El Baix Montseny canta pel dret a l'habitatge

Remei de Ca la Fresca.

10è ANIVERSARI PAHC BAIX MONTSENY

Parc Sax Sala, Sant Celoni

4 de juny de 2022

Mentre milers d'ànimes privilegiades s'enfrontaven aquest cap de setmana a la tragèdia d'haver de fer cua per poder-se prendre una cervesa al parc del Fòrum –ja se sap, els grans drames del Primer Món-, fora d'aquella bombolla hi ha qui pateix diàriament problemàtiques més terrenals però alhora bastant més fotudes, amb perdó per l'expressió, com ara les dificultats –o directament la impossibilitat- a l'hora d'accedir a un habitatge. Avui és un bon dia per recordar que hi ha vida –i música- més enllà dels macrofestivals. I en aquest sentit, és just destacar que la nit passada hi havia tres propostes musicals reivindicant el dret a l'habitatge des d'un parc de Sant Celoni mentre tots els focus apuntaven cap al Fòrum. Definitivament, cal estimar-les (molt) a totes tres.

La PAHC (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme) del Baix Montseny celebrava el seu desè aniversari, i ho feia amb tota una jornada d'activitats que va culminar amb les actuacions de tres exponents de l'escena autòctona: La Elisa, Remei de Ca la Fresca i Vas Tard. Van trencar el gel aquests últims, dos veterans de l'òrbita montsenyenca com són el bateria i vocalista Joan Vilalta i el guitarrista Albert Trabal (Zeidun, Matagalls), en el seu primer concert plegats. Format minimalista i un repertori propi que tant podia apuntar cap al punk i la psicodèlia com al blues, el jazz o fins i tot els ritmes jamaicans –no van tocar cap cançó igual que l'anterior-. El van amanir amb oportunes versions en català de "Cold Turkey" (John Lennon), "Light My Fire" (The Doors) i "Sunshine of Your Love" (Cream).

Els van succeir a l'escenari Remei de Ca la Fresca, des d'Arbúcies i amb un dels discursos més singulars i fascinants que s'han pogut escoltar durant aquests anys pandèmics al sotabosc musical català –imprescindible el seu àlbum de debut homònim, publicat l'any passat-. Un còctel de psicodèlia feréstega, rock progressiu amb accent flamenc i la poesia tan punyent com esmolada de la seva cantant, Xantal Rodríguez. Van entrar en matèria amb el folk rock torrencial de "Lo tomas o lo dejas". Van invocar l'esperit d'uns Triana amb "La insurrecció que vindrà". Van alternar la muralla sònica de "Santa Karme" amb l'spoken word enrabiat de "Fresca". Van posar la pista de potes enlaire amb la seva celebrada lectura en català del "Born Slippy" d'Underworld. I es van acomiadar amb la visceral "Sistemes de seguretat".

Finalment, La Elisa va oferir la seva visió personal i intransferible del hip hop. La de qui no ha vingut a marcar territori sinó a compartir-lo –el primer tema el va fer amb Remei de Ca la Fresca com a banda d'acompanyament-. "No em sento còmode fent batalles de galls", va declarar abans de rapejar amb un jove espontani a qui ella mateixa havia convidat a l'escenari. La rapera de Sant Esteve de Palautordera va publicar l'any passat el seu primer ep, "Me presento". Un treball que s'emmiralla en referents clàssics alhora que presumeix d'un discurs propi que té com a eix vertebrador un comentari social sempre en positiu, que certament contrasta amb bona part de les dinàmiques dominants al hip hop contemporani. L'alter ego d'Elisa de Diego entén la música com una eina per transformar el seu entorn. També era això, el que es reivindicava la nit passada a Sant Celoni.

El desè aniversari de Som del Montseny, a El 9 Nou

L'associació Som del Montseny celebra aquest cap de setmana el seu desè aniversari amb un cicle de concerts a Sant Esteve de Palautordera on destaca la presència de Zeidun, Ainara LeGardon, Tano! i Serpent, entre d'altres. Aprofitem l'ocasió per parlar amb el president de l'entitat, Jordi Campdepadrós, d'aquests deu anys de música en directe i activisme cultural des de la base. Avui a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Deu anys de Som del Montseny

Aquest mes de setembre es commemora el desè aniversari de Som del Montseny, una associació que durant tot aquest temps s'ha dedicat a dinamitzar el teixit musical del Baix Montseny amb la consolidació d'una programació estable, de qualitat i de naturalesa inquieta, i fent una aposta ferma per la creació autòctona. A hores d'ara, la microescena del Baix Montseny –una de les més fèrtils i arrelades del panorama català- no es pot entendre sense aquesta entitat que va començar programant un escenari alternatiu –i gairebé clandestí- a la festa major de Sant Esteve de Palautordera, i ha acabat fent del festival que porta el seu nom una cita de referència del circuit independent a nivell de país. Commemorarà aquest desè aniversari amb una sèrie de concerts el cap de setmana vinent al teatre Pare Casals de Sant Esteve. Un cartell eclèctic que alternarà tòtems de l'escena montsenyenca com Zeidun amb referents de l'indie estatal com Ainara LeGardon i noms a l'alça de l'underground català com Tano! o Serpent.

El primer treball acadèmic sobre Zeidun, a El 9 Nou

Aquests dies hem tingut el gust de llegir el primer treball acadèmic mai realitzat al voltant dels històrics Zeidun i l'escena musical del Baix Montseny. El va fer el periodista Pol Purgimon com a treball final de carrera, i òbviament no hem deixat passar l'oportunitat de parlar amb ell del treball en qüestió, de la música que es fa al Montseny i, és clar, d'una banda absolutament essencial. L'entrevista, avui a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Celebrant el present més immediat

D'esquerra a dreta: Boada, Colomo i Delay a l'escenari de Can Balmes.

IMPRO LOVE: Mau Boada + Joan Colomo + Maikel Delay

Els Inaudibles @ Centre Cultural Can Balmes, Santa Maria de Palautordera

27 de juny de 2020

El que està passant aquests dies a Can Balmes, una antiga masia de Palautordera reconvertida en un dels epicentres de l'activitat cultural d'aquest municipi del Baix Montseny, s'hauria de començar a contemplar com un hipotètic paradigma de com fer cultura en condicions excepcionals. No pas entenent l'excepcionalitat com el conjunt de normes i restriccions derivades d'una situació d'emergència sanitària, sinó com la vocació d'aprofitar un context de crisi per transcendir marcs, convencions, protocols i dinàmiques de mercat. Per confeccionar programacions que tinguin com a eixos centrals el públic, el territori i els propis artistes, i no pas la urgència de salvar mobles in extremis.

Els Inaudibles és un cicle de concerts impulsat per l'artista multidisciplinari Maikel Delay amb el suport de les associacions Som del Montseny i Ateneu de les Arts. Una iniciativa que vol fomentar la interacció dels músics autòctons amb tot un seguit d'escultures sonores elaborades pel mateix Delay a partir de materials reciclats. Un projecte de naturalesa singular que no tan sols ha posat en valor una de les microescenes més fèrtils i arrelades del panorama musical català, la del Baix Montseny, sinó que ha permès als seus diferents actors ampliar horitzons i fins i tot establir nous marcs de col·laboració. En altres paraules, bona part de la música que s'escolta aquests dies a Can Balmes no havia sonat mai abans ni tornarà a sonar mai més de la mateixa manera.

Com a bona mostra, la improvisació a tres bandes que ahir al vespre va aplegar en un mateix escenari a Mau Boada (guitarra i bateria), Joan Colomo (sintetitzador) i el propi Delay (escultures sonores). Un multiinstrumentista tot terreny i explorador sònic de llarg recorregut amb projectes com Esperit! o Les Aus. Un dels grans referents de l'indie català de les passades dues dècades. I algú capaç de fer sonar un maniquí, una bota de vi o fins i tot diversos parells de sabates com si fossin instruments musicals. Que tant Boada com Colomo sumin anys de militància a Zeidun, formació que molts consideren com el catalitzador de tot allò que ha passat al Montseny durant els darrers 20 anys en termes melòmans, pràcticament era el de menys.

Durant una hora i mitja llarga, en perfecta comunió i prescindint de guions i jerarquies, van generar atmosferes, textures i paisatges sonors que van anar de la psicodèlia més galàctica a l'electrònica amb accent primitivista. Invocant al seu aire esperits com els de Can, Neu! o fins i tot Silver Apples, i construint com qui no vol la cosa la banda sonora ideal per contemplar la posta de sol que s'anava dibuixant sobre el massís del Montseny. "És el primer cop que toquem tots tres junts", va anunciar Delay en un moment donat. "Tot això que estem tocant ho anem fent i desfent sobre la marxa, i per tant no es podrà tornar a escoltar mai més", va concloure. Quan el passat es manifesta remot i el futur es perfila incert, celebrar el present més immediat sembla ser la sortida més gratificant de totes.

El Fusiònica 2019, a El 9 Nou

Malgrat tot, el món sempre segueix girant. Aquest cap de setmana hem passat pel festival Fusiònica, que a més de sumar-se a la vaga general de divendres s'ha refermat un any més com un aparador privilegiat de la música independent d'aquí i de fora amb les actuacions de Zeidun, Iou3R, Esperit! i War with the Newts. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental) amb fotografia de Julián Vázquez.

Fusiònica 2019 (2)

FUSIÒNICA 2019: Zeidun + War With The Newts

Dràstik Punkaires, Granollers

19 d'octubre de 2019

El passat mes de setembre Zeidun van commemorar el seu vintè aniversari amb un concert a la festa major de Sant Celoni, el mateix escenari on s'havien presentat per primer cop dues dècades enrere. La nit passada, la veterana formació del Baix Montseny tornava a un festival, el Fusiònica, que en temps passats va arribar a esdevenir una mena de segona llar per a Joan Colomo, Mau Boada -que dos dies abans hi havia actuat amb Esperit!-, Xavi Garcia, Albert Trabal i Càndid Coll.

Van començar amb una expansiva jam carregada d'acidesa que va desembocar en un atac frontal de post-hardcore i emocore marca de la casa, amanit amb aquell himne a cappella a les virtuts i bondats de la cervesa i marxant per la porta gran amb una deconstrucció gairebé terminal d'"El vol de l'Home Ocell", el clàssic de Sangtraït que Zeidun han arribat d'alguna manera a fer-se seu.

La segona i última jornada del Fusiònica -les actuacions del divendres 18 s'havien suspès amb motiu de la vaga general- va culminar amb la brutal descàrrega dels berlinesos War With The Newts en la que va esdevenir la seva primera -i per ara única- actuació a l'Estat espanyol. Hardcore punk robust i amb acabats metàl·lics que recorden a Biohazard o Refused, actitud festiva i alhora combativa i un directe literalment a prova de qualsevol impacte.

Xavi Garcia, Mau Boada i Joan Colomo (Zeidun), a cappella.

War With The Newts: hardcore brutal.

Fusiònica 2019

El festival Fusiònica, cita de referència de la música underground a casa nostra, celebra aquest cap de setmana la seva 23a edició a la sala Dràstik Punkaires de Granollers, i ho fa com de costum amb un cartell apte per a ments curioses i gourmets melòmans. Des d'avui i fins dissabte hi desfilaran propostes com l'experimentació sonora d'Esperit! i Iou3R, l'electricitat en positiu de Zeidun i Chaqueta de Chándal, i la ràbia hardcore de Please Wait i War With The Newts. Més informació aquí.

Zeidun, Llum Pepa and The Beats i l'Orquestra de Sant Celoni, a El 9 Nou

La microescena musical del Baix Montseny, una de les més fèrtils i arrelades del panorama català, tanca aquest cap de setmana un cercle amb tres concerts molt especials. Els històrics Zeidun actuant al mateix escenari on van debutar ara fa 20 anys. I els retorns (puntuals?) dels enyorats Llum Pepa and The Beats i Orquestra de Sant Celoni. La prèvia, amb alguns dels protagonistes, avui a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Retorns històrics al Baix Montseny

Zeidun, pioners i pilars mestres de l'escena montsenyenca.

No deixa de resultar positiu, en aquest país nostre que tant tendeix a confondre cultura amb festa major, que segueixi havent-hi col·lectius i activistes disposats a separar el gra de la palla tantes vegades com faci falta. El cap de setmana vinent -del 6 al 8 de setembre- tindrà lloc la festa major de Sant Celoni, i la bona notícia és que un grup de gent de l'òrbita de Som del Montseny ha aprofitat l'ocasió per organitzar els retorns de tres bandes veteranes (i poc actives darrerament) de la sempre fèrtil microescena musical del Baix Montseny. Llum Pepa and The Beats, Orquestra de Sant Celoni i, atenció, els capitals Zeidun amb un concert que celebrarà el vintè aniversari de la seva fundació. Poden consultar el programa sencer en aquest enllaç.

Explicar, escoltar, aprendre

"Jo he estat tota la vida a l'escena hardcore. Feies un concert i la gent et seguia. Encara que actuessis a Sant Feliu de Guíxols, venien cinquanta persones des de Barcelona, quelcom inimaginable a dia d'avui. Dins d'aquesta escena hem trobat a faltar un relleu generacional. Ara ha començat una mica, però els que tenim 35 anys, que hi portem des dels 15, ens hem adonat que hi ha una generació que no creu en l'underground o no els l'hem sabut explicar". Càndid Coll, membre de Blood Quartet -i també d'Autodestrucció, Murnau B o Zeidun-, en una entrevista signada per Òscar García i publicada per Rockdelux aquest mes d'octubre. Interessant reflexió, la que fa Coll. La manca generalitzada de relleu generacional a la qual es refereix em sembla evident. El que no tinc tan clar és si diverses generacions no han cregut en l'underground perquè no se'ls ha sabut explicar, o bé perquè amb la velocitat a què avancen els esdeveniments cada vegada hi ha menys temps per a explicacions. S'ha perdut el costum d'escoltar i deixar que t'expliquin? Ens hem arribat a pensar que amb una connexió ràpida a internet i una subscripció a una plataforma d'streaming ja ho hem après tot? Realment ens interessa aprendre? O en tenim prou acumulant dades que ens permetin simular coneixement?

Fusionica 16.0 - Dia 1

FUSIÒNICA 16.0

Teatre de Ponent, Granollers

16 d'octubre de 2014

Van vibrar, van emocionar i van recordar una vegada més la gran banda que van ser, que són i que seran sempre que els doni la gana. Zeidun. Espina dorsal de l'escena del Baix Montseny i una de les formacions més ben parides que ha donat mai la música alternativa a casa nostra. Parlo de música alternativa de veritat. De la que un dijous a la nit transforma un teatre de Granollers -capital mundial de l'avorriment, va dir una vegada un periodista local- en una olla a pressió. Post-hardcore, excursions oníriques, jazz marcià i surrealisme per la vena. Van desplegar el seu repertori tan fresc com el primer dia, van lloar a cappella les bondats de la cervesa i, com qui no vol la cosa, van versionar a Sangraït ("El vol de l'home ocell") quedant-se tan amples. Mestres amb totes les lletres. Abans havia estat el torn d'una altra formació vallesana amb especial afinitat pel sufix core. Des de Montornès i també amb una pila d'anys a l'esquena, Lost Inside van exhibir un arsenal de gran calibre, carregat a parts iguals de melodia i intensitat. Doblet d'autèntic luxe per a la segona nit inaugural del Fusiònica 2014 -la primera havia tingut lloc una setmana abans a la barcelonina sala Sidecar-. Avui i demà, més.

Zeidun.

Lost Inside.