Mitraille

MITRAILLE

Fusiònica 26.0

Radikal Music Club, Granollers

24 d'octubre de 2025

Concert dels belgues Mitraille, ahir a la nit al Fusiònica. Punk rock del de tota la vida, a mig camí del garatge i del hardcore més desacomplexat, despatxat a tota castanya i sense cap mena de contemplació. Ressons de Hellacopters, Social Distortion, Dead Kennedys i els primers Black Flag. I no cal demanar res més. Especialment recomanables els seus àlbum "MitraIIlle", de 2024, i el seu EP "IV", publicat enguany.

Disponibles a Bandcamp.

sinks

SINKS

Fusiònica 26.0

Radikal Music Club, Granollers

24 d'octubre de 2025

El noise rock claustrofòbic i abrasiu dels txecs sinks va ser un dels plats forts de la primera jornada del festival Fusiònica a la nova sala Radikal de Granollers, que per fi va obrir portes la nit passada. Guitarres angulars, distorsió per la vena, ritmes complexos i atonalitats de les que fan mal en el millor sentit. També un sentit melòdic fora de sèrie i cançons tan rodones com les del seu últim àlbum, "born into this only to get through this" (2023).

Disponible a Bandcamp.

La nova etapa de Tiger Menja Zebra

TIGER MENJA ZEBRA

Festival Fusiònica 25.0

Nau B1, Granollers

26 d'octubre de 2024

La nova etapa de Tiger Menja Zebra, o la reencarnació d'un quartet que es manté fidel a la seva essència però sona com mai abans ho havia fet. La foscor estructural deixant-se seduir pels ritmes ballables. L'electrònica industrial i el post-punk terminal, dialogant amb la muralla polirítmica que formen les dues bateries dels germans García. Ahir van tancar el Fusiònica interpretant de cap a peus el seu quart àlbum, "Admirables". Un homenatge als seus referents, i un nou punt de partida per als granollerins.

Stuffed Foxes

STUFFED FOXES

Festival Fusiònica 25.0

Nau B1, Granollers

26 d'octubre de 2024

De la psicodèlia més nerviosa al post-punk sorollista i al shoegaze ric en acidesa. Els francesos Stuffed Foxes van avançar al Fusiònica part del seu imminent tercer àlbum i van trepitjar molt fort amb una torrencial lectura del "Ghost Rider" de Suicide.

Chien Flic

CHIEN FLIC

Festival Fusiònica 25.0

Nau B1, Granollers

26 d'octubre de 2024

Chien Flic, des del nord de França, obrint la segona jornada del Fusiònica. El hardcore punk en la seva manifestació més primitiva i essencial. Cançons breus i immediates, que no solen arribar al minut de durada, despatxades a tota castanya l'una darrere l'altra. I dues veus femenines en primer terme, les de Claire F i Claire P, que són el gran tret diferencial del conjunt. Com si Minor Threat s'haguessin fusionat amb els B-52's. 

Una banda genuïna i necessària

TH' BOOTY HUNTERS

Festival Fusiònica 25.0

Nau B1, Granollers

25 d'octubre de 2024

Els incombustibles Booty Hunters van tancar la primera nit del festival Fusiònica a la Nau B1, i de passada van segellar el que probablement sigui un dels grans moments de la història recent del festival. Per als del Baix Llobregat, el mestissatge de country i punk no és cap fórmula matemàtica, i encara menys un reclam per captar seguidors en cap plataforma digital.

A les seves mans, les formes més essencials de la música d'arrel nord-americana es deixen seduir per l'electricitat i la mala llet del rock'n'roll més bàsic i visceral, però també per llenguatges com el folklore balcànic o fins i tot el metal en fase embrionària. El seu repertori val tots els guardons que mai els atorgarà la indústria, i els seus directes són llegendaris perquè hi pot passar literalment qualsevol cosa.

Per exemple, que Xavi Ollé (veu, guitarra i banjo) s'enfili a la barra del bar i clavi un dels extrems d'un cable jack a una llauna de cervesa, per tot seguit fer-la servir com a micròfon mentre el seu contingut raja a pressió. On altres haurien tingut por de morir electrocutats, Th' Booty Hunters van tornar-se a refermar ahir a la nit com una raresa en el millor sentit, una banda tan genuïna com necessària. No hi ha ningú més com ells. Ni aquí, ni enlloc.

Jane Doe

JANE DOE

Festival Fusiònica 25.0

Nau B1, Granollers

25 d'octubre de 2024

Jane Doe, flamant quartet de punk rock format a mig camí del Vallès Oriental i el Barcelonès. Van debutar la nit passada a la Nau B1 dins del Festival Fusiònica, amb un cançoner que apunta als inicis del moviment riot grrrl. Un nom a seguir de prop.

Parlem de macrofestivals amb Nando Cruz

Nando Cruz, a la dreta, d'esquena, durant la xerrada d'ahir al Dràstik.

Ahir vam estar parlant sobre la cara menys amable dels grans festivals de música amb el periodista Nando Cruz, que va presentar el llibre "Macrofestivales. El agujero negro de la música" (2023, Ediciones Península / Planeta) al Dràstik de Granollers. Gairebé dues hores de conversa que es van fer molt curtes, perquè la temàtica és inesgotable i perquè escoltar el Nando és un gustàs.

Vam parlar de l'impacte dels macrofestivals sobre els ecosistemes culturals dels indrets on es porten a terme, de les pressions exercides per certs promotors sobre les administracions públiques, i de les condicions laborals sovint precàries en què treballa el personal de les barres o de la neteja, entre moltes altres coses. Molt agraït al Nando per la xerrada, a la gent d'Arcada Koncerts per haver-me convidat a conduir l'acte, i a tothom qui ens va acompanyar. L'activitat s'emmarcava dins del calendari previ del festival Fusiònica.

Nando Cruz presenta "Macrofestivales" al Dràstik

Presentació del llibre "Macrofestivales: el agujero negro de la música" (2023, Ediciones Península / Planeta) de Nando Cruz, aquest dissabte, 7 d'octubre (12h.), al Dràstik Arcada Koncerts dins del festival Fusiònica. Conduïrà la xerrada un servidor. Vinguin, que serà interessant!

Joe Fields i Arcada Koncerts, a Vallesos

Ja és als quioscos l'edició d'hivern-primavera de Vallesos. Tinc el gust de contribuir-hi amb una entrevista a Josep Ponsà i Aleix Garriga de Joe Fields & The Folkytonks, un grup de country genuïnament vallesà que tot just acaba de fer les Amèriques. També amb un repàs als 25 anys d'història d'Arcada Koncerts i el festival Fusiònica, incombustible binomi sense el qual no s'entendria la cultura underground al Vallès i molt més enllà.

Recordant l'escena vallesana dels 90

Molina, Garriga, Camprubí, Ribó i un servidor, ahir a La Tintorera.

El Vallès Oriental va ser durant la dècada dels 90 una de les comarques més prolífiques de Catalunya a nivell musical –una dada sovint passada per alt, tant a dins com a fora de la mateixa comarca-. Ja des de finals dels 80 s'hi va registrar una eclosió de grups de diferents estils que van donar peu a un circuit tan fèrtil com heterogeni, també a microescenes locals com el hardcore punk amb denominació d'origen La Roca del Vallès o el mestissatge de la Garriga, i al naixement de festivals com Rockallerona o Fusiònica.

Eren els dies de Los Sencillos, Treepoli, Té Punch, Suicidal Vailets –després Budellam-, Dios Odioso, Diluvi, Dusminguet i Rock de Luto, entre molts altres. De tota aquella efervescència, però també de les seves arrels i de la seva herència, en vam parlar ahir en una taula rodona a l'Ateneu Popular La Tintorera de les Franqueses del Vallès, emmarcada dins de l'exposició "Terra de Músics". Hi van intervenir el músic David Molina (Rock de Luto, Catastrofe Club), l'activista cultural Xavi Garriga, el periodista Jaume Camprubí i el fotògraf Jordi Ribó. Va moderar la xerrada un servidor.

Disponible a Youtube.

Golíat, reclamant atenció

GOLÍAT
Fusiònica 23.0

Dràstik, Granollers
19 de novembre de 2022

"Som tres nanos ben avinguts i que creiem que fem bé la música, però som un desastre tenint presència a les xarxes/buscant concerts/promo", afirmaven els components de Golíat a la carta de presentació que van lliurar a un programa institucional de foment de la cultura emergent. Paraules que denoten sinceritat i humilitat, però sobretot posen sobre la taula un dels grans drames d'un panorama musical –l'independent, emergent, underground o com nassos se li vulgui dir- on sembla que un artista hagi d'aprendre a vendre's fins i tot abans de posar-se a fer art.

Efectivament, el trio vallesà té poca presència a les xarxes socials. La qual cosa juga en contra seva quan les dinàmiques d'aquest món nostre són les que són. I és una llàstima perquè les seves cançons, intenses descàrregues a mig camí del metal alternatiu i el post-hardcore més torrencial –sumin a l'equació unes gotes d'essència progressiva- bé mereixen l'atenció que reclamen descàrregues tan potents com la que van oferir la nit passada a l'espai Dràstik de Granollers –seu social d'Arcada Koncerts- en el marc del 25è aniversari del festival Fusiònica, on van avançar algunes peces del que serà el seu tercer disc.

The Black Wizards i Deathchant, a El 9 Nou

Aquesta setmana hem assistit al concert dels portuguesos Black Wizards i els nord-americans Deathchant al Dràstik de Granollers. Dos directes absolutament aclaparadors, i un doble cartell d'autèntic impacte per celebrar les 25 edicions del festival Fusiònica. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Fusiònica 23.0: Deathchant + The Black Wizards

DEATHCHANT + THE BLACK WIZARDS
Fusiònica 23.0

Dràstik, Granollers

9 d'agost de 2022

Dues dècades i mitja de trajectòria no són una fita fàcil d'assolir, menys encara quan un es dedica a programar música independent i a divulgar la cultura underground en un país com aquest nostre –com acostumo a dir en aquests casos, que cadascú li posi el nom que més li convingui-. El festival Fusiònica, la iniciativa més veterana de l'associació vallesana Arcada Koncerts, no tan sols se n'ha sortit sinó que està celebrant la seva 25a edició tot promovent un total de 25 esdeveniments al llarg d'aquest 2022. La nit passada va ser el torn dels californians Deathchant i els portuguesos Black Wizards. Doble cartell d'autèntic impacte a la seu de Dràstik i Arcada Koncerts, a Granollers.

Totes dues bandes aterraven a la capital del Vallès Oriental en la que va esdevenir l'única aturada a Catalunya de les seves respectives gires europees –aquesta nit reeditaran el cartell conjunt al Wurlitzer Ballroom de Madrid, i demà passat actuaran al festival portuguès SonicBlast-. La intimitat del format sala, el valor afegit de la curta distància, dos directes absolutament aclaparadors, i litres i més litres de suor tant a la pista com a l'escenari –sumin a l'equació la manca d'aire acondicionat al local, i recordaran vostès com solien ser els concerts de rock abans d'imposar-se la comoditat de les zones VIP i els abonaments premium-.

Van trencar el gel els Black Wizards amb un repertori que va navegar per les coordenades més àrides i monolítiques del rock psicodèlic –aproximant-se per moments a cotes pròpies del so stoner-. Un power trio d'alt voltatge, tan compacte com ben engreixat, i encapçalat per la veu hipnòtica d'una Joana Brito que també es va confirmar sobre el terreny com una guitarrista fora de sèrie. Van venir a presentar el seu tercer àlbum, "Reflections" (2019), i fins i tot es van marcar una versió del "21st Century Schizoid Man" de King Crimson, a pocs metres del pavelló on la banda britànica havia fet el seu històric debut peninsular ara fa gairebé 50 anys.

I de les manifestacions més lisèrgiques del rock, a tota una descàrrega d'electricitat i contundència metàl·lica, la que van oferir Deathchant. Els de Los Angeles beuen a parts iguals de la NWOBHM i del primeríssim thrash metal. Guitarres bessones al més pur estil d'uns Thin Lizzy o uns Iron Maiden. Bases rítmiques trepidants, combinades amb altes dosis d'agressió sònica. I una veu que bé podria ser la de Lemmy si aquest hagués caigut en una marmita plena de substàncies químiques de les que fan obrir la ment. Venien a presentar el seu segon disc, "Waste" (2021), que van defensar amb un directe tan incontestable com l'actitud del quartet dins i fora de l'escenari.

The Black Wizards.

Deathchant.

El Fusiònica 2019, a El 9 Nou

Malgrat tot, el món sempre segueix girant. Aquest cap de setmana hem passat pel festival Fusiònica, que a més de sumar-se a la vaga general de divendres s'ha refermat un any més com un aparador privilegiat de la música independent d'aquí i de fora amb les actuacions de Zeidun, Iou3R, Esperit! i War with the Newts. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental) amb fotografia de Julián Vázquez.

Fusiònica 2019 (2)

FUSIÒNICA 2019: Zeidun + War With The Newts

Dràstik Punkaires, Granollers

19 d'octubre de 2019

El passat mes de setembre Zeidun van commemorar el seu vintè aniversari amb un concert a la festa major de Sant Celoni, el mateix escenari on s'havien presentat per primer cop dues dècades enrere. La nit passada, la veterana formació del Baix Montseny tornava a un festival, el Fusiònica, que en temps passats va arribar a esdevenir una mena de segona llar per a Joan Colomo, Mau Boada -que dos dies abans hi havia actuat amb Esperit!-, Xavi Garcia, Albert Trabal i Càndid Coll.

Van començar amb una expansiva jam carregada d'acidesa que va desembocar en un atac frontal de post-hardcore i emocore marca de la casa, amanit amb aquell himne a cappella a les virtuts i bondats de la cervesa i marxant per la porta gran amb una deconstrucció gairebé terminal d'"El vol de l'Home Ocell", el clàssic de Sangtraït que Zeidun han arribat d'alguna manera a fer-se seu.

La segona i última jornada del Fusiònica -les actuacions del divendres 18 s'havien suspès amb motiu de la vaga general- va culminar amb la brutal descàrrega dels berlinesos War With The Newts en la que va esdevenir la seva primera -i per ara única- actuació a l'Estat espanyol. Hardcore punk robust i amb acabats metàl·lics que recorden a Biohazard o Refused, actitud festiva i alhora combativa i un directe literalment a prova de qualsevol impacte.

Xavi Garcia, Mau Boada i Joan Colomo (Zeidun), a cappella.

War With The Newts: hardcore brutal.

Fusiònica 2019 (1)

Estel Boada i Mau Boada, durant l'actuació d'Esperit! al Fusiònica.

FUSIÒNICA 2019: Esperit! + Iou3R

Dràstik Punkaires, Granollers

17 d'octubre de 2019

Era un dels grans al·licients d'aquest 23è Fusiònica comprovar com sonarien els nous Esperit!. Nous i en plural, perquè el que durant una dècada llarga havia estat el projecte unipersonal de l'home orquestra Mau Boada és ara una banda en tota regla. Un quintet que completen vells coneguts de l'escena del Baix Montseny com Noe González o Jordi Espinach (Liannallull), i on el propi Boada es limita a tocar la guitarra, cedint bona part del protagonisme escènic a una altra incorporació recent com és la polifacètica i hiperactiva vocalista Estel Boada (no hi ha cap relació entre tots dos més enllà de la connexió artística).

Presentaven "Ilíada" (2019, Bankrobber), un àlbum que Boada va enregistrar encara pel seu compte però amb tota una galeria de convidats que li va permetre començar a eixamplar horitzons. I un repertori que va mutar a l'escenari fins a assolir cotes de misteri, electricitat i visceralitat inèdites a l'estudi. Mitja hora llarga d'actuació durant la qual es van ventilar sense despentinar-se ni entrebancar-se tot un seguit de discursos que van anar del rock psicodèlic a l'afrobeat i del blues al folk, culminant una recta final d'impacte amb una revitalitzadora "Electric Mustela" en clau de torrencial krautrock i el pop dinàmic de "La visió d'en Ralph". No hi van faltar tampoc els missatges a favor dels presos polítics.

Esperit! van culminar la primera jornada del Fusiònica 2019 amb una actuació llampec, breu però molt intensa, que va venir precedida per tot un viatge sideral com el que havien ofert els components de Iou3R. Un trio sorgit de les cendres de (lo:muêso) i amb un flamant disc al mercat, "Escornalbou" (2019, Aiguamoll Records, Hidden Track), que consta d'una única i extensa peça dividida en sis moviments. En directe el van deconstruir a partir de dues guitarres, un baix i tot un arsenal electrònic amb els quals van alternar passatges ambientals, escalades de sorollisme industrial i monolítics ritmes protometàl·lics.


ATENCIÓ. Aquesta entrada s'havia d'haver publicat ahir, però aquest blog va interrompre la seva activitat per sumar-se a l'aturada general del 18 d'octubre. També el Fusiònica va interrompre ahir la seva programació amb motiu de la vaga, quedant cancel·lats els concerts de Chaqueta de Chándal i Please Wait. Aquesta nit reprendrà el seu curs amb les actuacions de Zeidun i War With The Newts.

Fusiònica 2019

El festival Fusiònica, cita de referència de la música underground a casa nostra, celebra aquest cap de setmana la seva 23a edició a la sala Dràstik Punkaires de Granollers, i ho fa com de costum amb un cartell apte per a ments curioses i gourmets melòmans. Des d'avui i fins dissabte hi desfilaran propostes com l'experimentació sonora d'Esperit! i Iou3R, l'electricitat en positiu de Zeidun i Chaqueta de Chándal, i la ràbia hardcore de Please Wait i War With The Newts. Més informació aquí.

Fusiònica 16.0 - Dia 3

FUSIÒNICA 16.0

Teatre de Ponent, Granollers

18 d'octubre de 2014

Tigres i lleons. TIGER MENJA ZEBRA i JUPITER LION. Dues cares d'una mateixa moneda definida per la intensitat, el minimalisme i la inesgotable ànsia d'anar sempre més enllà. Dues bandes que no entenen l'art com a simple entreteniment sinó com a resultat d'un procés on l'entorn esdevé factor determinant. Per això, perquè l'entorn on s'han gestat ambdós projectes és el que és, el resultat han estat discursos tan extrems i inquietants com el món que ens envolta. Tiger Menja Zebra culminaven al Fusiònica el primer capítol de la seva trajectòria. Un capítol que ha durat dos anys i durant el qual han presentat el seu disc de debut, "Com començar una guerra" (2012).

Terrorisme sònic, electrònica terminal, ritmes devastadors i cacofonies industrials. Un line up en mutació constant i una apocalíptica posada en escena. Una animalada en el millor dels sentits i el mateix mantell de foscor des del qual Jupiter Lion elevarien la sala a cotes estratosfèriques. Un viatge àcid sense retorn a partir de les peces de "Brighter" (2014), el segon disc amb què els valencians han eixamplat horitzons i enfortit la seva vocació expansiva. Krautrock, psicodèlia, minimalisme i una hipnòtica muralla de decibels. I aquella indescriptible sensació d'estar presenciant quelcom sense igual. Quan es va aturar la música i es van encendre els llums, alguns encara no s'ho acabaven de creure.

Abans havien actuat els austríacs VALINA. Tota una demostració de veterania i força. La d'una formació tan sòlida com eclèctica que ha seduït al propi Steve Albini i que ha sabut combinar com cap altra elements del hardcore, el math rock i fins i tot el metal més passat de voltes. Salvatges, letals i desbocats com l'onada de crowd surfing que inundaria les primeres files durant la recta final del seu concert. El gel d'aquesta darrera nit l'havien trencat els barcelonins ABOBINABLE, a cop de riff mastodòntic i proclames tan vives com estridents, i FURGUSON, refrescant combo post-punk amb denominació d'origen de la Plana de Vic.

ABOBINABLE.

VALINA.

TIGER MENJA ZEBRA.

JUPITER LION.

Fusiònica 16.0 - Dia 2

FUSIÒNICA 16.0

Teatre de Ponent, Granollers

17 d'octubre de 2014

Parlem clar. Per molta gimnàstica que es desenvolupi sobre un màstil, cap demostració gratuïta de tècnica a les sis cordes equivaldrà mai al fet de tocar blues. Perquè el blues és una altra cosa. És Son House. És Howlin' Wolf. És Robert Johnson. És T-Model Ford. I és CAUSTIC ROLL DAVE, un barceloní que enllaça qualsevol d'aquests noms amb la ferralla d'un Tom Waits, el nervi d'un Jack White i la pantanositat de l'actual Robert Plant. Traços del Delta de Mississippi, ritmes electrònics, loops vocals i cites a l'Amèrica més profunda ressonant en la nit granollerina.

Era el toc d'inici d'una vetllada que culminaria amb el Teatre de Ponent literalment de cap per avall. IT'S NOT NOT, novament a la carretera després d'una llarga aturada -i amb formació renovada-, revivien un llegat tan frenètic com la seva actuació. Post-punk entès à la PiL, The Fall o The Rapture, capes i més capes de ritmes tan orgànics com animals, Joel Not ballant entre el respectable, enfilant-se fins a la part superior de la platea i fent volar el micròfon com si es tractés d'una bufanda, i peces com "Ups and Downs" o "I Am a Hamster" elevant la temperatura de la sala.

Abans, els madrilenys CHALLENGER! havien descarregat adrenalina i decibels a cop guitarres abrasives i ritmes a velocitat hardcore. Rock de local d'assaig, de Converse gastades, texans estripats i suor a l'ambient. O l'esglaó perdut entre Ramones i Fugazi, pas previ a la descàrrega de TESSEIRE. Des de terres tarragonines i sorgit de les cendres dels enyorats Rippers, aquest trio ha servit al vocalista Marc Teichenné com a vehicle per a reivindicar la llengua dels seus avantpassats, ni més ni menys que l'occità. És en aquest idioma com recita unes cançons que naveguen entre la densitat i la contundència, entre els tempos monolítics i les cortines elèctriques. Ressons de Kyuss, Black Sabbath i els primers Nirvana donant forma a un discurs valent i singular.

Caustic Roll Dave.

Challenger!.

Tesseire.

It's Not Not.