Luigi Cabanach (1949-2018)

LUIGI CABANACH

(1949-2018)

Acabo d'assabentar-me a través del blog d'Àlex Gómez-Font de la mort de Luigi Cabanach, un d'aquells eterns secundaris sense els quals no s'entendria la música catalana de les passades cinc dècades i mitja. Un músic de primera que, sempre des d'un discret segon pla, va definir alguns dels moments més emocionants que s'han pogut escoltar a casa nostra durant més de mig segle. De la primera formació del seminal combo progressiu Màquina! a projectes capdavanters de l'ona laietana com Música Urbana, passant per capítols també destacables com a acompanyant de Joan Manuel Serrat o Maria del Mar Bonet.

Jo li havia perdut la pista durant els darrers anys, però vaig tenir ocasió de compartir bons moments amb ell durant la reunió de Màquina! que va capitanejar l'any 2004 juntament amb Jordi Batiste. De fet, va ser en el marc d'aquella reunió que vaig poder entrevistar la banda en diverses ocasions, arribant a venir Cabanach i Batiste als estudis de Ràdio Televisió Cardedeu (RTVC) per un especial que vam emetre sobre el grup. De tots dos recordo la boníssima predisposició, la inqüestionable professionalitat i sobretot una immensa humanitat.

Del Luigi em quedaré per sempre més amb el record del seu rostre emocionat durant aquella entrevista televisiva, mentre expressava la seva passió pel flamenc. També amb les actuacions que va oferir amb aquella encarnació de Màquina! en sales com la barcelonina Luz de Gas o la desapareguda As de Copes de Granollers. La imatge del Luigi deixant-se portar fins a l'infinit al ritme d'"I Believe" -un tema a la versió d'estudi del qual no havia tocat la guitarra, el seu instrument habitual, sinó el baix-, arribant a tocar estirat a terra en plena comunió amb les notes elèctriques que invocaven els seus dits, és simplement inesborrable. Moltes gràcies per tot Luigi, descansa en pau.

Vibracions pro-gra-ssives

La imatge és del twitter d'Àlex Gómez-Font, promotor del PRO-GRA-SSIU juntament amb Brubaker. El braç és d'un servidor, que ahir va anar als estudis de Ràdio Granollers acompanyant a l'Àlex i al periodista Karles Torra. Ens va entrevistar una professional d'alçada com és Maria Josep Pérez. Vam parlar del PRO-GRA-SSIU, i finalment Jordi Batiste i Emili Baleriola van participar-hi per via telefònica (per cert, poden escoltar-ho aquí). Per si algú encara no ho sap, el PRO-GRA-SSIU és la Jornada d'anàlisi, memòria i recuperació del Primer Festival de Música Progressiva de Granollers (celebrat el 1971, va ser el primer festival de música a l'aire lliure organitzat mai a l'Estat Espanyol), i tindrà lloc aquest dissabte, 10 de maig, a la NAUB1.

El rock progressiu. El festival de Granollers. I Màquina!, nexe que enllaça les trajectòries de Batiste i Baleriola, i a la vegada pilar tant d'aquella escena com de moltes coses que vindrien després. Fa deu anys, part de la formació original -amb el propi Batiste al capdavant- es trobava immersa en una gira de reunió on també acabaria participant Baleriola. Una gira que havia començat el gener de 2004 a la desapareguda sala As de Copes de Granollers, i que va desembarcar a Barcelona el mes d'abril, amb un concert especial a la sala Luz de Gas.

Un servidor va tenir el plaer de seguir aquesta gira de prop. Amb les càmeres de Televisió Cardedeu vaig gravar sencer el concert de l'As de Copes. Setmanes després, Jordi Batiste i Luigi Cabanach van venir als estudis de la tele i els vaig fer una de les millors entrevistes que recordo haver fet mai. No tant pel meu grau de professionalitat -en aquest sentit, crec que ara la faria molt millor-, sinó pel component emocional que implicava per a mi asseure'm amb dos autèntics monstres en el millor dels sentits. Al concert de Luz de Gas hi vaig assistir com a director i conductor del programa Hanoi 23, que aleshores s'emetia setmanalment a Ràdio Cardedeu. I el vaig enregistrar sencer en àudio.

Mesos més tard la banda va anunciar una residència d'estiu al club Panams de les Rambles barcelonines. Van presentar-la amb una roda de premsa on va assistir-hi bona part de la premsa musical autòctona. També un servidor, novament amb format radiofònic i per a tornar a entrevistar a Batiste, Cabanach i la filla del cantant, Adela Batiste. Una entrevista també emotiva, i farcida de detalls interessants -per exemple, Jordi Batiste explicant com va fer la famosa caràtula del croissant per a l'àlbum "Why?" (1970)-. De tot allò ja fa deu anys. Una dècada. De seguida s'ha dit. El cas és que ahir m'hi vaig tornar a trobar de nassos mentre remenava el meu arxiu personal. Les gravacions dels concerts. Les entrevistes. El meu jo d'aleshores parlant amb els seus ídols a la vegada que provava de fer periodisme musical. I què volen que els digui. No vaig vessar la llagrimeta, però gairebé.

Aquest dissabte, Jordi Batiste i Emili Baleriola recordaran a Màquina! en el marc del PRO-GRA-SSIU. I presentaran el seu material recent, mostra inequívoca que no tot és passat. Formar part d'un esdeveniment com aquest suposa per a un servidor el més gran dels luxes. Com a melòman, com a professional i com a persona inquieta que sóc o m'agradaria ser. I a tots vostès els animo a passar dissabte per la B1. Perquè recordarem uns fets històrics. Perquè comptarem amb personatges clau per a entendre el desenvolupament del rock i la cultura pop a casa nostra. I, sobretot, perquè homenatjarem allò que a alguns ens fa aixecar del llit cada matí: la música. Fins dissabte?

www.naub1.cat

www.brubaker.cat