S'ha parlat molt durant els darrers mesos del salt endavant que ha fet Nat Simons, de com una de les grans esperances del so Americana a l'Estat espanyol ha fet un sobtat cop de timó que l'ha portat fins a les coordenades del glam rock. El cert és que no hauria de sorprendre l'evolució de l'alter ego de Natalia García, com a mínim a qui es parés a escoltar ara fa quatre anys la seva sòlida lectura del "Learning to Fly" de Tom Petty.
Com el de Florida, Simons sembla partir de les arrels del country i el folk nord-americà per trobar la seva veu en el rock'n'roll. I així ho certifica a "Felina" (2021), el seu tercer àlbum i el primer que grava en castellà. Un al·legat feminista que per moments remet a David Bowie, d'altres al Marilyn Manson de "Mechanical Animals" (1998) i puntualment, atenció a Maika Makovski, el referent més proper posats a establir comparacions que potser ja no caldrien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada