Parlem de macrofestivals amb Nando Cruz

Nando Cruz, a la dreta, d'esquena, durant la xerrada d'ahir al Dràstik.

Ahir vam estar parlant sobre la cara menys amable dels grans festivals de música amb el periodista Nando Cruz, que va presentar el llibre "Macrofestivales. El agujero negro de la música" (2023, Ediciones Península / Planeta) al Dràstik de Granollers. Gairebé dues hores de conversa que es van fer molt curtes, perquè la temàtica és inesgotable i perquè escoltar el Nando és un gustàs.

Vam parlar de l'impacte dels macrofestivals sobre els ecosistemes culturals dels indrets on es porten a terme, de les pressions exercides per certs promotors sobre les administracions públiques, i de les condicions laborals sovint precàries en què treballa el personal de les barres o de la neteja, entre moltes altres coses. Molt agraït al Nando per la xerrada, a la gent d'Arcada Koncerts per haver-me convidat a conduir l'acte, i a tothom qui ens va acompanyar. L'activitat s'emmarcava dins del calendari previ del festival Fusiònica.

Joe Fields i Arcada Koncerts, a Vallesos

Ja és als quioscos l'edició d'hivern-primavera de Vallesos. Tinc el gust de contribuir-hi amb una entrevista a Josep Ponsà i Aleix Garriga de Joe Fields & The Folkytonks, un grup de country genuïnament vallesà que tot just acaba de fer les Amèriques. També amb un repàs als 25 anys d'història d'Arcada Koncerts i el festival Fusiònica, incombustible binomi sense el qual no s'entendria la cultura underground al Vallès i molt més enllà.

Golíat, reclamant atenció

GOLÍAT
Fusiònica 23.0

Dràstik, Granollers
19 de novembre de 2022

"Som tres nanos ben avinguts i que creiem que fem bé la música, però som un desastre tenint presència a les xarxes/buscant concerts/promo", afirmaven els components de Golíat a la carta de presentació que van lliurar a un programa institucional de foment de la cultura emergent. Paraules que denoten sinceritat i humilitat, però sobretot posen sobre la taula un dels grans drames d'un panorama musical –l'independent, emergent, underground o com nassos se li vulgui dir- on sembla que un artista hagi d'aprendre a vendre's fins i tot abans de posar-se a fer art.

Efectivament, el trio vallesà té poca presència a les xarxes socials. La qual cosa juga en contra seva quan les dinàmiques d'aquest món nostre són les que són. I és una llàstima perquè les seves cançons, intenses descàrregues a mig camí del metal alternatiu i el post-hardcore més torrencial –sumin a l'equació unes gotes d'essència progressiva- bé mereixen l'atenció que reclamen descàrregues tan potents com la que van oferir la nit passada a l'espai Dràstik de Granollers –seu social d'Arcada Koncerts- en el marc del 25è aniversari del festival Fusiònica, on van avançar algunes peces del que serà el seu tercer disc.

Fusiònica 23.0: Deathchant + The Black Wizards

DEATHCHANT + THE BLACK WIZARDS
Fusiònica 23.0

Dràstik, Granollers

9 d'agost de 2022

Dues dècades i mitja de trajectòria no són una fita fàcil d'assolir, menys encara quan un es dedica a programar música independent i a divulgar la cultura underground en un país com aquest nostre –com acostumo a dir en aquests casos, que cadascú li posi el nom que més li convingui-. El festival Fusiònica, la iniciativa més veterana de l'associació vallesana Arcada Koncerts, no tan sols se n'ha sortit sinó que està celebrant la seva 25a edició tot promovent un total de 25 esdeveniments al llarg d'aquest 2022. La nit passada va ser el torn dels californians Deathchant i els portuguesos Black Wizards. Doble cartell d'autèntic impacte a la seu de Dràstik i Arcada Koncerts, a Granollers.

Totes dues bandes aterraven a la capital del Vallès Oriental en la que va esdevenir l'única aturada a Catalunya de les seves respectives gires europees –aquesta nit reeditaran el cartell conjunt al Wurlitzer Ballroom de Madrid, i demà passat actuaran al festival portuguès SonicBlast-. La intimitat del format sala, el valor afegit de la curta distància, dos directes absolutament aclaparadors, i litres i més litres de suor tant a la pista com a l'escenari –sumin a l'equació la manca d'aire acondicionat al local, i recordaran vostès com solien ser els concerts de rock abans d'imposar-se la comoditat de les zones VIP i els abonaments premium-.

Van trencar el gel els Black Wizards amb un repertori que va navegar per les coordenades més àrides i monolítiques del rock psicodèlic –aproximant-se per moments a cotes pròpies del so stoner-. Un power trio d'alt voltatge, tan compacte com ben engreixat, i encapçalat per la veu hipnòtica d'una Joana Brito que també es va confirmar sobre el terreny com una guitarrista fora de sèrie. Van venir a presentar el seu tercer àlbum, "Reflections" (2019), i fins i tot es van marcar una versió del "21st Century Schizoid Man" de King Crimson, a pocs metres del pavelló on la banda britànica havia fet el seu històric debut peninsular ara fa gairebé 50 anys.

I de les manifestacions més lisèrgiques del rock, a tota una descàrrega d'electricitat i contundència metàl·lica, la que van oferir Deathchant. Els de Los Angeles beuen a parts iguals de la NWOBHM i del primeríssim thrash metal. Guitarres bessones al més pur estil d'uns Thin Lizzy o uns Iron Maiden. Bases rítmiques trepidants, combinades amb altes dosis d'agressió sònica. I una veu que bé podria ser la de Lemmy si aquest hagués caigut en una marmita plena de substàncies químiques de les que fan obrir la ment. Venien a presentar el seu segon disc, "Waste" (2021), que van defensar amb un directe tan incontestable com l'actitud del quartet dins i fora de l'escenari.

The Black Wizards.

Deathchant.

Recopilatori de suport a Dràstik Punkaires

Un total de 76 bandes donen suport de Dràstik Punkaires, espai de referència de l'underground vallesà que durant els darrers mesos no s'ha vist tan amenaçat pel coronavirus com per la normativa municipal. El resultat és el recopilatori "Dràstik Punkaires Vol. 01".

Granollers. Una ciutat de 60.000 habitants i tan sols un espai acondicionat expressament per oferir-hi concerts de petit i mitjà format. I, per postres, una normativa municipal que ha estat a punt d'engegar a rodar un projecte sorgit de l'empenta i la determinació de dos col·lectius de llarga i contrastada trajectòria underground com són Punkaires i Arcada Koncerts, impulsors de Dràstik Punkaires. Un local autogestionat per on van passar més de 120 bandes i solistes locals, nacionals i internacionals entre l'any 2017 i la tardor de 2019, quan va haver d'abaixar la persiana per dur a terme obres d'insonorització.

Des d'aleshores, ambdues entitats han impulsat diverses accions destinades a pagar les despeses d'aquests treballs. L'última, coincidint amb l'aturada de la música en directe derivada del coronavirus, ha estat la publicació d'un disc recopilatori on un total de 76 bandes han cedit les seves cançons de forma desinteressada. Es tracta sobretot d'artistes de l'entorn granollerí i vallesà, músics que són habituals de l'escenari del Dràstik però també solen passar per caixa i buscar lloc a primera fila quan no els toca actuar. Formacions com Zombi Pujol, Tiger Menja Zebra, Les Cruet, Prou!, Catastrofe Club, Esperit! o Tansumica –també noms històrics com Budellam, Zeidun o Camping, i fins i tot bandes tan joves que encara no han tingut temps d'actuar a la sala, com Zesc-.

Tampoc hi falten referents de l'indie català i estatal com els gironins Illinoise, els maresmencs IOU3R, les barcelonines Pentina't Lula, els mallorquins F/E/A o els valencians Betunizer. Tot plegat, sota el títol genèric de "Dràstik Punkaires Vol​.​ 01 – A 17dbs de l'infern" (2020) –esperem que el segon volum arribi ben aviat-. Un repertori d'impacte, integrat per títols en molts casos inèdits fins a data d'avui, on alternen amb total naturalitat discursos i llenguatges que van del punk a l'electrònica passant pel noise, el hardcore, el shoegaze, el metal o la música industrial. Disponible a Bandcamp.

Yahi - "Menhirs" (2018)

Han passat set anys des que Yahi van debutar amb "Ultramar" (2011), un primer àlbum que apuntava a registres com el post-rock, el post-hardcore o fins i tot el metal alternatiu. Temps durant el qual s'han fet un tip d'actuar a tot arreu on se'ls ha reclamat i han acabat de polir un discurs que es manifesta més madur però amb la vocació exploradora intacta a "Menhirs" (2018). Un segon àlbum que ja s'havia pogut escoltar pels canals digitals l'any passat, però que s'edita ara de forma oficial i amb una tirada de 200 exemplars en disc compacte per cortesia de L'Arcada Koncerts Records. Enregistrat novament amb Santi Garcia als controls, el plàstic reflexiona sobre les contradiccions i els perills de la dependència tecnològica, i ho fa a través d'unes cançons on els vallesans posen de manifest la seva vessant més melòdica sense deixar de banda unes estructures que cada vegada els aproximen més a les coordenades del rock progressiu. Poden escoltar-lo a Bandcamp.

Yahi a El 9 Nou

Els vallesans Yahi han trigat set anys a publicar el seu segon disc, un "Menhirs" que acaba de veure la llum a través de L'Arcada Koncerts Records. No és que hagin estat parats, però sí que han tingut temps de madurar el seu so i construir el concepte que desenvolupen en aquest nou plàstic. Ho expliquem aquesta setmana a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Als quioscos fins dijous.

Fusiònica 16.0 - Dia 3

FUSIÒNICA 16.0

Teatre de Ponent, Granollers

18 d'octubre de 2014

Tigres i lleons. TIGER MENJA ZEBRA i JUPITER LION. Dues cares d'una mateixa moneda definida per la intensitat, el minimalisme i la inesgotable ànsia d'anar sempre més enllà. Dues bandes que no entenen l'art com a simple entreteniment sinó com a resultat d'un procés on l'entorn esdevé factor determinant. Per això, perquè l'entorn on s'han gestat ambdós projectes és el que és, el resultat han estat discursos tan extrems i inquietants com el món que ens envolta. Tiger Menja Zebra culminaven al Fusiònica el primer capítol de la seva trajectòria. Un capítol que ha durat dos anys i durant el qual han presentat el seu disc de debut, "Com començar una guerra" (2012).

Terrorisme sònic, electrònica terminal, ritmes devastadors i cacofonies industrials. Un line up en mutació constant i una apocalíptica posada en escena. Una animalada en el millor dels sentits i el mateix mantell de foscor des del qual Jupiter Lion elevarien la sala a cotes estratosfèriques. Un viatge àcid sense retorn a partir de les peces de "Brighter" (2014), el segon disc amb què els valencians han eixamplat horitzons i enfortit la seva vocació expansiva. Krautrock, psicodèlia, minimalisme i una hipnòtica muralla de decibels. I aquella indescriptible sensació d'estar presenciant quelcom sense igual. Quan es va aturar la música i es van encendre els llums, alguns encara no s'ho acabaven de creure.

Abans havien actuat els austríacs VALINA. Tota una demostració de veterania i força. La d'una formació tan sòlida com eclèctica que ha seduït al propi Steve Albini i que ha sabut combinar com cap altra elements del hardcore, el math rock i fins i tot el metal més passat de voltes. Salvatges, letals i desbocats com l'onada de crowd surfing que inundaria les primeres files durant la recta final del seu concert. El gel d'aquesta darrera nit l'havien trencat els barcelonins ABOBINABLE, a cop de riff mastodòntic i proclames tan vives com estridents, i FURGUSON, refrescant combo post-punk amb denominació d'origen de la Plana de Vic.

ABOBINABLE.

VALINA.

TIGER MENJA ZEBRA.

JUPITER LION.

Fusiònica 16.0 - Dia 2

FUSIÒNICA 16.0

Teatre de Ponent, Granollers

17 d'octubre de 2014

Parlem clar. Per molta gimnàstica que es desenvolupi sobre un màstil, cap demostració gratuïta de tècnica a les sis cordes equivaldrà mai al fet de tocar blues. Perquè el blues és una altra cosa. És Son House. És Howlin' Wolf. És Robert Johnson. És T-Model Ford. I és CAUSTIC ROLL DAVE, un barceloní que enllaça qualsevol d'aquests noms amb la ferralla d'un Tom Waits, el nervi d'un Jack White i la pantanositat de l'actual Robert Plant. Traços del Delta de Mississippi, ritmes electrònics, loops vocals i cites a l'Amèrica més profunda ressonant en la nit granollerina.

Era el toc d'inici d'una vetllada que culminaria amb el Teatre de Ponent literalment de cap per avall. IT'S NOT NOT, novament a la carretera després d'una llarga aturada -i amb formació renovada-, revivien un llegat tan frenètic com la seva actuació. Post-punk entès à la PiL, The Fall o The Rapture, capes i més capes de ritmes tan orgànics com animals, Joel Not ballant entre el respectable, enfilant-se fins a la part superior de la platea i fent volar el micròfon com si es tractés d'una bufanda, i peces com "Ups and Downs" o "I Am a Hamster" elevant la temperatura de la sala.

Abans, els madrilenys CHALLENGER! havien descarregat adrenalina i decibels a cop guitarres abrasives i ritmes a velocitat hardcore. Rock de local d'assaig, de Converse gastades, texans estripats i suor a l'ambient. O l'esglaó perdut entre Ramones i Fugazi, pas previ a la descàrrega de TESSEIRE. Des de terres tarragonines i sorgit de les cendres dels enyorats Rippers, aquest trio ha servit al vocalista Marc Teichenné com a vehicle per a reivindicar la llengua dels seus avantpassats, ni més ni menys que l'occità. És en aquest idioma com recita unes cançons que naveguen entre la densitat i la contundència, entre els tempos monolítics i les cortines elèctriques. Ressons de Kyuss, Black Sabbath i els primers Nirvana donant forma a un discurs valent i singular.

Caustic Roll Dave.

Challenger!.

Tesseire.

It's Not Not.

Fusionica 16.0 - Dia 1

FUSIÒNICA 16.0

Teatre de Ponent, Granollers

16 d'octubre de 2014

Van vibrar, van emocionar i van recordar una vegada més la gran banda que van ser, que són i que seran sempre que els doni la gana. Zeidun. Espina dorsal de l'escena del Baix Montseny i una de les formacions més ben parides que ha donat mai la música alternativa a casa nostra. Parlo de música alternativa de veritat. De la que un dijous a la nit transforma un teatre de Granollers -capital mundial de l'avorriment, va dir una vegada un periodista local- en una olla a pressió. Post-hardcore, excursions oníriques, jazz marcià i surrealisme per la vena. Van desplegar el seu repertori tan fresc com el primer dia, van lloar a cappella les bondats de la cervesa i, com qui no vol la cosa, van versionar a Sangraït ("El vol de l'home ocell") quedant-se tan amples. Mestres amb totes les lletres. Abans havia estat el torn d'una altra formació vallesana amb especial afinitat pel sufix core. Des de Montornès i també amb una pila d'anys a l'esquena, Lost Inside van exhibir un arsenal de gran calibre, carregat a parts iguals de melodia i intensitat. Doblet d'autèntic luxe per a la segona nit inaugural del Fusiònica 2014 -la primera havia tingut lloc una setmana abans a la barcelonina sala Sidecar-. Avui i demà, més.

Zeidun.

Lost Inside.

Recomanació: Fusiònica 16.0

Zeidun, Tiger Menja Zebra, Jupiter Lion, It's Not Not, Tesseire, Furguson i Caustic Roll Dave, entre d'altres. Torna el FUSIÒNICA 16.0 i ho fa amb un cartell espectacular. Tres nits i alguns dels noms més potents del panorama independent tant d'aquí com de fora. El festival, organitzat un any més per l'Arcada Koncerts, tindrà lloc els propers dies 16, 17 i 18 d'octubre al Teatre de Ponent de Granollers. Imprescindible.

http://www.fusionica.org/

Torna el Dràstik B1

MOKSHA + CRU

NAUB1, Granollers

5 d'abril de 2014

Tornava l'espai Dràstik B1 i ho feia amb un doble cartell d'allò més contundent: Moksha i Cru. Encara no fa ni un any que el debut autoeditat dels segons, "Trinxem-ho tot!" (2013), va començar a circular per la xarxa, però els del Penedès van camí d'esdevenir un nom de referència del hardcore català. La qual cosa no hauria de sorprendre a ningú: els seus components havien format part anteriorment d'un projecte de llarg recorregut com va ser Revolta 21. Deu anys a la carretera i un repertori enyorat per molts. En aquesta nova aventura han reduït la formació a trio, però mosseguen més fort que abans. Les seves cançons són sòlides com una pedra, directes com un cop de puny a la cara i tan actuals com la fosca realitat que retraten. I el seu directe és dels que deixen empremta. També Moksha van deixar les coses clares amb una descàrrega de les que fan escola -i la primera que oferien a Granollers en més d'una dècada-. Passen els anys i canvien les formacions, però els del Baix Montseny no abaixen la guàrdia. Velocitat, guitarres que tallen el vent i una veu rabiosa com poques. Un combinat metàl·lic on la mala llet del thrash més primitiu conviu amb la brutalitat del death i la densitat del doom. Letals.

Moksha.

Cru.

Cinc recomanacions culturals

Amb el seu permís els transmeto cinc recomanacions literàries i musicals per aquest divendres, 15 de novembre. Es tracta com de costum d'activitats gratuïtes -o amb preus populars-, de petit format i de vocació fresca, inquieta i pròxima. Gaudeixin.

-MUERTE POR FUNKY. "Muerte por funky o El Eutanasio" (2013), de Jordi Casals i Merchán, és la millor novel·la pop editada a casa nostra durant els darrers anys -juntament amb "El cas del Serrell" (2012) d'Albert Gil i "Rompepistas" (2009) de Kiko Amat-. Un passeig per la Barcelona que no surt a les guies turístiques, de la mà d'un peculiar assassí a sou, El Eutanasio -des d'ara mateix, una icona de la nostra literatura pop-. El propi autor el presentarà a la llibreria Alibri de Barcelona (c/. Balmes, 26 - metro: Universitat/Passeig de Gràcia). Hora: 19,30 (en cas de no poder-hi assistir, facin-se un favor i llegeixin el llibre).

-HANSELETT. Definitivament, un dels projectes més singulars i atrevits que han circulat darrerament per l'òrbita barcelonina. Folk boirós, electrònica onírica i post-punk fantasmagòric. El seu ep de debut, "Follow the White Stones" (2012), va suposar tota una revelació. Aquest mes de novembre l'ha seguit el disc de remescles "Hanselett's Lost RMXS", amb participacions com les d'Experimental Little Monkey o Daniel Van Lion. El presentaran en directe al Minusa Club de Barcelona (c/. València, 166 - metro: Urgell/Universitat/Hospital Clínic/Passeig de Gràcia). Hora: 22,00.

-PILÉ ON 45. Música per a gourmets i gastronomia per a melòmans. Seleccions viníliques de soul, jazz, rhythm & blues, garage, beat i sons jamaicans, aquesta vegada a càrrec dels dj's Carlos Cactus i Manolo Navarro (The Canary Sect). Estètica mod i sixties en un entorn compromès amb la cultura i dedicat a la gastronomia de qualitat i proximitat, el restaurant-llibreria Anònims de Granollers (c/. Ricomà, 57 - RENFE/Nit Bus: Granollers Centre). Hora: de 21,00 a 02,00.

-INSPIRA. Les seves connexions amb Maria Coma i Pau Vallvé -membre ocasional de la formació- no deixen de ser bons reclams. Però el que realment importa són les cançons. Exercicis tan detallistes com expansius de folk-pop de lírica íntima. El seu darrer disc, "Amunt!" (2013), els ha confirmat com a nom de referència del pop independent cantat en català i no n'hi ha per a menys. El presentaran al cafè cultural i gastronòmic Tarambana de Cardedeu (c/. Bellsolar, cantonada c/. Barcelona - RENFE/Nit Bus: Cardedeu). Hora: 22,45.

-INTERLUDE + TCN. Doble concert de rock sorollista amb el segell de qualitat d'Arcada Koncerts. Interlude és un sòlid combo de post-hardcore procedent de Zaragoza. Els avalen tres discos i un ep farcits de ritmes pesants, guitarres que exploten i lletres socialment compromeses, tant en castellà com en francès. Amb poc ressò mediàtic però amb una carrera prou important a l'esquena, TCN és una gamberrada sònica en el millor dels sentits i amb denominació d'origen de Sant Feliu de Codines. Compartiran escenari en el marc de l'espai Dràstik de l'Arcada i al Casino Popular de Cardedeu (c/. Pau Casals, 15 - RENFE/Nit Bus: Cardedeu). Hora: 23,15. IMPORTANT: Aquest concert no tindrà lloc el divendres 15, sinó el DISSABTE 16.

Final a cop de hardcore

Zombi Pujol.

Assac!.

Una Bèstia Incontrolable.

Salvaje Montoya.

Estricalla.

FUSIÒNICA 15.0, DIA 3

NAUB1, Granollers

19 d'octubre de 2013

El Fusiònica havia començat amb hardcore i es va acabar amb hardcore. Un cartell d'elevadíssim voltatge, el de la darrera jornada, que van obrir els sempre efectius Zombi Pujol. Canya, mala llet, cançons memorables i la ironia d'un Roger Pelàez que no va dubtar a carregar contra Granollers i el seu etern coma cultural -bona part del públic assistent al festival havia vingut de poblacions veïnes i fins i tot de Barcelona ciutat, deixant la representació granollerina en una selecta minoria de rostres habituals-. Al final, de propina, dos temes de Budellam que mantenen intacta la seva vigència malgrat el pas del temps. I de la mateixa manera que aquests darrers han mutat en Zombi Pujol, uns altres pilars del hardcore català com són 24 Ideas van mutar -amb algun canvi de formació- en Assac!. Precisió, temes breus, més mala llet i tot un Robert Beltran deixant-se literalment la pell enmig del públic. Una Bèstia Incontrolable van ser sens dubte una de les sorpreses de la nit. Amb tan sols un any de vida han girat pels Estats Units i han solidificat un discurs sònicament letal. Definitivament, la seva actuació va suposar un dels moments àlgids del festival. De fet, tocar després d'ells no era una tasca fàcil, i Salvaje Montoya se'n van ressentir al principi d'un set que va arrencar un pèl fred. No obstant, la cosa es va anar escalfant, i de quina manera, a mida que el combo barceloní anava posant sobre la taula les seves millors cartes. Asos de punkabilly mestís i canalla, versió inclosa de "Nit de llampecs" de Los Relámpagos. I ja per acabar, retorn al hardcore més bèstia amb Estricalla. La formació basca va oferir tota una exhibició de força i taules, aproximant-se per moments al thrash metal més primitiu i desencadenant una orgia de pogo dance al centre de la pista. Final potent per a un festival de luxe.

Vocació trencadora

Yahi.

Exxasens.

Murnau B.

L'Hereu Escampa.

FUSIÒNICA 15.0, DIA 2

NAUB1, Granollers

18 d'octubre de 2013

Sens dubte, el Fusiònica és un dels millors aparadors de la música veritablement independent i subterrània, aquella que circula per canals on no solen arribar els caçadors de tendències. Com a mostra, les quatre bandes que van tocar la nit passada a la NAUB1 i el seu únic denominador comú: el gust pel risc i la vocació trencadora. N'és un bon exemple el rock contundent d'uns Yahi -a aquestes alçades, uns habituals del festival- que van trencar el gel amb guitarres urgents, ressons de Dinosaur Jr. i apunts de metal i post-hardcore. Una posada en escena tan potent com l'orgia decibèlica d'Exxasens i el seu post-rock còsmic. Els barcelonins van presentar un nou disc que encara no ha sortit a la venda i van repassar un repertori estratosfèric amb la mateixa precisió de les projeccions que presidien l'escenari. Els van seguir Murnau B amb el que ha estat, de moment, el concert del festival. Kraut, psicodèlia, i tantes vegades com vostès vulguin el prefix post, conformant un discurs ara per ara únic en la seva espècie. Era la seva segona visita a la B1 en menys d'un any, i val a dir que progressen molt adequadament. Finalment, L'Hereu Escampa es van proclamar com una de les propostes més sòlides de la sempre fèrtil escena osonenca. Format mínim -guitarra i bateria- per a una descàrrega de punk sense colorants ni conservants.

El Fusiònica s'acomiadarà aquesta nit de la NAUB1 amb les actuacions d'Estricalla, Salvaje Montoya, Una Bèstia Incontrolable, Assac! i Zombi Pujol. A més, hi haurà fira de discogràfiques independents a partir de les 18h.

Passat, present i futur del hardcore

Afraid To Speak In Public.

Autodestrucció.

FUSIÒNICA 15.0, DIA 1

NAUB1, Granollers

17 d'octubre de 2013

Passat, però sobretot present i futur del hardcore a casa nostra durant la jornada inaugural del Fusiònica. Passat, perquè uns caps de cartell com Afraid To Speak In Public suposen tot un luxe. Una lliçó d'història i un recordatori del paper vital que el gènere va tenir en el desenvolupament d'una escena independent, la catalana, que no s'entendria sense discursos com els de 24 Ideas, Plastidecore, Budellam o els propis ATSIP. Present, perquè cançons com "Decaying Time" o "Mindsuckers" sonaven la nit passada tan fortes i letals com fa gairebé vint anys. I perquè, abans dels badalonins, els vallesans Autodestrucció havien incendiat l'escenari amb una lírica sense embuts i una base rítmica kamikaze. Recuperant la vessant més primitiva del hardcore i sonant més frescos que qualsevol hype a la recerca de la sopa d'all. I futur, perquè ambdues bandes en tenen moltíssim. Com a mostra, el disc de debut d'Autodestrucció o les cançons noves amb què ATSIP van proclamar que han tornat per a quedar-se. Dos motius de celebració.

Recordin que el Fusiònica tornarà avui i demà a la NAUB1. Aquesta nit vibrarem amb L'Hereu Escampa, Exxasens, Murnau B i Yahi. No s'ho perdin.

El Fusiònica, a la NAUB1

El FUSIÒNICA 15.0 és un dels festivals de referència de l'àmbint independent a casa nostra. Organitzat des de fa 17 anys per L'Arkada Concerts, pel seu cartell ha desfilat el bo i millor de la música subterrània d'aquí i de fora. Enguany, la seva organització ha sumat esforços amb l'empresa cultural Brubaker per a celebrar el Fusiònica al centre de creació i difusió musical NAUB1 de Granollers (avda. Prat de la Riba, 77 - RENFE/Bus Nit: Granollers Centre). Tres dies, els propers 17, 18 i 19 d'octubre, una fira de discogràfiques independents i un cartell on noms històrics de l'underground barceloní com els reunificats Afraid To Speak In Public o Zombi Pujol (exBudellam!) compartiran escenari amb revelacions com Autodestrucció, Murnau B, L'Hereu Escampa, Salvaje Montoya o Yahi.

http://www.fusionica.org

http://www.naub1.cat

Cançons despullades

ERIC FUENTES

NAUB1, Granollers

7 de març de 2013

Impressionant. Eric Fuentes, la veu d'una de les bandes més enyorades de la música independent feta a casa nostra -The Unfinished Sympathy-. En format mínim -piano, guitarra a l'ombra i la seva veu-, unes cançons totalment despullades i dos secundaris d'excepció a l'escenari -a les tecles Bernat Sánchez (Mine), i a la guitarra Joan Celorio (Tokyo Sex Destruction)-. El de Barcelona va repassar extensament el seu darrer treball, "Copper & Gold" (2013) -"Brotherhood" i la intensa "You Must Have Been Crying Again" van ser alguns dels punts àlgids del set-, va versionar a Misfits i Bad Religion i va recuperar un parell de temes de la seva antiga banda. Amb ofici i savoir faire. Impressionant.

Audio: "You Must Have Been Crying Again" - Eric Fuentes

Eric Fuentes i La Produktiva Showcase a la NAUB1

Torna l'espai Drastik B1. I ho fa de la mà de tot un ERIC FUENTES. Nom destacat de l'indie nacional i ànima dels enyorats Unfinished Sympathy, al mateix temps que polifacètic artista en solitari. Aquest cop es presenta en petit format. La seva veu, la seva guitarra i el piano de Bernat Sánchez. Minimalisme i cançons despullades en l'enèssima reinvenció de Fuentes. Posteriorment, Arni Arkada Concerts oferirà una sessió de música enllaunada perquè tots marxem a casa contents. Serà aquest dijous, 7 de març (22h.), a la NAUB1 de Granollers (Avda. Prat de la Riba, 77 - recinte Roca Umbert).

Precisament, per a celebrar el primer aniversari de la NAUB1 i refermar la seva aposta per la vessant més inquieta de la música que es fa a casa nostra, aquesta setmana ens visitarà la gent de LA PRODUKTIVA. Discogràfica independent amb totes les de la llei, llar d'artistes com Steven Munar, La Legendaria Familia Stinson, Febrero o el gran Nando Caballero, ideòleg i motor d'aquest projecte. ALDRIN Y COLLINS i LA MARAVILLOSA CABEZA PARLANTE, dos noms a l'alça de l'escuderia barcelonina i defensors de l'indie pop més inconformista, protagonitzaran un showcase amb un elevat component vitamínic. Serà aquest divendres, 8 de març. Obertura de portes a les 22h, inici de les actuacions a les 23h. i tot seguit música enllaunada fins l'hora de tancar.

www.naub1.cat