El Hill country blues segons The Black Keys

Auerbach i Carney seleccionen per Mojo tota una col·lecció de perles del blues.

Solem parlar molt del Delta blues, però en canvi solem parlar molt poc del Hill country blues. Molt més que el germà petit del més popular dels estils de blues de Mississippi, una variant caracteritzada pel seu minimalisme i els seus ritmes hipnòtics. En són referents figures com R.L. Burnside, Junior Kimbrough, T-Model Ford o Mississippi Fred McDowell. I en són hereus directes, tot i que vinguin de molt més al nord, els Black Keys, que des dels seus inicis han reivindicat a pioners com els que ens ocupen.

Hi tornen ara amb un notable disc de versions, "Delta Kream" (2021), gravat immediatament després de finalitzar la gira de "Let's Rock" (2019) –això vol dir que l'enregistrament és anterior a la pandèmia, i que el motiu pel qual han trigat tant a publicar-lo només el saben ells-. Un intens repàs als cançoners dels citats Burnside, Kimbrough i McDowell, ampliat amb cites a noms que van més enllà del marc temàtic que ens ocupa però encaixen a la perfecció amb el conjunt, com John Lee Hooker o Big Joe Williams.

I si "Delta Kream" és tan recomanable com qualsevol dels discos fundacionals dels Black Keys, no ho és menys "The Black Keys present The Hill Country Blues". Una quinzena de perles del gènere, seleccionades pels propis Dan Auerbach i Patrick Carney, en un volum que distribueix Mojo aquest mes de juliol. Hi figuren tots els tòtems anteriorment citats, però també noms sovint menys predicats com els de Jessie Mae Hemphill, Little Junior Parker o Paul 'Wine' Jones. També hi ha un parell de temes dels mateixos Black Keys que refermen la seva condició de preservadors de tota una tradició.

20 anys sense Junior Kimbrough

Junior Kimbrough (1930-1998).

Va fer les seves primeres gravacions de forma gairebé accidental durant la segona meitat dels 60, però la seva carrera discogràfica no va començar com a tal fins ben entrats els 90. I la seva descoberta va ser a través d'un documental que va aportar llum tant a la seva figura com a la seva visceral aproximació a les arrels del blues. És possible que els soni la història perquè de casos similars n'hi ha hagut uns quants. També és possible que el nom de Junior Kimbrough els soni per l'admiració que li han declarat figures com Iggy Pop o uns Black Keys que sempre n'han reivindicat la influència. Avui fa 20 anys que ens va deixar.

Un whiskey per a Valerie June

Valerie June.

La revista britànica Mojo publica cada mes una secció titulada All Back to My Place, un breu qüestionari on tres figures o personalitats de l'àmbit musical responen (per separat) preguntes sobre els discos que els han marcat al llarg de la vida. Una d'aquestes preguntes demana a l'entrevistat en qüestió quin seria el seu àlbum preferit per a un dissabte a la nit. Una de les participants d'aquest mes de juny és Valerie June, qui no dubta en citar la cançó "Meet Me in the City" (1992), del bluesman Junior Kimbrough, com la seva millor aposta per a una nit de dissabte. "Et fa venir ganes de ballar tota la nit i beure whiskey", apunta. La resposta em va fer gràcia quan la vaig llegir perquè aquest efecte, el de voler ballar i beure whiskey fins que surti el sol, me'l provoquen a mi algunes cançons de la pròpia June.