Allison Russell i Sa-Roc canten a les dones invisibilitzades

Tard o d'hora s'havien de trobar els camins d'Allison Russell i Sa-Roc. Dues dones que es compten per mèrits propis entre els grans valors de la música nord-americana contemporània, on han deixat empremta des d'àmbits aparentment distants però en tot cas compatibles i complementaris li pesi a qui li pesi, com són el so Americana i el hip hop. El fruit de la seva unió és el single "All of the Women", remix d'un original de la primera amb participació vocal de la segona i producció de dim star, que es va publicar el passat mes de març.

Inicialment inclosa al primer –i fins ara únic- àlbum en solitari de Russell, el notable "Outside Child" (2021), la peça en qüestió parteix de la seva experiència com a sanitària a Vancouver, on va tenir cura de dones vulnerables des de l'àmbit de la salut mental. La lletra, tan directa i colpidora que per moments sembla feta a mida de la mateixa Sa-Roc, s'inspira en una pacient en concret per acabar cantant a totes aquelles dones a qui la societat sol deixar de banda o directament invisibilitzar: "When she's not there / I worry about her / I think of all of the women / Who Disappear".

Allison Russell, originària de Montreal, es va donar a conèixer a principis de segle amb el projecte de folk, country i blues Po' Girl, format a Vancouver amb Trish Klein de The Be Good Tanyas. Ja instal·lada als Estats Units, va formar Birds of Chicago abans d'obtenir una major visibilitat com a membre d'Our Native Daughters al costat de Rhiannon Giddens, Amythyst Kiah i Leyla McCalla –el seu àlbum "Songs of Our Native Daughters" (2019) va dir moltes coses i va ser àmpliament aplaudit per la crítica especialitzada-. L'any passat va debutar finalment en solitari amb el citat "Outside Child", que la va acabar de consolidar com un referent de ple dret i per compte propi de la música d'arrel nord-americana.

D'altra banda Sa-Roc, nom artístic d'Assata Perkins, és una de les veus més compromeses i imprescindibles del hip hop contemporani. Va començar a fer música al capdavant de bandes de rock alternatiu a la seva Washington natal abans d'abraçar el rap com a altaveu a través del qual alliberar-se del seu drama personal –adolescència complicada, amb episodis d'autolesió i intents de suïcidi inclosos- i posar sobre la taula tot allò que implica encara avui ser dona i negra a la terra de l'Oncle Sam. Establerta a Atlanta i amb una desena de treballs al seu nom, ha estat darrerament quan ha obtingut un major ressò amb àlbums com "The Sharecropper's Daughter" (2020).

Al seu disc de 2013 "Ether Warz" hi figurava la cançó "711 A.D.", al videoclip de la qual Sa-Roc apareixia rapejant davant la seva biblioteca personal, i mostrant orgullosa alguns dels llibres que l'han marcat com a dona i com a afroamericana. Tot un contrast amb bona part d'una escena hip hop cada dia més inofensiva –les excepcions hi són, de Kendrick Lamar a la mateixa Sa-Roc-, i sobretot amb la banalitat de les mal anomenades músiques urbanes i els seus versos de manual, generalment més propers a un tweet despatxat en calent que no pas a la reivindicació i a la reflexió de qui s'ha format en una biblioteca en lloc de fer-ho a Twitter o a Wikipedia.

Poden escoltar "All of the Women", d'Allison Russell amb Sa-Roc, a Youtube.

Blues & Ritmes: Més que un festival, un punt de trobada

La reina dels mods, P.P. Arnold, donarà el tret de sortida del Blues & Ritmes 2020.

P.P. Arnold, Benmont Tench, Leyla McCalla, Kitty, Daisy & Lewis i Joana Serrat conformen l'espectacular cartell del Blues & Ritmes 2020, que donarà el seu tret de sortida aquest cap de setmana als teatres Principal i Zorrilla de Badalona. Una cita de referència, però sobretot un punt de trobada per a aficionats i melòmans de base.

Amb tres dècades de trajectòria sobre el terreny i una clara vocació de servei al melòman de base, el Blues & Ritmes de Badalona és una mostra de com construir projectes a gran escala i de llarga durada a partir de valors com la proximitat, la constància o la coherència. Més que un festival de referència en l'àmbit del blues, el so Americana i les músiques del món, que també, el veterà esdeveniment és sobretot un punt de trobada entre aficionats i un entorn que permet degustar de prop i en condicions assequibles tot un seguit de referents sovint cars de veure als nostres escenaris.

Com a mostra, dos dels noms forts d'un programa que donarà el seu tret de sortida aquest cap de setmana i s'allargarà tot el mes de març, els de P.P. Arnold i Benmont Tench. Dues figures de llarg recorregut que comparteixen el fet d'haver traçat carreres a títol personal malgrat haver-se forjat a l'ombra dels més grans. La primera, una de les veus per excel·lència de l'òrbita mod londinenca, va desembarcar a la capital britànica de la mà d'Ike & Tina Turner, va seduir gegants com els Rolling Stones o els Small Faces i va signar un parell d'obres referencials abans de ser rescatada per Roger Waters i Steve Cradock. Aquest últim li va produir l'any passat el notable "The New Adventures of...", retorn per la porta gran a la rutina discogràfica i motiu de pes per no perdre's la seva actuació al Teatre Principal (13 de març).

Tench, d'altra banda, passarà a la història com a teclista dels Heartbreakers de Tom Petty. Una tasca que l'ha portat a definir algunes de les obres capitals de la música nord-americana, a figurar als crèdits de títols que diverses generacions contemplen com a himnes i a treballar amb altres tòtems de la música de la passada meitat de segle com són Bob Dylan, Johnny Cash o fins i tot The Who –el seu teclat es pot escoltar a "Who" (2019)-. Amb aquestes credencials, el nord-americà es podria permetre el luxe de viure tranquil i plàcidament retirat, però encara li queden forces per enregistrar pel seu compte plàstics tan rodons com "You Should Be So Lucky" (2014), publicat sota l'icònic paraigües de Blue Note. El presentarà el 28 de març al Teatre Zorrilla.


JAZZ, ROCK'N'ROLL, AMERICANA

Un altre nom fort del programa és el de la multiinstrumentista Leyla McCalla. Reconeguda com a integrant dels celebradíssims Carolina Chocolate Drops, la nord-americana presentarà al Teatre Principal (27 de març) l'imprescindible "Capitalist Blues" (2019). Una reflexió al voltant del fet de ser dona, filla de migrants i de classe treballadora en un món on les xifres solen pesar més que no pas les persones. I un majúscul exercici de jazz amb vocació global que consolida d'una vegada per totes la carrera de McCalla més enllà de la banda mare.

Completaran el cartell el refrescant i desacomplexat rock'n'roll dels londinencs Kitty, Daisy & Lewis, que presentaran "Superscope" (2017) al Teatre Principal (21 de març), i la vigatana Joana Serrat, ambaixadora per excel·lència del so Americana a casa nostra amb un discurs que li ha valgut un ampli reconeixement a escala internacional. Ni més ni menys que Israel Nash va produir el seu darrer disc, un "Dripping Springs" (2017) que li ha obert les portes de prestigiosos escenaris en ambdós costats de l'Atlàntic, i que també ressonarà amb força al propi Teatre Principal (22 de març).


Més informació:
Blues & Ritmes  /  Pàgina web