Hello darkness, my old friend...

Hello darkness, my old friend

I've come to talk with you again

Because a vision softly creeping

Left its seeds while I was sleeping

And the vision that was planted in my brain

Still remain, within the sound of silence

(Simon & Garfunkel)

El Turó de les Mentides, les Franqueses del Vallès, abril de 2025.

Jimmy Carter (1924-2024)

Dylan i Carter - Foto Getty Images.

Ha mort Jimmy Carter, l'expresident dels Estats Units que comptava a Bob Dylan i Willie Nelson entre els seus amics. La seva figura representava tots aquells valors que la política (no només la nord-americana) ha perdut durant les últimes dècades. El 2020 es va estrenar "Rock & Roll President", un documental que repassava la seva relació amb Nelson i Dylan però també amb Johnny Cash, Allman Brothers i Paul Simon, entre d'altres. De tant en tant m'agrada recuperar aquest fragment on Dylan parla de Carter tot citant la lletra d'una de les millors cançons de Lynyrd Skynyrd –"Simple Man", ni més ni menys-.

Graceland, Memphis, Tennessee

I'm going to Graceland, Graceland

Memphis, Tennessee

I'm going to Graceland

Poor boys and pilgrims with families

And we are going to Graceland

(Paul Simon)

Graceland. Memphis, Tennessee, març de 2024.

Richard Davis (1930-2023)

RICHARD DAVIS
(1930-2023)

Tot un Greil Marcus va arribar a dir literalment que les pistes de contrabaix de Richard Davis a "Astral Weeks" (1969), una de les obres més capitals de Van Morrison, són "el millor baix que mai s'ha escoltat en un àlbum de rock". Afirmació tan categòrica com discutible, però en tot cas no hi ha cap dubte que cançons com "Madame George" sonen com sonen gràcies a les aportacions del de Chicago, que al moment de facturar el disc en qüestió ja era un veterà del jazz amb un currículum on figuraven noms com els d'Eric Dolphy, Jimmy Smith, Chet Baker, Jimmy McGriff o Dizzy Gillespie. També havia tocat amb Buffalo Springfield i Ruth Brown, entre molts altres, i en anys posteriors ho faria amb figures com Paul Simon o Bruce Springsteen –escoltin-lo a "Meeting Across the River" de "Born to Run" (1975), un plàstic la peça titular del qual fa una picada d'ullet a la citada "Madame George"-. A tot plegat cal sumar-hi una extensa discografia a títol propi. Ens ha deixat a l'edat de 93 anys.

Ronnie Cuber (1941-2022)

RONNIE CUBER
(1941-2022)

Ha mort el saxofonista Ronnie Cuber, músic de llarg recorregut i versàtil instrumentista que va abraçar al llarg de la seva carrera estils com el jazz –la seva raó de ser-, el blues, els gèneres d'arrel llatina o el rock en les seves diferents manifestacions. Originari de Brooklyn, deixa una quinzena d'àlbums signats amb el seu nom –el primer va ser "Cuber Libre!" (1976), publicat quan ja s'havia fet un nom treballant per a tercers-, als qual cal sumar una inabastable trajectòria acompanyant autèntiques figures tant a l'estudi com a l'escenari. Va tocar amb Jimmy McGriff, George Benson, Lonnie Smith, Billie Joel, Dr. John, Eddie Palmieri, Eric Clapton, The J. Geils Band o Paul Simon, entre molts altres.