Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nat Simons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nat Simons. Mostrar tots els missatges

diumenge, 28 de maig del 2023

Nat Simons amb Cherie Currie


Certifica Nat Simons el seu acostament cap al rock'n'roll d'estètica glam, iniciat ara fa dos anys a "Felina" (2021). I ho fa amb una versió de "Queens of Noise", el clàssic de les Runaways, a duet amb la mateixa Cherie Currie. La pista formarà part de "Felinas", un llibre-disc de propera edició on la madrilenya regravarà peces pròpies i versionarà clàssics del rock compostos per dones amb el suport d'artistes convidades, a més d'incloure entrevistes a figures com Lucinda Williams, Margo Price, Amanda Shires, Nicole Atkins o les components de Larkin Poe. De la producció del disc se n'encarrega tot un Igor Pascual, qui també hi toca la guitarra. Poden escoltar "Queens of Noise" a Youtube.

dissabte, 5 de març del 2022

Nat Simons - "Felina" (2021)


S'ha parlat molt durant els darrers mesos del salt endavant que ha fet Nat Simons, de com una de les grans esperances del so Americana a l'Estat espanyol ha fet un sobtat cop de timó que l'ha portat fins a les coordenades del glam rock. El cert és que no hauria de sorprendre l'evolució de l'alter ego de Natalia García, com a mínim a qui es parés a escoltar ara fa quatre anys la seva sòlida lectura del "Learning to Fly" de Tom Petty.

Com el de Florida, Simons sembla partir de les arrels del country i el folk nord-americà per trobar la seva veu en el rock'n'roll. I així ho certifica a "Felina" (2021), el seu tercer àlbum i el primer que grava en castellà. Un al·legat feminista que per moments remet a David Bowie, d'altres al Marilyn Manson de "Mechanical Animals" (1998) i puntualment, atenció a Maika Makovski, el referent més proper posats a establir comparacions que potser ja no caldrien.

dilluns, 5 de març del 2018

Nat Simons


En realitat es diu Natalia García i està establerta a Madrid, però bé podria venir de qualsevol racó d'aquella geografia nord-americana que l'ha fascinat fins al punt d'alimentar el discurs del seu alter ego musical. Les cançons de Nat Simons evoquen registres com els de Lucinda Williams, Ryan Adams, Nikki Lane o The Jayhawks. I no és gens casual aquesta última referència: després d'haver telonejat Simons la banda de Minneapolis al seu pas per Barcelona, el mateix Gary Louris la va convidar als Estats Units per produir-li un disc on també han acabat participant components de Hiss Golden Messenger o Chatham County Line, entre d'altres. El resultat és "Lights" (2018), un exercici de country alternatiu i folk d'alta volada que perfila un valor a l'alça del so Americana al Vell Continent. Descobreixin-la al seu web.