Quan Girona marcava el ritme

La Sala del Cel.

Durant la segona meitat de la dècada dels 80 i els primers anys 90, les comarques gironines van esdevenir l'epicentre d'un fenomen sociocultural que en anys posteriors s'aniria estenent cap a ciutats com Barcelona, València o Madrid. Eren els inicis de l'escena electrònica i la cultura de club tal i com encara les entenem a data d'avui a l'Estat espanyol, també d'un circuit de sales –aleshores ningú tenia inconvenient en anomenar-los discoteques- que es mantindria actiu ben bé fins a principis de la passada dècada.

El documental "Nou Set Dos" (2019), realitzat per Albert Domenech i Òscar Sánchez i recentment presentat en el marc del festival In-Edit, repassa tot allò que va tenir lloc en espais llavors tan singulars i a hores d'ara tan llegendaris com La Sala del Cel (Girona), Blau (Banyoles) o Le Rachdingue (Vilajuïga) –aquest últim, amb més de cinc dècades d'història i decorat al seu dia per Dalí, és l'únic que encara es manté obert-. I ho fa a través dels testimonis dels seus impulsors i principals actors, però també de noms destacats del panorama estatal i internacional com Jeff Mills, Edu Exploited, Ángel Molina o els components de Front 242 i Esplendor Geométrico.

"Nou Set Dos" també reivindica el pes de la província de Girona al mapa melòman català i en el desenvolupament del clubbing en aquesta banda dels Pirineus –una funció digna d'aplaudir en aquesta Catalunya barcelocèntrica que en termes melòmans només tendeix a mirar més enllà de la capital durant la temporada de festivals d'estiu-. Per la Sala del Cel o Le Rachdingue no tan sols hi van passar alguns dels noms anteriorment citats. També hi solien acudir en pelegrinatge centenars d'aficionats d'arreu de l'Estat –també de països com França, Bèlgica o el Regne Unit-, atrets per un fenomen aleshores inèdit en ciutats com la mateixa Barcelona.

No és casualitat que entre aquells seguidors s'hi trobessin els futurs responsables de clubs com Nitsa i festivals com Sónar. Tampoc ho és el fet que, en un moment en què la informació encara es transmetia a través de canals diguem-ne tangibles, la proximitat amb la frontera francesa suposés un factor clau a l'hora d'importar les tendències que venien de la resta d'Europa. Va ser justament quan aquells aficionats van consolidar escenes electròniques a les seves respectives ciutats, també quan l'enduriment dels controls d'alcoholèmia a la carretera va sentenciar bona part de l'oci nocturn que es duia a terme fora dels grans nuclis urbans, quan aquella escena pionera va començar a anar a la baixa. Però això, és clar, és una altra història.


Més informació:

Nou Set Dos  /  Pàgina web