De festivals i infraestructures fantasma

Un país que s'ha dedicat sistemàticament a tancar locals d'oci i a construir infraestructures fantasma, només podia acabar fent un festival de música de ball en una d'aquestes mateixes infraestructures. Em refereixo a Lleida Airport Remember Festival, nova cita dedicada a l'electrònica que se celebrarà el 20 de maig a l'Aeroport de Lleida-Alguaire, i que es farà en dissabte perquè l'aeroport en qüestió només té vols els divendres, diumenges i dilluns –no oblidem que qui la va projectar, ho va fer amb els mateixos criteris amb què alguns volen ampliar ara l'Aeroport del Prat o construir el Quart Cinturó per acabar de trinxar el Vallès-. Tota la sort del món als promotors d'aquest nou festival, només faltaria, però no ens penséssim ara que Alguaire és Tempelhof, no fos cas que la nostra pròpia supèrbia ens tornés a jugar una mala passada.

L'escena electrònica vallesana, a El 9 Nou

Diuen que una escena musical surt de la suma de tres factors: uns músics fent música, una infrastructura o circuit que els permet difondre aquesta música, i un públic disposat a escoltar-la. Partint d'aquest principi, es pot afirmar que al Vallès Oriental s'hi ha estat gestant darrerament una escena que gira al voltant de la música electrònica i que s'ha aglutinat al voltant de dos col·lectius, Konghost i Radar, i d'un programa radiofònic, Viatge electrònic, que emet Ràdio Granollers. D'altra banda, Mollet del Vallès ha acollit aquest cap de setmana l'estrena de Sound Park Festival, una nova cita melòmana amb l'electrònica com a pal de paller. De tot plegat en parlem en un ampli reportatge que publica avui El 9 Nou del Vallès Oriental.

Temperatura hivernal, caliu de festival

SOUND PARK FESTIVAL
Parc de les Pruneres, Mollet del Vallès

28 de gener de 2023

Ja és agosarat programar un festival de música a l'aire lliure en ple mes de gener. Si a sobre l'esdeveniment es celebra enmig d'una onada de fred com la d'aquesta setmana, l'empresa esdevé encara més arriscada. Cinc graus centígrads marcaven els termòmetres ahir al vespre, mentre el disc jockey Victor Rues tancava la primera edició de Sound Park Festival, una nova cita dedicada a la música electrònica que es va estrenar a Mollet del Vallès coincidint amb el segon cap de setmana de la festa major d'hivern.

Rues, nom a l'alça del gènere a casa nostra i promotor del festival, va desafiar el fred amb una sessió eclèctica que va anar del house al big beat, tot brindant caliu als centenars d'ànimes que es van aplegar al parc de les Pruneres –un encert, el fet de programar un esdeveniment d'aquestes característiques en un espai cèntric en lloc de desterrar-lo a la perifèria, com solen fer altres poblacions de l'entorn-. Durant les 12 hores de festival –de 12 a 21h- també es van poder escoltar discursos com el desvergonyit electropunk del duet Sin Bragas (a la fotografia).

Yukihiro Takahashi (1952-2023)

YUKIHIRO TAKAHASHI
(1952-2023)

Una banda pionera del pop sintètic, però sobretot un dels referents de més pes del pop amb accent genuïnament japonès. Els discos de la Yellow Magic Orchestra combinaven títols en anglès amb d'altres que directament estaven escrits en alfabet nipó. I les seves composicions sonaven a tot allò que associem amb la música pop del país del sol naixent –ideals per ambientar un videojoc o una sèrie d'anime-, però són tan essencials com les dels seus contemporanis occidentals a l'hora d'entendre la música electrònica de les passades quatre dècades i mitja –el seu debut homònim data de 1978-. Ha mort Yukihiro Takahashi, bateria i cantant principal del grup, també membre fundador juntament amb Ryuichi Sakamoto (teclats i sintetitzadors) i Haruomi Hosono (baix i sintetitzadors). Prèviament havia tocat amb la banda de rock Sadistic Mika Band.

Quan Girona marcava el ritme

La Sala del Cel.

Durant la segona meitat de la dècada dels 80 i els primers anys 90, les comarques gironines van esdevenir l'epicentre d'un fenomen sociocultural que en anys posteriors s'aniria estenent cap a ciutats com Barcelona, València o Madrid. Eren els inicis de l'escena electrònica i la cultura de club tal i com encara les entenem a data d'avui a l'Estat espanyol, també d'un circuit de sales –aleshores ningú tenia inconvenient en anomenar-los discoteques- que es mantindria actiu ben bé fins a principis de la passada dècada.

El documental "Nou Set Dos" (2019), realitzat per Albert Domenech i Òscar Sánchez i recentment presentat en el marc del festival In-Edit, repassa tot allò que va tenir lloc en espais llavors tan singulars i a hores d'ara tan llegendaris com La Sala del Cel (Girona), Blau (Banyoles) o Le Rachdingue (Vilajuïga) –aquest últim, amb més de cinc dècades d'història i decorat al seu dia per Dalí, és l'únic que encara es manté obert-. I ho fa a través dels testimonis dels seus impulsors i principals actors, però també de noms destacats del panorama estatal i internacional com Jeff Mills, Edu Exploited, Ángel Molina o els components de Front 242 i Esplendor Geométrico.

"Nou Set Dos" també reivindica el pes de la província de Girona al mapa melòman català i en el desenvolupament del clubbing en aquesta banda dels Pirineus –una funció digna d'aplaudir en aquesta Catalunya barcelocèntrica que en termes melòmans només tendeix a mirar més enllà de la capital durant la temporada de festivals d'estiu-. Per la Sala del Cel o Le Rachdingue no tan sols hi van passar alguns dels noms anteriorment citats. També hi solien acudir en pelegrinatge centenars d'aficionats d'arreu de l'Estat –també de països com França, Bèlgica o el Regne Unit-, atrets per un fenomen aleshores inèdit en ciutats com la mateixa Barcelona.

No és casualitat que entre aquells seguidors s'hi trobessin els futurs responsables de clubs com Nitsa i festivals com Sónar. Tampoc ho és el fet que, en un moment en què la informació encara es transmetia a través de canals diguem-ne tangibles, la proximitat amb la frontera francesa suposés un factor clau a l'hora d'importar les tendències que venien de la resta d'Europa. Va ser justament quan aquells aficionats van consolidar escenes electròniques a les seves respectives ciutats, també quan l'enduriment dels controls d'alcoholèmia a la carretera va sentenciar bona part de l'oci nocturn que es duia a terme fora dels grans nuclis urbans, quan aquella escena pionera va començar a anar a la baixa. Però això, és clar, és una altra història.


Més informació:

Nou Set Dos  /  Pàgina web

La música electrònica explicada per Albert Salinas, a El 9 Nou

Repassar a fons la història de la música electrònica per desfer prejudicis i trencar estigmes. Albert Salinas, cofundador de Lapsus, ha participat aquesta setmana al cicle de xerrades de l'Aula de Cultura al Teatre Auditori Cardedeu. Hi hem assistit, i avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Thatcher com a inventora de les 'raves'

Un moment de la xerrada de Salinas, ahir al Teatre Auditori Cardedeu.

Margaret Thatcher com a inventora de la cultura rave. La idea la va apuntar el músic, activista i gran coneixedor de la història de la música electrònica Albert Salinas, durant una xerrada celebrada ahir al Teatre Auditori Cardedeu en el marc de la programació de l'Aula de Cultura. Quan la Dama de Ferro va fer tancar clubs i locals d'oci nocturn en ciutats com Londres, va recordar Salinas, va provocar que la gent jove se n'anés a divertir-se als descampats i naus industrials abandonades dels extraradis.

Els paral·lelismes amb la situació actual a casa nostra són ben evidents, i arribat aquest punt caldria preguntar-se si el PROCICAT també acabarà esdevenint l'impulsor involuntari de cap manifestació cultural més enllà dels marges. Una pista: els recents episodis de botellón en ciutats com Barcelona i els pícnics massius del cap de setmana passat en espais naturals d'arreu del país no han tingut lloc perquè sí. I això les eminències que ens governen ho haurien de saber millor que ningú.

Salinas, fundador entre d'altres de la plataforma Lapsus, va oferir a Cardedeu un breu però intens repàs a la història de la música electrònica. De Luigi Russolo a Major Lazer passant per Joe Meek, el rock progressiu, el Radiophonic Workshop de la BBC, la música disco, el pop sintètic, el house i el techno, els ritmes urbans i per descomptat el fenomen rave. L'electrònica és una música tan rica i fascinant com injustament estigmatitzada, va insistir. I ja ho podia ben dir.