Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lonnie Smith. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lonnie Smith. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 d’octubre del 2022

Ronnie Cuber (1941-2022)

RONNIE CUBER

(1941-2022)

Ha mort el saxofonista Ronnie Cuber, músic de llarg recorregut i versàtil instrumentista que va abraçar al llarg de la seva carrera estils com el jazz –la seva raó de ser-, el blues, els gèneres d'arrel llatina o el rock en les seves diferents manifestacions. Originari de Brooklyn, deixa una quinzena d'àlbums signats amb el seu nom –el primer va ser "Cuber Libre!" (1976), publicat quan ja s'havia fet un nom treballant per a tercers-, als qual cal sumar una inabastable trajectòria acompanyant autèntiques figures tant a l'estudi com a l'escenari. Va tocar amb Jimmy McGriff, George Benson, Lonnie Smith, Billie Joel, Dr. John, Eddie Palmieri, Eric Clapton, The J. Geils Band o Paul Simon, entre molts altres.

dijous, 30 de setembre del 2021

Lonnie Smith (1942-2021)

LONNIE SMITH
(1942-2021)

Ha mort el gran Lonnie Smith, també conegut com a Dr. Lonnie Smith, mestre de mestres de l'orgue Hammond i pioner del soul jazz més còsmic. Per al record queden actuacions com les que va oferir la tarda i la nit del 14 de març de 2015 a la sala Jamboree, on va arribar a transformar un bastó metàl·lic en instrument de percussió i en va extreure sonoritats a priori impossibles. Tenia aleshores 73 anys i tancava una gira europea per la porta gran a l'emblemàtic local de la plaça Reial barcelonina.

Smith va treballar al costat de figures com George Benson abans d'encetar la seva pròpia carrera solista amb àlbums com "Finger Lickin' Good Soul Organ" (1967), "Think!" (1968) o "Move Your Hand" (1970), clàssics absoluts del jazz del seu temps i fulls de ruta essencials per a qualsevol aspirant a organista en aquest gènere musical. Paral·lelament va iniciar una fructífera associació amb el saxofonista Lou Donaldson, amb qui va gravar títols igualment imprescindibles com "Alligator Boogaloo" (1967).

Durant molt de temps s'havia mantingut lluny de l'estudi de gravació. Preferia enregistrar els seus discos en directe, a l'escenari, el seu hàbitat natural i l'entorn on millor s'expressava. Tot i això, últimament havia tornat a optar per la primera via. La seva última obra d'estudi, "Breathe", va veure la llum aquest mateix 2021 i hi destacaven dos hipnòtics duets amb un magnífic Iggy Pop que segueixen valent el seu pes en or però no haurien d'eclipsar les bondats de tot el conjunt. Se n'ha anat amb 79 anys un dels més grans del seu àmbit i més enllà.

diumenge, 15 de març del 2015

Màgia i exorcisme


DR. LONNIE SMITH
Jamboree, Barcelona
14 de març de 2015

Fa molts anys que Dr. Lonnie Smith no edita cap disc d'estudi. Prefereix enregistrar la seva música directament als escenaris, durant el decurs d'unes actuacions que per norma general esdevenen autèntiques experiències. N'és una mostra el seu treball més recent, "The Healer" (2012), tot un viatge sònic que presenta el veterà organista als comandaments d'un trio tan permeable com obert de mires, el que completen Jonathan Kreisberg i Jamire Williams a la guitarra i a la bateria respectivament. La mateixa formació que l'ha acompanyat durant un mes per escenaris d'arreu d'Europa i que ahir s'acomiadava del Vell Continent des de la sala Jamboree: "Demà al matí hem d'agafar un avió a primera hora", explicava un cop acabat el segon dels dos passis que hi va oferir.

Un set que no va viure el seu clímax de la mà d'aquell Hammond B3 des del qual ha eixamplat Smith els horitzons de la música contemporània -i amb el qual va traçar la nit passada tota una muntanya russa d'intensitat i profunditat variables-, sinó d'un bastó metàl·lic prèviament connectat a una pastilla electromagnètica que va fer servir com a exòtic instrument de percussió. A mida que el colpejava, n'extreia freqüències pròpies d'un baix elèctric passat pel filtre d'una bona col·lecció de pedals. Màgia i exorcisme a càrrec d'un infatigable explorador del so. Un visionari que amb 73 anys manté viva la seva passió i la vocació renovadora. Per això no té sentit tancar-lo en un estudi de gravació. Per això cada una de les seves actuacions és una experiència única. Per això és l'escenari l'únic lloc on pot realitzar-se la seva obra. Mestre amb totes les lletres.