Dylan recorda Robert Hunter

Robert Hunter (1941-2019) - Foto Ed Perlstein/Getty Images.

El company Pere Agramunt (La Brigada) em feia notar a través de Twitter que divendres passat, 23 de juny, era l'aniversari de Robert Hunter, col·laborador habitual de Jerry Garcia i lletrista d'incomptables cançons de Grateful Dead, que va morir ara fa prop de quatre anys. I que aquest hauria estat, segons apunten fonts ben informades de l'òrbita dylanòloga, el motiu pel qual Bob Dylan no tan sols hauria interpretat aquella mateixa nit al Liceu un clàssic dels Dead com "Stella Blue" –confirmat, no l'havia fet mai abans en directe-, sinó que amb ell hauria sumat una peça al repertori –si normalment fa 17 cançons, durant la primera nit a Barcelona en van caure 18-.

Dylan no va citar en cap moment el nom de Hunter, simplement va deixar anar "Stella Blue" com si ell i la banda que l'acompanya en aquest Rough and Rowdy Ways World Wide Tour la fessin cada nit –i amb uns arranjaments que recordaven als Beatles d'"Abbey Road" (1969)-. Va ser la seva forma de recordar-lo el dia del seu aniversari –per cert, hauria fet 82 anys, els mateixos que va fer el de Minnesota el mes passat-. Una alteració del guió –per dir-ne d'alguna manera, ja que aquest concepte fa de mal dir quan parlem de qui parlem- que fins ara només s'havia produït en un únic concert de la present gira, l'octubre passat a Nottingham amb motiu de la mort de Jerry Lee Lewis. Misteri resolt, i un d'aquells detalls que engrandeixen encara més el mite.

Quin país

S'ha llevat ben d'hora aquest matí

per aixecar el país

O això és el que feia ara fa uns anys,

just quan es va comprar el pis

Té a la venda els seus dos cotxes,

no en té prou amb produir

La ressaca dels noranta

s'ha fet llarga al seu país

I ara i fins i tot s'escolta

als polítics clandestins

que, a la barra del bar,

parlen de la nova prima de risc

S'ha enllustrat bé les sabates,

paga el bus, baixa a l'INEM

Rep una trucada al mòbil nou

d'una noia que li ven

Un paquet d'esports per cable,

el Sant Greal i un nou destí

Per un mòdic preu la vida

adquireix un nou sentit

I ara fins i tot respecta

els discursos sindicals

que els vells, als bancs de la plaça,

criden enfront del capital

I ara fins i tot gemega

de plaer quan va sentint

que per salvar les finances

han d'ensorrar un altre país

I així anem enterrant

tot l'estat del benestar

Concepte decadent,

com "Imperi" o "Occident"

"Quin país" - La Brigada (2012)

Joves, feliços i radiants

Com som patidors de mena sentim devoció

per tots els nous cantautors

Tant hi fa que siguin country, que tirin pel folk

o per la Nova Cançó

Ara bé, Wilco no ens molen perquè s'han forrat

Ens van més Iron & Wine

Es veu que el Sam dóna classes,

quan no està girant, de cine experimental

Ens hem deixat créixer les barbes, era de rigor

Hem plagiat el 'Blonde on Blonde'

Admirem Bonnie 'Prince' Billy

Els seus passos són salvació dins la foscor

Amb lo bé que estàvem

quan anàvem junts de farra

Tot el dia escoltant pop i electro

Tan joves, feliços i radiants

Vam trobar refugi en una cabana, al Penedès

No hi vam passar un bon hivern

Tot i que no ens moli gaire ens aniria bé

conèixer a la Russian Red

Hem tret una nova demo, aquesta ha de petar

Dos amics l'han elogiat

Ara esperem torn, pacients, a l'Hèlio, per tocar

Allà ens hem de consagrar

Amb lo bé que estàvem

quan anàvem junts de farra

Tot el dia escoltant pop i electro

Tan joves, feliços i radiants

Ho canten La Brigada a "Joves, feliços i radiants" -tema inclòs al seu darrer disc, "Incerta Glòria" (2012)-. I sí, per desgràcia és cert, tot plegat. Qualsevol dia tocarà una altra cosa, però ara mateix toca folk. Toca ser patidors de mena perquè sí. Toca reivindicar "Blonde on Blonde" i Bonnie Prince Billy com qui ha descobert la sopa d'all. Toca deixar-se barba i enregistrar demos amb cap més objectiu que petar. I, cada vegada més, toca renegar de grups com Wilco -i qui diu Wilco, diu Manel-. No perquè s'hagin forrat, que en això ni tan sols hi hem arribat a pensar, sinó perquè toquen en teatres i el seu volum de públic va més enllà de la nostra secta particular. Un pecat imperdonable quan l'esnobisme i la frustració esdevenen criteri.

Nit d'estrena

LA BRIGADA + COPA LOTUS

NAUB1, Granollers

5 d'abril de 2013

No m'agradaria ni em semblaria ètic transformar aquest blog en una plataforma per a l'autopromoció, però el que em va passar la nit passada em va fer molta il·lusió. Pere Agramunt, vocalista de La Brigada, va dedicar-me unes paraules des de l'escenari de la NAUB1. Resulta que servidor hi punxava abans i després del concert, al Pere li va agradar la sessió i així ho va fer saber públicament. Cosa que per mi significa molt, tenint en compte que La Brigada em sembla un dels grups més íntegres i sòlids que hi ha actualment a casa nostra -de fet, els punxo sovint-. O sigui que agraeixo moltíssim el detall.

Els de Vilanova i la Geltrú havien vingut a Granollers a presentar el seu tercer disc, "Incerta glòria" (2012). Una passa endavant que introdueix matisos de pop spectorià i bacharachià a una base folk on encara ressonen amb força els ecos de Byrds i Beatles. Peces com "El port d'Hamburg", "Joves, feliços i radiants" o "Els amants" van adquirir en directe tant de pes com clàssics de l'alçada de "Com fulles mortes". De fet, es podria dir que el moment àlgid del concert va ser precisament un tema del darrer disc, un apoteòsic "Nit d'estrena" que resumia perfectament l'esperit d'una nit per a emmarcar.

Abans, els també vilanovins Copa Lotus havien sorprès al respectable amb una acurada aproximació als sons que brollaven dècades enrere de la costa oest dels Estats Units. Ressons de Poco, Flying Burrito Brothers, Grateful Dead i Jayhawks inundaven un repertori farcit de temes majúsculs com "Els títols de crèdit" -peça titular del seu darrer treball (2013)- i un bon arsenal de versions, a destacar una adaptació de "Parklife" (Blur) ambientada a Vilanova. Diuen que van aixecar passions al passat Faraday. Ahir a Granollers, també. I les que aixecaran...

La Brigada.

La Brigada.

La Brigada.

Copa Lotus.

Copa Lotus.

Audio: "Nit d'estrena" - La Brigada

La Brigada, Copa Lotus i l'Abdominable Gallina Nauseabunda a la NAUB1

Si Catalunya fos Anglaterra, Vilanova i la Geltrú seria Liverpool. I no pas per les vistes al mar, sinó per la gran quantitat de bandes memorables que ha exportat. LA BRIGADA en són un bon exemple. Ja ha plogut molt des dels seus inicis com The Light Brigade. Després de passar-se al català, han editat tres discos -"L'obligació de ser algú" (2008), "Les paraules justes" (2010) i "Incerta glòria" (2012)- on el folk i el pop es donen la mà, tot evocant els Byrds, el Dylan de "Blonde on Blonde" i els Beatles de "Rubber Soul". Cartes de presentació que els han permès passejar-se per festivals de renom i compartir escenari amb tot un Cass McCombs. També a mig camí entre el folk i el pop es troben COPA LOTUS, l'última gran revelació de l'univers musical vilanoví. Ecos de The Band, Neil Young, Gram Parsons, Poco i Steve Earle inunden un repertori en català i en anglès que mira sense reserves a les arrels de la música nord-americana. Compartiran cartell aquest divendres, 5 d'abril, a la NAUB1 de Granollers (avda Prat de la Riba, 77 - recinte Roca Umbert). Obertura de portes a les 22h. Inici de les actuacions a les 23h. Abans i després dels concerts punxarà un servidor.

D'altra banda, aquest dijous, 4 d'abril (22h.), torna l'espai Dràstik B1. Ho fa novament de la mà d'Arcada Koncerts i apostant per la música independent feta a casa nostra. En aquesta ocasió passarà per l'escenari de la B1 L'ABDOMINABLE GALLINA NAUSEABUNDA, projecte personal de Pep Rius (component dels imprescindibles Raydibaum). Cançons directes i immediates, sense trampa ni cartró. A mig camí, assegura el propi artista, entre l'esquizofrènia musical i la megalomania personal.

www.naub1.cat

Cancel·lat el concert de La Brigada i Copa Lotus a la NAUB1

El concert de LA BRIGADA i COPA LOTUS, programat per aquest divendres, 25 de gener a la NAUB1 de Granollers, s'ha hagut de suspendre per motius familiars d'un dels components de la primera formació. Disculpin les molèsties i molts ànims a la gent de La Brigada!

http://www.naub1.cat/

La Brigada i Copa Lotus a la NAUB1

Si Catalunya fos Anglaterra, Vilanova i la Geltrú seria Liverpool. I no pas per les seves vistes al mar, sinó per la gran quantitat de bandes memorables que ha exportat. LA BRIGADA en són un bon exemple. Ja ha plogut molt des dels seus inicis com The Light Brigade. Després de passar-se al català, han editat dos discos -els celebrats "L ´obligació de ser algú" (2008) i "Les paraules justes" (2010)- on el folk i el pop es donen la mà, tot evocant els Byrds, el Dylan de "Blonde on Blonde" i els Beatles de "Rubber Soul". Cartes de presentació que els han permès passejar-se per festivals de renom i compartir escenari amb tot un Cass McCombs. Presentaran el tercer, "Incerta Glòria" (2012), a la NAUB1 de Granollers (avda. Prat de la Riba, 77 - recinte Roca Umbert). També a mig camí entre el folk i el pop es troben COPA LOTUS, l'última gran revelació de l'univers musical vilanoví. Ecos de The Band, Neil Young, Gram Parsons i Steve Earle inunden "The Misery of Our Days vol. 1", un primer disc autoeditat amb un fortíssim regust de clàssic en potència. Obriran ells la nit i, si volen un consell, no facin tard. Serà aquest divendres, 25 de gener. Obertura de portes a les 22h. Inici de les actuacions a les 23h. Abans i després dels concerts punxarà un servidor.

http://labrigada.bandcamp.com/

http://copalotus.bandcamp.com/

http://www.naub1.cat/