Sabana, Bucòlic i Solé, a Vallesos

Ja és al quiosc l'edició d'estiu-tardor de Vallesos. He tingut el gust de contribuir-hi amb un article sobre Sabana, Bucòlic i la nova generació del pop vallesà. També amb un repàs a la prolífica trajectòria musical de Ramon Solé.

Sabana - "La perspectiva" (2022)

Si el principal actiu d'un grup de pop han de ser les (bones) cançons, no es pot negar que Sabana en tenen a grapats. Els de Granollers semblen haver desenvolupat un gust exquisit i un olfacte infal·lible per les melodies inesborrables, els ritmes que entren a la primera, els arranjaments amb la dosi justa de sofisticació, i unes lletres farcides de poesia quotidiana. Ho van evidenciar amb un ep i un primer àlbum que ja apuntaven enlaire –"Martes borealis" (2020) i "Ja no m'hi encanto" (2021)-, i hi tornen ara amb el seu segon disc llarg, "La perspectiva" (2022).

Ens trobem davant d'un àlbum que referma la promesa inicial i que va un pas més enllà respecte dels seus predecessors. D'entrada, perquè l'engranatge que formen els sis components del combo –a la formació habitual d'un grup de rock s'hi suma la secció de vents que integren Clara Reverter (trombó) i Roger Garcia (saxo)- funciona a ple rendiment. Però també perquè, sense haver-se inventat res de nou –quan un té coses a dir no cal inventar-se la sopa d'all-, els vallesans han aconseguit sonar més que mai a ells mateixos. Segueixen ressonant referents com Els Pets, El Petit de Cal Eril o Mishima, però cada cançó d'aquest disc parla amb veu pròpia.

I sí, tornant al principi, el secret d'aquest disc són justament les cançons. Petites vinyetes a través de les quals Toni Miralles (veu, guitarra i lletrista del grup) acaba construint grans històries que parteixen del seu dia a dia. De l'inici vitamínic al ritme d'"Aquell ermità de Montserrat" a la urgència de "Volia fer-te una cançó amb un títol llarg" –culminada amb un senyor solo de guitarra per cortesia de Gerard López- o aquest clàssic en potència del repertori sabanià que és "Feia molt de temps que no escoltava música al metro", i fins als contorns crepusculars de la final "L'ara i l'aquí", on Miralles sembla encarar un futur que tot just s'ha començat a escriure.

Més informació:

Sabana  /  Pàgina web

Guitarra, baix i bateria - Programa 306

Big Thief - Foto Dustin Condrell.

Nova edició de Guitarra, baix i bateria a Ràdio Silenci amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor. Novetats discogràfiques de Big Thief, Sabana, Bucòlic i Kurt Baker amb Bebe Buell. Música a la pantalla amb Patti Smith, Van Morrison i "Belfast" (2021) de Kenneth Branagh. I homenatges pòstums a James Johnson, Guitar Shorty i Cynthia Plaster Caster. Disponible en podcast.

La fragilitat com a mostra de coratge

BUCÒLIC

Nau B1, Granollers

2 d'abril de 2022

En aquests temps en què tot ha de ser superlatiu i el fals mite de l'artista fet a si mateix cotitza perillosament a l'alça, convé més que mai posar sobre la taula el valor de la cura i la fragilitat. I explicar que no és valent qui surt a l'escenari a adoptar el posat de superheroi, sinó qui és capaç de fer gala de la seva pròpia fragilitat tot deixant sortir les seves emocions –o simplement no reprimint-les-. Va ser bonic, i ho va ser molt, observar com Marina Miralles, cantant i teclista de Bucòlic, s'emocionava ahir a la nit mentre dedicava una composició nova de trinca, "Avui el que vull és tornar a casa", als seus avis. Miralles és una artista valenta, i si algú en té cap dubte que es posi al seu lloc i provi de fer-ho millor.

Bucòlic, el trio de Granollers que completen Toni Miralles (guitarra) i Ferran Bretcha (bateria), presentava ahir a la seva ciutat el seu ep de debut, "Ara que et conec" (2021). Repàs integral a les cinc peces que el formen, dues cites a una influència declarada com són Els Pets –"La vida és molt avorrida sense el teu cos" i "Som"-, i una bona colla de composicions inèdites que tard o d'hora donaran forma a un segon ep. A destacar la citada "Avui el que vull és tornar a casa", els frenètics aires New Wave de "Narcís", i un "El pastís que em ve de gust" on van convidar la secció de vents de Sabana –Roger Garcia (saxo) i Clara Reverter (trombó)- a l'escenari. Quan un disposa de bones cançons, no li cal pas inventar-se la sopa d'all.

Sabana a la plaça dels Frares

SABANA
La Malgirbada, Granollers

12 de març de 2022

La plaça Jacint Verdaguer de Granollers, també coneguda com a plaça de la Muntanya o dels Frares (perquè un dels seus extrems delimita amb un convent), és un d'aquells espais verds urbans per on passa molt gent però on ningú sol aturar-se perquè l'entorn no hi convida. Ahir a la tarda hi vam poder escoltar la música de Sabana, una jove banda local amb dos discos publicats que sonen a allò que algú va anomenar indie pop. Melodies eternes, acabats clàssics i l'empenta inesgotable de qui encara té tota la vida per davant.

Quan determinats prescriptors més propers als 50 que no pas als 30 es dediquen a vendre'ns les mal anomenades músiques urbanes com l'única opció viable per estar al dia i no deixar mai de comportar-se com un adolescent –en el pitjor sentit-, aquesta canalla –en el millor sentit- ve a suggerir que es pot fer pop en català de vocació mainstream –o agradar tant a les joves com a les àvies, que sol dir-se ara- amb un discurs que recorda a tot allò que podria haver estat el pop d'aquest país en ple segle XXI si no haguessin vingut Txarango a redefinir el concepte de vergonya aliena.

Sabana van actuar a la festa inaugural de La Malgirbada, un ateneu popular que va obrir portes ahir mateix a la plaça en qüestió i que té entre els seus reptes principals contribuir a que Granollers deixi de ser una de les capitals mundials de l'avorriment. Els seus impulsors també són joves i tenen empenta, la qual cosa vol dir que d'una manera o altra se'n sortiran... o no. En tot cas, un no pot fer res més que desitjar-los tota la sort del món. I felicitar-los per haver fet que, durant una tarda i malgrat la pluja, valgués la pena aturar-se a la maleïda plaça dels Frares. Tant de bo en vinguin moltes més.

Sabana

Amb la sensibilitat a flor de pell.

Hi va haver un temps en què semblava que el pop català aniria cap a coordenades similars a les que Sabana porten explorant des que van debutar l'any passat amb l'ep "Martes borealis" (2020, autoeditat). Cançons en el sentit més rodó del terme, amb les melodies com a fil conductor i un gust per aquella malenconia estructural pròpia de qui afronta l'experiència vital amb la sensibilitat a flor de pell. Eren els dies de l'eclosió d'iCat FM, del PopArb, dels primers Manel i Mishima, i de l'obertura de la granollerina sala NAUB1, que durant la seva primera etapa va créixer paral·lela a tota aquella moguda.

Sabana també són de Granollers, però són tan joves que difícilment deuen recordar l'estrena a la B1 d'"Atletes, baixin de l'escenari" (2013). És justament aquesta joventut l'arrel de tota la vitalitat i tota l'empenta amb què enfilen els vallesans un repertori que apunta a noms com els anteriorment citats, també als Pets post-Bon dia –a la veu s'hi troba Toni Miralles de Bucòlic, avantatjats deixebles dels de Constantí-. Referències que ja treien el cap en aquell ep de debut, i que es refermen ara al seu primer llarga durada, "Ja no m'hi encanto" (2021, Temps Record). Un àlbum que sona a l'ara i l'aquí, que evoca tot allò que podria haver estat i mai va ser –aquella dosi de malenconia-, i on brillen perles pop tan precioses com "Paris, 346", "Dock St." o "Ai, ai!".

Descobreixin-los al seu web.