MIQUEL VILELLA
Guitar BCN @ BARTS Club, Barcelona
27 d'abril de 2018
Miquel Vilella és un d'aquells músics pels quals el fet de deixar-se la pell a l'escenari no és un tòpic sinó una vocació. El de Reus va culminar la nit passada la gira de presentació del seu segon disc,
"La Línia Màgica" (2017), en la intimitat d'un club i amb el respectable gairebé a tocar dels seus dits. Però des del primer moment va defensar el repertori amb la convicció, les ganes i la presència de qui té al davant un estadi ple a vessar. I no n'hi havia per menys tenint en compte la naturalesa expansiva, èpica en ocasions, d'unes cançons que en directe rebaixen sofisticació per a guanyar urgència i, sobretot,
punch -més Pete Townshend (o Roger Daltrey) que no pas Brian Wilson, per entendre'ns-. Conscient potser de la titànica tasca que suposaria traslladar a l'escenari els elevats arranjaments que defineixen la seva obra a l'estudi, Vilella va optar per injectar nervi i electricitat al cançoner amb una formació bàsica de guitarra, baix i bateria. I el procés va funcionar tan bé que el repertori no tan sols no se'n va ressentir sinó que puntualment va arribar a sortir-ne prou reforçat. Com a mostra
"Els amants salvatges", que va adquirir la urgència dels primers Jam. O la peça titular del disc, que semblava per moments un crescendo dels Who de finals dels 60. O
"La roca negra", que va dibuixar paisatges desèrtics i fronterers a mig camí de Love i Calexico. Més fidel a la versió d'estudi va manifestar-se la climàtica
"Tot meu", aires de festa per a tancar un capítol intens en una trajectòria que apunta a l'alça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada