Ja als quioscos l'edició de novembre de Ruta 66, on tinc el gust de signar aquesta crònica del FestiSurf Costa Brava 2019 amb Los Mambo Jambo Arkestra, Oh! Gunquit, Juanita Banana i The Phantom Dragsters. La fotografia és de Lluís Català.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Los Mambo Jambo Arkestra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Los Mambo Jambo Arkestra. Mostrar tots els missatges
divendres, 1 de novembre del 2019
El FestiSurf 2019 a Ruta 66
Ja als quioscos l'edició de novembre de Ruta 66, on tinc el gust de signar aquesta crònica del FestiSurf Costa Brava 2019 amb Los Mambo Jambo Arkestra, Oh! Gunquit, Juanita Banana i The Phantom Dragsters. La fotografia és de Lluís Català.
dimarts, 24 de setembre del 2019
Festisurf Costa Brava 2019 a El Punt Avui
El passat cap de setmana vam surfejar l'última onada de l'estiu al FestiSurf Costa Brava amb Los Mambo Jambo Arkestra, Oh! Gunquit, The Phantom Dragsters i Juanita Banana. Avui tenim el gust d'explicar-ho a El Punt Avui (edició Girona) amb fotografia de Lluís Català.
diumenge, 22 de setembre del 2019
De l'instro surf a les big bands i més enllà
 |
| Juanita Banana, indumentària troglodita i vitamínic rock de garatge. |
Sala Polivalent, Castell d'Aro
21 de setembre de 2019
A sis dècades d'haver-se gestat sota el sol de la costa californiana, la música surf no tan sols sembla viure una segona (o tercera) joventut sinó que ha eixamplat el seu ventall discursiu molt més enllà de les guitarres amb reverberació patentades per Dick Dale i companyia. Ho tenen clar els organitzadors del FestiSurf Costa Brava, que un any més acomiadaven l'estiu per la porta gran amb un programa on l'instro surf de tota la vida seguia essent el pal de paller però no pas l'únic reclam.
Com a primeríssima mostra l'actuació de les madrilenyes Juanita Banana, que van caldejar l'ambient de bon principi enfundades en indumentària troglodita i a ritme de vitamínic rock'n'roll de garatge. Tres acords a tota castanya, un saxo endimoniat i títols de naturalesa tan immediata com "Procrastinar" o "Glutamato", tots dos provinents del seu celebrat ep de debut, "Cucarachas" (2018). En el capítol de versions van deixar-se anar amb el sempre oportú "Demolición" de Los Saicos i van marcar terreny amb una lectura en clau de gènere del "Walk Like a Man" de Frankie Valli i els Four Seasons.
Les van succeir els gallecs Phantom Dragsters, ambaixadors per excel·lència de l'instro surf més genuí i sense adulterar en aquesta edició del festival. Presentaven el flamant "...at Tiki Horror Island" (2018), el seu debut en format llarg i la columna vertebral d'un passi on no van faltar dards de tanta precisió com "Zombie Dance", "Dark Sea" o "The Attack of God Hula". Frenètics com ells mateixos i fent gala d'una perícia instrumental fora de sèrie, els d'Ourense van posar tota la carn a la graella des del minut zero i van arribar a interpretar part del repertori amb dos dels seus tres components actuant entre el públic.
LES GRANS POSTALS DE LA NIT
L'actuació dels britànics Oh! Gunquit, una de les més esperades d'aquest FestiSurf, va acabar deixant una de les grans postals de la nit. Tina Swasey i companyia convidant el respectable a ballar a l'escenari mentre s'acomiadaven amb tots els honors al ritme accelerat de "Voodoo Meat Shake". Prèviament havien disseccionat les formes més bàsiques i primitives del rock'n'roll i el rhythm & blues amb el seu darrer àlbum -"Lightning Likes Me" (2017)- com a fil conductor i servint-se d'arguments tan incontestables com "So Long Sucker", "Suzy Don't Stop" o "Greasy Moves". La quota surfera la va posar una robusta lectura de l'"Stampede" de The Scarlets.
Finalment, Los Mambo Jambo Arkestra van refermar que juguen en una altra lliga tot segellant un final de festa que no podria haver resultat més apoteòsic. El quartet fundacional, amb l'incombustible Dani Nel·lo al capdavant, celebrant el seu desè aniversari amb una dotzena de músics addicionals que van transportar títols com "Gallo de pelea", "Carrera de ratas" o "Los ases del baile" fins a l'era daurada de les big bands i més enllà. La temperatura ambient enfilant-se per moments, el respectable ballant com si no hi hagués demà i el FestiSurf apuntant cap als horitzons del swing i el jump blues.
VALOR AFEGIT
En un moment en què es parla tant de conceptes com la cultura de base o de l'accés universal a la mateixa cultura, és just assenyalar i destacar la tasca que desenvolupen iniciatives com el FestiSurf de Castell d'Aro, el Desemboca de Platja d'Aro i tantíssims cicles i festivals de proximitat que hi ha repartits arreu del territori. Propostes que no tan sols descentralitzen el mapa cultural del país, sinó que aporten valor afegit als seus respectius entorns.
Ahir al vespre, una colla d'adolescents veïns d'un nucli urbà, Castell d'Aro, on no sol abundar l'oferta d'oci per al públic juvenil, escoltaven reggaeton amb els seus telèfons mòbils a pocs metres de la sala Polivalent. Minuts després, els seus rostres de fascinació mentre gaudien del concert d'Oh! Gunquit il·lustraven tot allò que implica oferir a joves com ells una programació cultural singular, de qualitat i amb entrada lliure a escassa distància dels seus respectius domicilis. A partir d'aquí escoltaran la música que els vingui de gust, només faltaria, però la vetllada d'ahir els va obrir amb tota probabilitat alguna porta. Fer cultura també vol dir això.
Les van succeir els gallecs Phantom Dragsters, ambaixadors per excel·lència de l'instro surf més genuí i sense adulterar en aquesta edició del festival. Presentaven el flamant "...at Tiki Horror Island" (2018), el seu debut en format llarg i la columna vertebral d'un passi on no van faltar dards de tanta precisió com "Zombie Dance", "Dark Sea" o "The Attack of God Hula". Frenètics com ells mateixos i fent gala d'una perícia instrumental fora de sèrie, els d'Ourense van posar tota la carn a la graella des del minut zero i van arribar a interpretar part del repertori amb dos dels seus tres components actuant entre el públic.
LES GRANS POSTALS DE LA NIT
L'actuació dels britànics Oh! Gunquit, una de les més esperades d'aquest FestiSurf, va acabar deixant una de les grans postals de la nit. Tina Swasey i companyia convidant el respectable a ballar a l'escenari mentre s'acomiadaven amb tots els honors al ritme accelerat de "Voodoo Meat Shake". Prèviament havien disseccionat les formes més bàsiques i primitives del rock'n'roll i el rhythm & blues amb el seu darrer àlbum -"Lightning Likes Me" (2017)- com a fil conductor i servint-se d'arguments tan incontestables com "So Long Sucker", "Suzy Don't Stop" o "Greasy Moves". La quota surfera la va posar una robusta lectura de l'"Stampede" de The Scarlets.
Finalment, Los Mambo Jambo Arkestra van refermar que juguen en una altra lliga tot segellant un final de festa que no podria haver resultat més apoteòsic. El quartet fundacional, amb l'incombustible Dani Nel·lo al capdavant, celebrant el seu desè aniversari amb una dotzena de músics addicionals que van transportar títols com "Gallo de pelea", "Carrera de ratas" o "Los ases del baile" fins a l'era daurada de les big bands i més enllà. La temperatura ambient enfilant-se per moments, el respectable ballant com si no hi hagués demà i el FestiSurf apuntant cap als horitzons del swing i el jump blues.
VALOR AFEGIT
En un moment en què es parla tant de conceptes com la cultura de base o de l'accés universal a la mateixa cultura, és just assenyalar i destacar la tasca que desenvolupen iniciatives com el FestiSurf de Castell d'Aro, el Desemboca de Platja d'Aro i tantíssims cicles i festivals de proximitat que hi ha repartits arreu del territori. Propostes que no tan sols descentralitzen el mapa cultural del país, sinó que aporten valor afegit als seus respectius entorns.
Ahir al vespre, una colla d'adolescents veïns d'un nucli urbà, Castell d'Aro, on no sol abundar l'oferta d'oci per al públic juvenil, escoltaven reggaeton amb els seus telèfons mòbils a pocs metres de la sala Polivalent. Minuts després, els seus rostres de fascinació mentre gaudien del concert d'Oh! Gunquit il·lustraven tot allò que implica oferir a joves com ells una programació cultural singular, de qualitat i amb entrada lliure a escassa distància dels seus respectius domicilis. A partir d'aquí escoltaran la música que els vingui de gust, només faltaria, però la vetllada d'ahir els va obrir amb tota probabilitat alguna porta. Fer cultura també vol dir això.
dimarts, 17 de setembre del 2019
Los Mambo Jambo i Oh! Gunquit al FestiSurf Costa Brava
 |
| Los Mambo Jambo Arkestra. |
Marca el calendari que s'aproxima el final de l'estiu i és precisament coincidint amb la data del canvi d'estació, aquest dissabte 21 de setembre, que torna una de les cites melòmanes més fresques i estiuenques de la temporada. El FestiSurf Costa Brava, que tindrà lloc en aquest emplaçament ja consolidat que és la Sala Polivalent de Castell d'Aro i per on desfilaran tot un seguit de discursos que van del més pur i genuí surf rock a perifèrics i derivats com el rock'n'roll instrumental o el rock de garatge en la seva concepció més primitiva.
Els caps de cartell seran Los Mambo Jambo Arkestra. O el que és el mateix, tota una institució del rock'n'roll, el jazz i el rhythm & blues amb denominació d'origen barcelonina -aquí militen veterans i primeres espases com el saxofonista Dani Nel·lo o el contrabaixista Ivan Kovacevic-, augmentada amb una dotzena de músics per a elevar el repertori fins a coordenades que van de l'era daurada de les big bands a les bandes sonores més elegants de les beach movies de la dècada dels 60.
Destaca també la presència dels britànics Oh! Gunquit, un combo obsessionat amb la cultura trash de fa gairebé sis dècades, que tant podria colar-se en una pel·lícula de Roger Corman com esdevenir la nova banda preferida de Quentin Tarantino. Garage rock vitamínic i greixós com ell mateix, especialment indicat per a fans de The Cramps, The B-52's o Southern Culture On The Skids.
Completen el cartell els gallecs Phantom Dragsters i les madrilenyes Juanita Banana. Els primers faran les delícies de qualsevol bon connoisseur del surf instrumental amb un repertori tan fresc com atemporal. Les segones han esdevingut una de les últimes sensacions de l'underground peninsular amb un discurs que apel·la a les formes més desenfadades del surf, el garatge o el frat rock. Entrada lliure perquè ningú es pugui queixar, sucoses seleccions musicals entre actuació i actuació, i una fira discogràfica i de complements surfers perquè tothom es mantingui a la última.
Més informació:
FestiSurf Costa Brava / Pàgina web
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)