Submergir-se en cada element

CRISTINA MIGUEL QUARTET

51è Cicle Jazz Granollers

Casino de Granollers

10 de novembre de 2023

La música són notes i ritme, però també són pauses i silencis. De la mateixa manera que em fascina veure i escoltar com un músic s'expressa a través del seu instrument, aprecio també la seva expressió durant aquestes pauses i aquests silencis. Admiro, per exemple, la forma com la saxofonista Cristina Miguel Martínez es deixava portar la nit passada pels solos que executaven la resta de músics del quartet que ella mateixa encapçala –Toni Vaquer (piano), David Mengual (contrabaix) i Oriol Roca (bateria)-. Com qui és a punt de submergir-se en cada element que l'envolta.

Com qui es para a escoltar allò que li han de dir els altres abans de poder reprendre una conversa a quatre bandes. Després, és clar, s'enfilava ben amunt amb els frasejos lliures del seu propi instrument. Una hora llarga –que es va fer curta- de jazz amb accent contemporani, hereu de registres com el bebop. I composicions pròpies tan precioses com "Alma mía" o una peça encara sense títol que la vallesana ja porta una temporada interpretant en directe i que va mutant sobre la marxa.

Altres formats, altres dinàmiques

CLARA LAI TRIO + EL MILLOR SEXTET
Festival de Jazz de la Garriga
Plaça del Silenci, La Garriga
3 de juny de 2023

Mentre tots els focus apunten cap al parc del Fòrum de Barcelona, en altres punts del territori tenen lloc una colla d'iniciatives que venen a recordar-nos dues coses. La primera, que segueix havent-hi vida (cultural) més enllà de la gran capital. La segona, que a l'hora de fer música –o de programar-la- existeixen formats més assequibles –i més assumibles- per al melòman de base que no pas el concepte macro, i dinàmiques que van més enllà de les grans aglomeracions que amb prou feines deixen retorn (econòmic, social) al punt on es produeixen.

El Festival de Jazz de la Garriga va programar ahir a la tarda dos concerts a l'escenari de l'Escola Municipal de Música, de cara a una de les places del poble i amb entrada lliure perquè ningú hagués de pagar per accedir a un espai públic. D'entrada, Clara Lai Trio –Clara Lai (piano), Àlex Reviriego (contrabaix) i Oriol Roca (bateria)-, que venien a presentar el flamant "Corpos" (2023). Un repertori que té l'experimentació i la improvisació com a columnes vertebrals. Però sobretot tres músics que toquen els seus instruments com ningú més s'atreveix a tocar-los i que, per tant, fan música diferent de la que fa tota la resta.

Tot seguit va ser el torn d'El Millor Sextet, un combo creat expressament per actuar als sis certamens de petit format que integren el circuit Els Millors Festivals –amb un músic de cada una de les sis poblacions on tenen lloc els festivals en qüestió: Martí Pareras (flauta), Martí Cabarrocas (saxo), Carles Guilera (guitarra), Jana Gallifa (piano), Alan Pribizchuk (baix) i Màrius Koopman (bateria)-. Intèrprets joves però de contrastada solvència escènica, que van explorar les diferents formes del jazz fusió, amb incursions puntuals en les coordenades més frenètiques del bebop.

Clara Lai Trio.

El Millor Sextet.

Tàlveg, a El 9 Nou

El jazz, entès en la seva accepció més lliure i transgressora. El cap de setmana passat vam assistir al concert de Tàlveg, trio format per Marceŀlí Bayer (saxo), Ferran Fages (guitarra elèctrica) i Oriol Roca (bateria), al 49è Cicle Jazz Granollers. Ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Lliures i incòmodes

TÀLVEG
49è Cicle Jazz Granollers
Casino de Granollers
3 de desembre de 2021

El jazz, aquella música essencialment lliure que sovint remou, incomoda i (molt important) convida a pensar. Tàlveg és un trio barceloní format per tres exploradors nats com són Marceŀlí Bayer (saxo), Ferran Fages (guitarra elèctrica) i Oriol Roca (bateria). Tres veterans de múltiples projectes que han donat peu a un dels discursos més atrevits i avançats del panorama català –no parlem només de jazz-. Un discurs que parteix del free jazz per abraçar textures i recursos propis del noise i les avantguardes, i que sobre el terreny resulta molt més punk que bona part dels llibres d'estil que solen posar la directa com si amb això n'hi hagués prou.

La nit passada van actuar al cicle Jazz Granollers. Un concert dividit en tres parts, cada una amb un paisatge o estat d'ànim diferent com a punt de partida d'un seguit d'improvisacions on res era escrit i tot era possible. Cacofonies, poliritmes, atacs frontals de feedback i tot allò que no sol ensenyar-se a les escoles de música. Fins a una desena dels presents –en una sala on hi havia unes 50 persones- van marxar abans d'hora, aparentment incomodats per una música que no acabaven d'entendre. Bé per ells, pels músics, perquè si l'art ha de ser incòmode i transgressor –més encara en aquests temps de preocupant conformisme-, això d'ahir va ser un triomf per la porta gran.