Cementiri Municipal de Cardedeu
17 de desembre de 2021
El Cant de la Sibil·la és una d'aquelles tradicions d'origen pagà que han mantingut pràcticament intacta la seva essència un cop integrades en la litúrgia cristiana. La profecia de la fi del món, cantada per una figura que invoca les sibil·les de l'antiga Grècia a les portes del Nadal o la Nativitat. A Cardedeu es va començar a cantar ara fa quatre anys, però la nit passada es va interpretar per primer cop en un entorn, el cementiri modenista de Manuel Raspall –construcció de la qual es commemora el centenari aquest mes de desembre-, on tot el seu misteri ancestral va adquirir una nova dimensió.
El va cantar el contratenor Jordi Domènech, amb el suport de l'organista Dani Espasa i les veus de l'Agrupació Coral Cardedeuenca –la direcció escènica anava a càrrec de Josep Castells i Oriol Genís, el vestuari era d'Anna Estany-. Un encert, el d'atorgar a la figura femenina de la Sibil·la una veu masculina, que va reforçar la singularitat de la representació cardedeuenca del Cant de la Sibil·la i la va dotar també d'una certa contemporaneïtat –per moments, un no podia evitar pensar en Antony Hegarty- sense renunciar a tot el pes de la tradició. L'eternitat del marc de fons va fer tota la resta.
El va cantar el contratenor Jordi Domènech, amb el suport de l'organista Dani Espasa i les veus de l'Agrupació Coral Cardedeuenca –la direcció escènica anava a càrrec de Josep Castells i Oriol Genís, el vestuari era d'Anna Estany-. Un encert, el d'atorgar a la figura femenina de la Sibil·la una veu masculina, que va reforçar la singularitat de la representació cardedeuenca del Cant de la Sibil·la i la va dotar també d'una certa contemporaneïtat –per moments, un no podia evitar pensar en Antony Hegarty- sense renunciar a tot el pes de la tradició. L'eternitat del marc de fons va fer tota la resta.
Prèviament a la interpretació sibil·lina, el públic havia estat convocat a la Creu de Terme del municipi, des d'on havia caminat en processó fins al cementiri, abandonant el nucli urbà de Cardedeu i penetrant els prats desolats sota la lluna plena gairebé hivernal. Tot plegat enmig d'un silenci sepulcral trencat tan sols pel ritme que marcaven els timbals dels grups teatrals 10 de Deu Teatre i Artescena Social, encarregats juntament amb el grup de dansa contemporània As d'Arts d'ambientar la baixada fins a la fi del món. El preludi de tot allò que era a punt d'arribar.
