 va tocar de forma esporàdica amb la banda de Jerry Garcia (Grateful Dead) abans de fundar Journey. Des de la seva sortida d'aquests últims havia tocat en diversos projectes, destacant VTR –novament amb Valory- ja en ple segle XXI. Ha mort a l'edat de 76 anys.

50 anys de "Caravanserai"

Va ser el primer àlbum que Carlos Santana va arribar a gravar sense la totalitat de la banda que l'havia acompanyat durant el seu meteòric ascens fins a les altes més esferes del rock i tots els seus gèneres perifèrics –la que havia actuat a Woodstock i havia gravat els tres primers discos de Santana, el grup-. També va ser el seu primer gran salt endavant en termes estilístics, una obra que seguia aprofundint en la fusió de llenguatges com el jazz, el blues elèctric o el rock psicodèlic amb les arrels llatines del guitarrista mexicà, si bé mirava cap a nous horitzons que anaven més enllà del format cançó per explorar les formes més lliures i imprevisibles del jazz fusió. Es commemoren avui 50 anys de la publicació del monumental "Caravanserai" (1972).

El quart treball de Santana seguia comptant amb la participació d'aliats clau com Gregg Rolie (teclats), Michael Shrieve (bateria) o José "Chepito" Areas (percussions), als quals calia sumar noves incorporacions com Neil Schon (guitarra), qui ja havia tocat en algunes peces de "Santana" (1971) –i amb qui Rolie formaria Journey al cap de poc temps-. Amb peces com "Waves Within", "Just in Time to See the Sun" o "Song of the Wind", Santana no tan sols es refermava com un dels guitarristes més grans de tots els temps, sinó com el líder d'una formació mutant però fidel a les seves essències i capaç d'obrir nous i sorprenents camins. Alguns no el van entendre al seu dia, d'altres han arribat a dir que va ser l'última gran obra del seu autor. En tot cas, un clàssic de ple dret.

Journey

Journey: Jonathan Cain, Ross Valory, Neal Schon, Steve Perry i Steve Smith,
la formació que va gravar "Escape", en una imatge promocional de 1981.

Es commemoren avui 40 anys d'"Escape" (1981), el setè àlbum de Journey i probablement l'obra més reconeguda de la formació californiana. El primer plàstic que van enregistrar sense Gregg Rolie, i un dels discos de rock més celebrats de la dècada dels 80. Serà o no serà la seva obra més rodona –els bons coneixedors de la banda possiblement no ho vegin així-, però és innegable la força d'un repertori on figuren pistes de la mida de "Don't Stop Believin'", "Stone in Love", "Who's Crying Now" o l'eterna balada "Open Arms" –en realitat, podríem citar la totalitat dels títols que formen el plàstic, inclosos els bonus tracks de posteriors reedicions-.

Journey és un d'aquells grups que han sumat xifres mastodòntiques i, per aquest motiu, hi ha certs ambients on queda malament dir que t'agraden discos com el que ens ocupa. El combo encapçalat al seu dia pel tàndem Steve Perry i Neal Schon vindria a ser la mena de banda que mai programarien determinades cites festivaleres on, quines coses, solen actuar cada any desenes d'artistes que no sonarien tal i com sonen de no haver estat per àlbums com "Escape". Journey al Cruïlla o al Primavera Sound? Mai de la vida, diran alguns. Bé, que escoltin atentament "Who's Crying Now" i després podem parlar de l'herència soft rock de certs noms que de ben segur no grinyolen tant en segons quins cartells.