Cicle JazzGranollers 2025
Casino de Granollers
19 de desembre de 2025
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jazz Granollers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jazz Granollers. Mostrar tots els missatges
divendres, 19 de desembre del 2025
"Bonanza" en clau bebop
dissabte, 21 de desembre del 2024
Un pianista d'esquena
52è Cicle de Jazz Granollers
Casino Club de Ritme, Granollers
20 de desembre de 2024
Diuen que la millor manera de contemplar un bon pianista és tenir-lo d'esquena –i, si pot ser, una mica de perfil-. Perquè no li veuràs el rostre, però a canvi podràs seguir els moviment de les seves mans. En el cas de Lluís Coloma, observar com fa moure les mans –i els dits- amunt i avall per les tecles és un espectacle visual a l'alçada de tot un senyor repertori que honra una tradició centenària. La del boogie-woogie, gènere musical d'arrel afroamericana del qual ha esdevingut el pianista vallesà un dels grans exponents contemporanis al continent europeu.
La nit passada va actuar a Granollers com a líder d'un quintet on figuraven noms de pes com els del guitarrista Héctor Martín (A Contrablues), el percussionista Albert Enkaminanko, el contrabaixista Manolo Germán i el bateria Arnau Julià. Venia a presentar el seu darrer treball, un "Trip to Everywhere" (2022) on fa dialogar el boogie-woogie amb llenguatges com els del country –aquell "Nashville Suite" amb regust d'Allman Brothers- o fins i tot l'spaghetti western –aquell "Tijuana Riders"-. El gran final amb "Cromatic Boogie" va ser una apassionant conversa entre cinc solistes fora de sèrie.
dilluns, 13 de novembre del 2023
Cristina Miguel Martínez debuta al Cicle Jazz Granollers
La saxofonista Cristina Miguel Martínez ha debutat aquest cap de setmana al Cicle Jazz Granollers al capdavant del seu propi quartet. Hem assistit al concert, i avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.
dissabte, 11 de novembre del 2023
Submergir-se en cada element
51è Cicle Jazz Granollers
Casino de Granollers
10 de novembre de 2023
La música són notes i ritme, però també són pauses i silencis. De la mateixa manera que em fascina veure i escoltar com un músic s'expressa a través del seu instrument, aprecio també la seva expressió durant aquestes pauses i aquests silencis. Admiro, per exemple, la forma com la saxofonista Cristina Miguel Martínez es deixava portar la nit passada pels solos que executaven la resta de músics del quartet que ella mateixa encapçala –Toni Vaquer (piano), David Mengual (contrabaix) i Oriol Roca (bateria)-. Com qui és a punt de submergir-se en cada element que l'envolta.
Com qui es para a escoltar allò que li han de dir els altres abans de poder reprendre una conversa a quatre bandes. Després, és clar, s'enfilava ben amunt amb els frasejos lliures del seu propi instrument. Una hora llarga –que es va fer curta- de jazz amb accent contemporani, hereu de registres com el bebop. I composicions pròpies tan precioses com "Alma mía" o una peça encara sense títol que la vallesana ja porta una temporada interpretant en directe i que va mutant sobre la marxa.
dilluns, 3 d’abril del 2023
Alba Careta i JazzGranollers Ensemble, a El 9 Nou
El Jazz Granollers Festival ha tancat aquest cap de setmana la seva 33a edició amb un cartell de luxe. La unió inèdita i exclusiva d'Alba Careta i el seu quintet, amb els components del JazzGranollers Ensemble. Tota una maquinària de precisió a l'escenari del Casino. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.
dissabte, 1 d’abril del 2023
Detalls que marquen diferències
33è Jazz Granollers Festival
Casino de Granollers
31 de març de 2023
La força dels petits detalls. En un moment donat del concert d'ahir al Casino de Granollers, Alba Careta va donar pas a un solo absolutament estratosfèric del pianista Roger Santacana durant l'execució d'"Oceans". La trompetista i cantant se'l mirava des del centre de l'escenari, movent subtilment el seu cos al ritme de la peça en qüestió i amb un somriure d'orella a orella, però sobretot amb una expressió d'admiració que diu molt a favor d'ella.
Careta era la solista del conjunt –l'estrella de la nit, dit d'una altra manera-. I també és un dels noms més a l'alça del jazz català contemporani. Tot i això, encara és capaç de gaudir com qui més quan cedeix el protagonisme a altres músics, i de fer-ho amb tota la joia però també amb tota la humilitat del món. Tot un contrast amb aquell culte a l'ego que sembla ser cada cop més a l'ordre del dia en determinats ambients musicals.
La d'Avinyó va tancar la nit passada el 33è Jazz Granollers Festival amb el suport del seu quintet habitual –el completen Santacana (piano), Lucas Martínez (saxo), Giuseppe Campisi (contrabaix) i Josep Cordobés (bateria)- i reforçada pels músics del JazzGranollers Ensemble –Joan Sanmartí (guitarra i direcció), Lluna Aragón (violí), Jaime del Blanco (violí), Irene Argüello (viola), Marta Roma (violoncel), Pablo Selnik (flauta), Pau Domènech (clarinet) i Juan Pérez Villegas (vibràfon, marimba i percussió)-. Unió inèdita i exclusiva per presentar "Teia" (2023, Segell Microscopi), el notable tercer àlbum de la solista.
A banda de la descàrrega progressiva d'"Oceans", van brillar amb força el jazz psicodèlic de "Fortes", on Careta va xocar de ple amb la monolítica maquinària de precisió de l'Ensemble tot marcant-se un solo d'alçada, i una sorprenent lectura d'"Abril 74". El clàssic de Lluís Llach, deconstruït des d'una aproximació minimalista i fins i tot claustrofòbica –a mig camí del free jazz i la No Wave-, amb format de duet: Careta cantant com qui no té res a perdre i amb l'únic suport de la bateria polirítmica de Cordobés. Novament, petits detalls que marquen diferències.
dissabte, 18 de març del 2023
Tot a lloc
33è Jazz Granollers Festival
Casino de Granollers
17 de març de 2023
Una de les coses que sempre m'han agradat dels concerts de jazz, són aquells moments en què el públic aplaudeix amb força tot just acabat un solo –i ho fa durant l'estona justa per deixar clara la seva aprovació sense entorpir el que pugui quedar d'interpretació-. També m'agrada, és clar, poder escoltar solos instrumentals la finalitat dels quals vagi més enllà de demostrar com n'és de bo el solista de torn –i en aquest sentit, el jazz segueix essent una autèntica mina-. De tot plegat n'hi va haver, i molt, al concert que l'Alba Pujals Sextet va oferir la nit passada al Casino de Granollers.
Una de les coses que sempre m'han agradat dels concerts de jazz, són aquells moments en què el públic aplaudeix amb força tot just acabat un solo –i ho fa durant l'estona justa per deixar clara la seva aprovació sense entorpir el que pugui quedar d'interpretació-. També m'agrada, és clar, poder escoltar solos instrumentals la finalitat dels quals vagi més enllà de demostrar com n'és de bo el solista de torn –i en aquest sentit, el jazz segueix essent una autèntica mina-. De tot plegat n'hi va haver, i molt, al concert que l'Alba Pujals Sextet va oferir la nit passada al Casino de Granollers.
La trombonista barcelonina –també va tocar el clarinet i va cantar- encapçalava una formació on destacava la presència de Lluc Casares (saxo i clarinet), Joan Mar Sauqué (trompeta) i João Coelho (piano). Tota una primera línia que va estar molt ben recolzada per la imparable base rítmica que formaven Joan Carranza (contrabaix) i Joan Casares (bateria). Venia Pujals a presentar el seu primer àlbum com a líder, un "Apologia" (2023) que va gravar l'any passat a mig camí de Barcelona i Nova York, i que ahir va repassar en la seva totalitat durant una hora llarga i molt intensa de repertori.
Va començar fort, el sextet, amb una sorprenent lectura d'"I've Told Every Little Star", l'estàndard de Jerome Kern popularitzat per Linda Scott, traslladat fins aquella terra de ningú on el bop balla –mai més ben dit- amb el swing. Igualment emocionant va resultar el fet d'escoltar Pujals cantant el "Make Believe" de Charles Mingus. Però van ser originals com "Colera" o la mateixa "Apologia" –tot un exercici de bebop gran reserva- les que més terreny van reclamar. Es van acomiadar tot citant a Tete Montoliu amb una majestuosa "Jo vull que m'acariciïs" que ho va acabar de posar tot a lloc.
dilluns, 13 de març del 2023
La Barcelona Art Orchestra i Joma, a El 9 Nou
diumenge, 12 de març del 2023
Un poema en vuit moviments
33è Jazz Granollers Festival
Teatre Auditori de Granollers
11 de març de 2023
Un poema visual i sonor en vuit moviments. "Osmosi", una peça que marida la música de la Barcelona Art Orchestra –amb composicions de Lluís Vidal, qui a l'escenari fa la funció de director- amb les projeccions en stop-motion del dibuixant Joma. Una tempesta de jazz còsmic, de vegades proper al bebop i d'altres a les esferes progressives, retroalimentant-se amb uns visuals a mig camí del preciosisme lisèrgic i el surrealisme més abstracte. Va passar ahir al Teatre Auditori de Granollers, en el marc del Jazz Granollers Festival.
Damunt l'escenari, gairebé una vintena de músics formant una big band mutant al més pur estil de l'Arkestra de Sun Ra –a destacar la presència de Lluc Casares (saxo), Perico Sambeat (saxo), Néstor Giménez (piano), Joan Vidal (bateria) i Alba Pujals (trombó), entre d'altres-. També el mateix Joma, qui entre moviment i moviment de l'obra anava improvisant part d'un dibuix al ritme que li marcava algun dels solistes de l'orquestra –que també improvisaven-. El maridatge de diferents disciplines, però sobretot una actuació que va fer justícia al terme concert.
dilluns, 13 de febrer del 2023
Toti Soler, a El 9 Nou
Més enllà dels grans dictats. Aquest cap de setmana hem assistit al concert de Toti Soler al Jazz Granollers Festival. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.
dissabte, 11 de febrer del 2023
Tresor nacional
33è Jazz Granollers Festival
Casino de Granollers
10 de febrer de 2023
Només el fet d'haver tocat amb Pau Riba, Ovidi Montllor i Taj Mahal –a veure qui més ho pot dir- hauria d'elevar Toti Soler a la categoria de tresor nacional. Però és que cap d'aquests tres factors eclipsa una carrera solista que ja suma més de cinc dècades i que segueix guanyant amb el pas del anys. Ahir va actuar al Jazz Granollers Festival, on va oferir una lliçó magistral de guitarra, de saber estar en un escenari i sobretot de com viure al marge dels grans dictats.
Des de la intimitat d'un diminut escenari, va enllaçar registres que van anar de la tradició mediterrània als passatges més atmosfèrics del folk d'ascendència anglosaxona i del jazz al flamenc. Ho va fer tot desplegant un repertori, titulat genèricament Els dits de la música, que repassa bona part de la seva obra, sovint en clau instrumental tot i que la nit passada també hi va haver temps per cantar els versos de Joan Vergés ("Petita i blanca") o Leonard Cohen ("Susanna"). Es va acomiadar amb la preciosa "Petita festa".
dimarts, 17 de gener del 2023
Jazz i poesia contra la pena de mort
L'art com a agitador de consciències i com a motor de transformació. Keith LaMar és un home afroamericà condemnat a mort per un crim que ell nega haver comès i mitjançant un judici ple d'irregularitats. El seu cas no és cap excepció en un país, els Estats Units, on el color de la pell encara marca diferències que haurien d'estar més que superades. L'estat d'Ohio té previst executar-lo el proper mes de novembre. Mentrestant, ell conviu amb la realitat del corredor de la mort tot refugiant-se en dues de les seves passions, el jazz i la poesia.
L'art com a agitador de consciències i com a motor de transformació, dèiem. Albert Marquès, reconegut pianista de jazz nascut a Granollers i establert a Nova York des de fa més d'una dècada, es va proposar aportar el seu gra de sorra per fer justícia amb LaMar. Primer va convocar manifestacions on ell i altres músics del seu entorn tocaven per recaptar fons destinats a pagar la defensa de LaMar, però també per conscienciar sobre tot allò que implica la pena de mort i la realitat del sistema penitenciari nord-americà.
El pas següent va ser gravar un disc, "Freedom First" (2022), on el vallesà es va fer acompanyar d'astres del jazz contemporani com Arturo O'Farrill, Brian Jackson, Mark Ayza, Erin Corine o Manel Fortià. Entre tots aporten un coixí de free jazz, bebop i jazz fusió sobre el qual recita els seus versos el mateix LaMar, que va gravar les seves parts per via telemàtica. El resultat és amb tota probabilitat una de les obres definitives del jazz dels darrers anys, no només pel nivell i el valor de les composicions, sinó sobretot per la seva coherència discursiva i pel fet inèdit que implica la participació d'una persona que es troba al corredor de la mort a les sessions de gravació.
Durant el darrer any, Marquès ha presentat el disc en diversos escenaris d'ambdós costats de l'Atlàntic, en algunes ocasions arribant a comptar amb el mateix LaMar recitant en directe per via telefònica –això va passar el febrer de l'any passat al Festival de Jazz de Granollers-. Properament el tornarà a portar als escenaris catalans, concretament al Black Music Festival de Girona (1 de febrer) i a l'Irídia Fest de Barcelona (2 de febrer). Part de la recaptació es destinarà a finançar la defensa de LaMar i tots aquells valors que aquesta porta implícits. L'art com a agitador de consciències i com a motor de transformació, tornem a insistir.
dilluns, 7 de novembre del 2022
John Stowell i Jordi Farrés, a El 9 Nou
Exquisit diàleg a dotze cordes, el que es van marcar els guitarristes John Stowell i Jordi Farrés, divendres passat al Casino de Granollers en el marc del 50è Cicle Jazz Granollers. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.
dissabte, 5 de novembre del 2022
La subtilesa dels mestres
50è Cicle Jazz Granollers
Casino de Granollers
4 de novembre de 2022
Tocar amb la subtilesa dels mestres. Poder presumir d'una tècnica extraordinària, però sobretot fer semblar fàcil allò que certament no ho és. El nord-americà John Stowell –a la dreta, a la fotografia- i el català Jordi Farrés són dos guitarristes fora de sèrie que solen obrar miracles quan s'enfilen plegats a un escenari. I exactament això és el que van fer la nit passada al Casino de Granollers, concert emmarcat al 50è Cicle Jazz Granollers. Un repertori d'estàndards reinterpretats o directament reconstruïts per l'ocasió que va citar a Jobim i Bill Evans, entre d'altres. L'elegància del tacte de l'un i de l'altre. I tot el caliu d'una sala amb aforament reduït a una tercera part, on la cortina que feia de separador també servia per escurçar distàncies i reforçar complicitats.
dilluns, 11 d’abril del 2022
Edurne Arizu i JazzGranollers Ensemble, a El 9 Nou
dissabte, 9 d’abril del 2022
Edurne Arizu i JazzGranollers Ensemble estrenen "Relleus"
32è Jazz Granollers Festival
Casino de Granollers
8 d'abril de 2022
La música d'Edurne Arizu s'inspira en la seva pròpia experiència vital. Salvant comptadíssimes excepcions, les seves peces no tenen lletra –l'acordionista navarresa també canta, però en lloc d'enllaçar paraules sol enllaçar síl·labes que reforcen línies melòdiques i patrons rítmics-. Tot i això, qualsevol de les seves composicions remet als entorns que l'han inspirat, ja siguin aquests el caliu de la llar familiar o un viatge a l'Amèrica Llatina. L'obra d'Arizu és de les que no es deixen encasellar. En una mateixa composició pot reinventar el folklore de les terres del nord i alhora invocar els astres del jazz més lliure i sideral, o maridar ressons exòtics amb estructures progressives.
Ahir va actuar al Casino de Granollers reforçada pel JazzGranollers Ensemble –concert de cloenda del 32è Jazz Granollers Festival-. Una dotzena de músics i una ballarina a l'escenari, a més de la mateixa Arizu –direcció del guitarrista Joan Sanmartí i una formació integrada entre d'altres per Marçal Ayats (violoncel), Lluna Aragón (violí), Pablo Selnik (flauta), Ania Aleshina (arpa) i Joan Vidal (bateria)-. I un repertori basat en "Relleus", un disc de pròxima edició que s'estrenava ahir en exclusiva a la capital vallesana, on també van tenir-hi cabuda tres peces de "Fricciones" (2018): "Huecos", "Deshielo" i "Belles Besties", aquesta última augmentada amb una preciosa coreografia de Marina Pravkina.
dilluns, 7 de febrer del 2022
La Vella Dixieland, a El 9 Nou
dissabte, 5 de febrer del 2022
Essencial Dixieland
32è Jazz Granollers Festival
Casino de Granollers
4 de febrer de 2022
Ja podem inventar-nos una vegada i una altra la sopa d'all, que al final del dia sempre acabem tornant a les essències. La Vella Dixieland celebra aquests dies la gira del 40è aniversari d'una de les formacions més canòniques que mai ha donat el jazz a casa nostra. Una gira que la nit passada va fer aturada al Jazz Granollers Festival –concert inaugural de la 32a edició-, i en el marc de la qual despleguen els barcelonins un repertori que enllaça el hot jazz de la Nova Orleans de fa més de cent anys amb el swing que va germinar en dècades posteriors en epicentres com Chicago o Nova York. Les arrels de tot allò que ha vingut després, i les essències a les quals sempre acaba un tornant ni que sigui sense adonar-se'n.
Van començar amb dos estàndards com són "Just a Little While to Stay Here" i "Indian Summer", amb Pep Gol (trompeta), Pau Casares (clarinet, saxo) i Xavier Manau (trombó) als comandaments, i amb tot el sabor de la Crescent City. Tot seguit van presentar una nòmina de convidats formada per tres joves valors com Irene Reig (saxo, clarinet), Joan Mar Sauqué (trompeta) i Pablo Martín (trombó). Un enriquidor diàleg entre generacions distants però enllaçades per aquest miracle que és la música. I un repàs als repertoris de Johnny Griffin ("The Congregation"), Duke Ellington ("The Mooche", "It Don't Mean a Thing (If It Ain't Got that Swing)"), Count Basie ("Idaho") o Benny Carter ("Vine Street Rumble"). També a originals com "Joan Bounce", amb el saxo de Reig reclamant terreny.
La climàtica recta final va tornar a apuntar a les essències més genuïnes del hot jazz i al bell cor de Nova Orleans. La banda desendollada i tocant a peu d'escenari, al mateix nivell del respectable, perles tan precioses com "Do Watcha Wanna" (Rebirth Brass Band) o l'estàndard "When the Saints Go Marching In". Sí, una vegada més aquelles essències que segueixen ben vives malgrat els cants de sirena de la reinvenció constant de la sopa d'all. Gran final de festa, la d'una banda que durant quatre dècades llargues de carrera ha mutat constantment sense perdre de vista la seva raó de ser. L'essència, vaja. Per molts anys.
dilluns, 6 de desembre del 2021
Tàlveg, a El 9 Nou
El jazz, entès en la seva accepció més lliure i transgressora. El cap de setmana passat vam assistir al concert de Tàlveg, trio format per Marceŀlí Bayer (saxo), Ferran Fages (guitarra elèctrica) i Oriol Roca (bateria), al 49è Cicle Jazz Granollers. Ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.
dissabte, 4 de desembre del 2021
Lliures i incòmodes
49è Cicle Jazz Granollers
Casino de Granollers
3 de desembre de 2021
El jazz, aquella música essencialment lliure que sovint remou, incomoda i (molt important) convida a pensar. Tàlveg és un trio barceloní format per tres exploradors nats com són Marceŀlí Bayer (saxo), Ferran Fages (guitarra elèctrica) i Oriol Roca (bateria). Tres veterans de múltiples projectes que han donat peu a un dels discursos més atrevits i avançats del panorama català –no parlem només de jazz-. Un discurs que parteix del free jazz per abraçar textures i recursos propis del noise i les avantguardes, i que sobre el terreny resulta molt més punk que bona part dels llibres d'estil que solen posar la directa com si amb això n'hi hagués prou.
La nit passada van actuar al cicle Jazz Granollers. Un concert dividit en tres parts, cada una amb un paisatge o estat d'ànim diferent com a punt de partida d'un seguit d'improvisacions on res era escrit i tot era possible. Cacofonies, poliritmes, atacs frontals de feedback i tot allò que no sol ensenyar-se a les escoles de música. Fins a una desena dels presents –en una sala on hi havia unes 50 persones- van marxar abans d'hora, aparentment incomodats per una música que no acabaven d'entendre. Bé per ells, pels músics, perquè si l'art ha de ser incòmode i transgressor –més encara en aquests temps de preocupant conformisme-, això d'ahir va ser un triomf per la porta gran.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)