Paul Vance (1929-2022)

PAUL VANCE
(1929-2022)

De quan una cançó podia fer disparar les vendes d'un determinat article. "Itsy Bitsy Teenie Weenie Yellow Polka Dot Bikini", el single que va catapultar Brian Hyland fins als primers llocs de les llistes d'èxits nord-americanes i britàniques l'estiu de 1960 –i que va consolidar el novaiorquès com un dels grans ídols adolescents dels anys previs a la Beatlemania-, va servir al seu dia perquè augmentessin les vendes de bikinis –una peça de roba que els cànons de l'època encara consideraven massa atrevida-. La pista en qüestió era allò que els anglosaxons solen anomenar una novelty song, però la seva lletra també es podia interpretar com una invitació a mostrar-se un(a) mateix(a) tal com és.

"She was afraid to come out of the locker / She was afraid that somebody would see", cantava Hyland. Una expressió, la de tenir por de sortir de l'armari, que malauradament encara segueix ressonant a la nostra societat més de sis dècades després. "Itsy Bitsy Teenie Weenie Yellow Polka Dot Bikini" narrava la història d'una adolescent a qui li feia vergonya posar-se un bikini i mostrar el seu cos en públic, ja fos per la pressió estètica, per por dels guardians de la moral, o simplement perquè vivim en un món que no acceptava aleshores ni accepta avui que una dona pugui fer el que li doni la gana amb el seu propi cos. Una cançó aparentment innocent que podia dir moltes coses, i que han versionat artistes de tota mena –de Johnny Hallyday a Die Toten Hosen, passant per Mud o Connie Francis-.

Ha mort a l'edat de 92 anys el compositor Paul Vance, autor juntament amb Lee Pockriss d'aquell "Itsy Bitsy Teenie Weenie Yellow Polka Dot Bikini", també de "Catch a Falling Star", l'èxit de Perry Como, i de "Tracy" (1969), el celebrat single de debut de The Cuff Links –el grup es va formar per iniciativa dels mateixos Vance i Pockriss com a vehicle per donar sortida a una sèrie de cançons-. El tàndem compositiu també va facturar el 1965 "Leader of the Laundromat", paròdia del "Leader of the Pack" de les Shangri-Las enregistrada per The Detergents –un altre grup d'estudi, en aquest cas dedicat a parodiar els èxits del moment, impulsat pels propis Vance i Pockriss-.

Robin Le Mesurier (1953-2021)

ROBIN LE MESURIER
(1953-2021)

Ha mort el guitarrista londinenc Robin Le Mesurier, conegut sobretot per haver format part de les bandes d'acompanyament de Rod Stewart i Johnny Hallyday. Amb el primer hi va tocar durant la dècada dels 80, arribant a gravar àlbums com "Tonight I'm Yours" (1981) o "Body Wishes" (1983). Amb Hallyday va entrar a enregistrar "Rough Town" (1994) i hi va seguir tocant fins a la seva mort l'any 2017. Prèviament, havia format part de grups com Reign o Air Supply. Amb aquests últims va telonejar Stewart pels Estats Units el 1977, pas previ al salt a la seva banda d'acompanyament. També va tocar a l'àlbum "1234" (1981) de Ronnie Wood, i el 2015 va formar part d'una breu reunió dels Faces amb els propis Wood i Stewart.

Johnny Hallyday - "Shake the Hand of a Fool" (2018)

Johnny Hallyday tenia l'estatus de tresor nacional a França i va ser acomiadat amb tot un funeral d'estat el passat mes de desembre, però de bon principi la seva vocació havia estat tan global com la del rock'n'roll que ell mateix acabaria introduint a l'Europa continental. L'any 1962 Hallyday se'n va anar a Nashville a gravar una sèrie de discos en anglès amb alguns dels músics de sessió més respectats de la Music City -entre ells els mateixos Jordanaires-. La major part dels talls enregistrats eren versions d'èxits de gent com Fats Domino ("Blueberry Hill"), Jerry Lee Lewis ("Whole Lotta Shakin' Goin' On"), Ricky Nelson ("Hello Mary Lou") o Ray Charles (un "I Got A Woman" on el francès es va aproximar més que mai a les textures vocals d'Elvis Presley), executades amb coneixement de causa i lliurades amb uns acabats impensables aleshores en aquest costat de l'Atlàntic. Però les sessions també van donar lloc a autèntics tresors com "Shake the Hand of a Fool", una cançó que Margie Singleton -esposa del productor Shelby Singleton- va compondre expressament per a Hallyday. És aquesta última peça la que dóna títol al recopilatori amb què el segell Bear Family acaba de reeditar la totalitat d'aquelles gravacions.

Johnny Hallyday a Les Inrockuptibles

Un gustàs tenir sobre la taula l'última edició de Les Inrockuptibles amb un imponent Johnny Hallyday a la portada. Bonic homenatge del setmanari francès a un dels pioners i principals difusors del rock'n'roll tant a l'Hexàgon com a la resta de l'Europa continental. I exhaustiu repàs a la figura i l'obra d'una icona cultural de ple dret a l'altre costat dels Pirineus.

L'adéu a Johnny Hallyday

Funeral d'estat per a Johnny Hallyday, aquest matí a París - Foto 324.cat.

Acabo de visionar les imatges del funeral d'estat amb què França ha dit adéu a Johnny Hallyday, i m'han vingut al cap totes aquelles consideracions i reflexions tan pròpies d'aquesta mena d'ocasions -sobretot quan un les viu des d'un país on el rock i el pop són generalment contemplats com a cultura de segona-. El mateix president de la República, Emmanuel Macron, ha encapçalat a París un comiat que han seguit en directe milions de persones i que denota les dimensions assolides per la figura del llegendari rocker. França ha dit adéu amb tots els honors a un dels grans referents de la seva cultura contemporània, condició que Hallyday va assolir precisament a l'esdevenir la primera figura de pes del rock'n'roll fora del món anglosaxó. En altres paraules, a França el rock'n'roll és cultura de primera i un artista que s'hi dediqui pot esdevenir per mèrits propis una icona nacional. La qual cosa, observada des d'aquest costat dels Pirineus, fa una certa enveja i convida una vegada més a fer-se moltes preguntes.

Johnny Hallyday (1943-2017)

JOHNNY HALLYDAY

(1943-2017)

Reconec que feia temps que havia perdut una mica la pista de Johnny Hallyday. Els seus llançaments discogràfics més recents no m'havien acabat de fer el pes, però això poc pot importar quan parlem de qui ha generat una unanimitat de la qual pocs poden presumir. Pioner del rock'n'roll a l'Europa continental, figura essencial de la música francesa (i francòfona) de les passades sis dècades, massiu ídol adolescent durant els seus anys daurats i icona cultural indiscutible al seu país. Una França que avui es troba de dol, com també s'hi troba una forma musical, el rock'n'roll, a la qual Hallyday va aportar transversalitat i horitzons més amplis.