Cynthia Weil (1940-2023)

CYNTHIA WEIL
(1940-2023)

Què tenen en comú cançons com "Walking in the Rain" (The Ronettes), "You've Lost that Lovin' Feelin'" (The Righteous Brothers, posteriorment gravada per Elvis Presley i molts més), "I Just Can't Help Believing" (B.J. Thomas, també enregistrada pel Rei), "On Broadway" (The Drifters, més tard versionada per George Benson i Neil Young, entre d'altres), "Kicks" (Paul Revere & The Raiders), "We Gotta Get Out of This Place" (The Animals) o "None of Us Are Free" (Ray Charles, també gravada per Solomon Burke i Lynyrd Skynyrd), per citar-ne tan sols unes quantes?

La resposta és el nom de la lletrista i compositora Cynthia Weil, qui juntament amb Barry Mann –el seu marit- va ser autora d'un dels cançoners sobre els quals s'edificaria la música pop tal com la coneixem –alguns dels títols anteriorment citats els signava també Phil Spector-. Figura destacada de l'era daurada del Brill Building, Weil va destacar durant la dècada dels 60 per una lírica que connectava amb els estàndards de les llistes d'èxits del moment però també abordava –ni que fos de forma subtil- temàtiques socials com ara el racisme o la Guerra del Vietnam. Ha mort a l'edat de 82 anys.

Ronnie Cuber (1941-2022)

RONNIE CUBER
(1941-2022)

Ha mort el saxofonista Ronnie Cuber, músic de llarg recorregut i versàtil instrumentista que va abraçar al llarg de la seva carrera estils com el jazz –la seva raó de ser-, el blues, els gèneres d'arrel llatina o el rock en les seves diferents manifestacions. Originari de Brooklyn, deixa una quinzena d'àlbums signats amb el seu nom –el primer va ser "Cuber Libre!" (1976), publicat quan ja s'havia fet un nom treballant per a tercers-, als qual cal sumar una inabastable trajectòria acompanyant autèntiques figures tant a l'estudi com a l'escenari. Va tocar amb Jimmy McGriff, George Benson, Lonnie Smith, Billie Joel, Dr. John, Eddie Palmieri, Eric Clapton, The J. Geils Band o Paul Simon, entre molts altres.

Warren Bernhardt (1938-2022)

WARREN BERNHARDT
(1938-2022)

Ha mort Warren Bernhardt, virtuós del piano i un músic versàtil que, durant sis dècades de trajectòria, va arribar a destacar en els àmbits del jazz, el pop i la música clàssica. Se'l reconeix sobretot per la seva tasca en l'àmbit jazzístic, ja sigui en solitari, al costat de figures com George Benson o Gerry Mulligan, o com a membre del combo de fusió Steps Ahead. El 1993 va girar amb Steely Dan com a director musical, i el 2003 va acompanyar Simon & Garfunkel en una gira de reunió. Tenia 83 anys.

Joey DeFrancesco (1971-2022)

JOEY DeFRANCESCO
(1971-2022)

Tan sols tenia 16 anys quan va firmar un contracte discogràfic amb la totpoderosa Columbia i va enregistrar el seu primer disc, "All of Me", publicat el 1989. Aquell mateix any va participar a les sessions de gravació d'"Amandla", de Miles Davis. Va ser l'inici d'una trajectòria que va portar el trompetista i organista Joey DeFrancesco fins a l'Olimp del jazz, ja fos pel seu compte o tocant al costat dels més grans –a banda de Davis, destaquen la seva fructífera associació amb John McLaughlin i la seva tasca al costat de figures com George Benson, John Scoffield, Benny Golson, James Moody, Ray Charles o Van Morrison, entre molts d'altres, ja fos en directe o a l'estudi-. Fill de l'igualment genial "Papa" John DeFrancesco i considerat com un dels grans mestres de l'orgue Hammond, ens ha deixat a l'edat de 51 anys.

Lonnie Smith (1942-2021)

LONNIE SMITH

(1942-2021)

Ha mort el gran Lonnie Smith, també conegut com a Dr. Lonnie Smith, mestre de mestres de l'orgue Hammond i pioner del soul jazz més còsmic. Per al record queden actuacions com les que va oferir la tarda i la nit del 14 de març de 2015 a la sala Jamboree, on va arribar a transformar un bastó metàl·lic en instrument de percussió i en va extreure sonoritats a priori impossibles. Tenia aleshores 73 anys i tancava una gira europea per la porta gran a l'emblemàtic local de la plaça Reial barcelonina.

Smith va treballar al costat de figures com George Benson abans d'encetar la seva pròpia carrera solista amb àlbums com "Finger Lickin' Good Soul Organ" (1967), "Think!" (1968) o "Move Your Hand" (1970), clàssics absoluts del jazz del seu temps i fulls de ruta essencials per a qualsevol aspirant a organista en aquest gènere musical. Paral·lelament va iniciar una fructífera associació amb el saxofonista Lou Donaldson, amb qui va gravar títols igualment imprescindibles com "Alligator Boogaloo" (1967).

Durant molt de temps s'havia mantingut lluny de l'estudi de gravació. Preferia enregistrar els seus discos en directe, a l'escenari, el seu hàbitat natural i l'entorn on millor s'expressava. Tot i això, últimament havia tornat a optar per la primera via. La seva última obra d'estudi, "Breathe", va veure la llum aquest mateix 2021 i hi destacaven dos hipnòtics duets amb un magnífic Iggy Pop que segueixen valent el seu pes en or però no haurien d'eclipsar les bondats de tot el conjunt. Se n'ha anat amb 79 anys un dels més grans del seu àmbit i més enllà.

Pee Wee Ellis (1941-2021)

PEE WEE ELLIS

(1941-2021)

Ha mort Pee Wee Ellis, saxofonista de llarg recorregut al costat de gegants com Van Morrison, Ali Farka Touré, George Benson o James Brown. És amb aquest últim amb qui més sovint se'l sol associar, havent arribat a coescriure plegats títols tan definitius com "Cold Sweat" o "Say It Loud - I'm Black and I'm Proud". Membre destacat dels JB Horns –la secció de vents del Padrí del Funk- al costat de Maceo Parker, un cop desfeta la seva vinculació amb Brown va participar en diversos projectes tant amb el propi Parker com amb la resta de la banda. Ens ha deixat a l'edat de 80 anys.