De la passivitat a l'egoisme

CONCENTRACIÓ PROCÉS CONSTITUENT

Plaça de l'Església, Granollers

30 de novembre de 2013

A aquestes alçades, les coses són blanques o negres. No hi ha grisos. Poden triar entre mirar cap a una altra banda, o clamar contra una situació totalment insostenible. I creguin-me, molt millor ens anirien les coses a tots plegats, si optéssim per la segona opció i sortíssim al carrer a protestar amb la mateixa passió que hi celebrem les victòries esportives. El Procés Constituent va convocar ahir diverses concentracions arreu de Catalunya per a rebutjar la pressió social imposada per la Troika amb el vist i plau dels nostres governants, però sobretot per proclamar que una altra manera de fer les coses és possible. A Granollers vam tenir el plaer de comptar amb una delegació dels Iaioflautas. Activistes de la tercera edat que, amb més de 80 anys a les espatlles, surten al carrer amb molta més energia que tota aquella gent de la meva generació que encara viu més preocupada per les lessions de Messi i les derrotes del Barça a la Champions, que pel futur de la salut pública, l'educació dels seus fills o la seva dignitat laboral i ciutadana. Greu error el de qui es pensi que tot això no va amb ell, perquè va amb tothom. I davant tal situació d'emergència, la passivitat equival a complicitat. Ho va deixar claríssim un dels portaveus dels Iaioflautas. "No sé si guanyarem o perdrem, però m'és igual: no es tracta de guanyar o de perdre. Jo estic aquí perquè no puc quedar-me de braços creuats. Estic aquí perquè, guanyem o perdem, si el meu nét passa gana, no vull mirar-lo a la cara i haver-li de dir que jo no vaig fer res per evitar-ho". I tant que no. Jo tampoc crec que es tracti de guanyar o de perdre, però tinc clar que si ens quedem a casa, que si seguim pensant que res d'això va amb nosaltres, tots hi perdem moltíssim. Els Iaioflautes es mobilitzen per tots vostès, senyores i senyors, per tots vostès i pels seus fills i els seus néts. I el Procés Constituent, la PAH i els Indignats, també. I farien vostès bé de sumar-s'hi. Perquè a aquestes alçades, mirar cap a una altra banda ja no és passivitat. És egoisme.

Justícia social

PRESENTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUENT

Fonts de Montjuïc (plaça Puig i Cadafalch), Barcelona

13 d'octubre de 2013

Perquè la política l'ha de fer la gent i no els polítics. Perquè els carrers són nostres i no de la banca. Perquè l'economia ha d'estar al servei de les persones i no de cap empresa. I perquè no ens trobem davant cap crisi, sinó davant l'evidència que aquest model econòmic i social no funciona. Per això, i perquè és injust i cruel, cal canviar-lo. Ho vaig dir dies enrere: el canvi de model no és una alternativa, sinó una necessitat. I avui m'atreviria a dir que perseguir aquest canvi no és una opció, sinó una obligació moral que tenim amb nosaltres mateixos i amb les generacions futures. I el més important de tot: es pot fer. Aquest matí ho han explicat personalitats com Arcadi Oliveres o Teresa Forcades, impulsors del Procés Constituent. Ara, la fitxa l'hem de moure nosaltres. En altres paraules, és cadascú de nosaltres qui ha de plantejar-se si el futbol (o una farra de cap de setmana) és més important que la sanitat pública, l'educació dels seus fills i, en definitiva, la justícia social i el futur de l'estat del benestar.

http://www.procesconstituent.cat

Presentació del Procés Constituent

Desenganyem-nos: la crisi no existeix i actualment vivim exactament de la mateixa manera que ho fèiem l'any 2005. Hi ha més aturats, se'ns retallen els drets i el nostre nivell de vida cau en picat, però vivim exactament de la mateixa manera que durant la mal anomenada època de vaques grasses. Perquè, no ens n'oblidem, el model econòmic i social que regeix les nostres vides segueix essent el mateix que aleshores. Vistes les conseqüències de tot plegat, queda clar que l'única sortida d'aquest forat no passa per cap recuperació econòmica ni per l'obertura de línies de crèdit que tornin a desencadenar espirals especulatives i bombolles de qualsevol mena. L'única solució és un canvi de model. Una transició cap a un sistema sostenible a nivell econòmic, social i mediambiental. No és una alternativa, sinó una necessitat per a poder garantir el nostre benestar i el de les generacions futures. Mesos enrere, Arcadi Oliveres i Teresa Forcades van impulsar amb aquest objectiu el PROCÉS CONSTITUENT, que es presentarà aquest diumenge, 13 d'octubre (11h.), a les Fonts de Montjuïc (plaça Puig i Cadafalch - Barcelona). Animo a tothom a assistir-hi, i a qui ho cregui convenient a adherir-se al Procés. Perquè queixar-se del país on vivim és molt fàcil, però millorar les coses depèn exclusivament de nosaltres.

http://www.procesconstituent.cat/

Política

La política no es fa als parlaments ni als senats. Tampoc a les diputacions ni als ajuntaments. No es fa a porta tancada, sinó als carrers i a les places. La política no és el que fan aquests professionals del marketing anomenats polítics, amb les seves majories, els seus pactes de conveniència, els seus posats de cara a la galeria i els seus draps bruts. La política la fa la gent, dia a dia i no només cada quatre anys. A la imatge, una assemblea local del Procés Constituent, ahir al vespre en una plaça de Granollers. Gent que es mulla, parlant i debatent sobre el seu dia a dia, buscant solucions per a problemes que poc o molt afecten a tothom. A tothom, menys als funcionaris encorbatats que només responen a unes sigles o a un partit en comptes de servir a l'interès comú.

És possible

PRESENTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUENT

Plaça de la Porxada, Granollers

18 de juliol de 2013

El lliure mercat no és més que un pervers eufemisme quan el propi sistema neoliberal s'organitza a través d'eines com l'Organització Mundial del Comerç. Cap llibertat pot ser garantida quan aquest sistema s'estructura per a beneficiar interessos polítics, econòmics i empresarials en detriment de la justícia social i el benestar de les persones. Josep Bel i Teresa Forcades no van oferir a Granollers cap míting polític. Simplement van recordar-nos quelcom tan evident com que aquest sistema -amb crisi o sense, amb creixement o sense- no funciona, que està obsolet i que cal canviar-lo. I el més important: que fer-ho és possible. Diguin el que diguin els profetes de l'austeritat i la manca d'alternatives. Diguin el que diguin els suposats experts financers que amb la seva infinita saviesa han provocat aquest cataclisme.

http://www.procesconstituent.cat/

Recomanacions: Presentació del Procés Constituent i Pilé on 45

Els Beastie Boys ens convidaven a lluitar pel nostre dret a celebrar, i Public Enemy a celebrar el nostre dret a lluitar. Per això els animo a exercir ambdós drets aquesta setmana a Granollers, on aquest dijous, 18 de juliol (19,30h.), tindrà lloc un dels actes de presentació del PROCÉS CONSTITUENT impulsat per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades. Serà aquesta última qui encapçalarà l'acte a la plaça de la Porxada, juntament amb el sindicalista i membre del grup promotor, Josep Bel. Perquè l'austeritat no porta enlloc i existeixen alternatives a la dictadura dels mercats, les troikes i els polítics corruptes. Perquè el que cal no és cap recuperació econòmica, sinó un canvi que posi fi a un model econòmic i social tan injust com obsolet. I per a celebrar que sí, que es pot, tots a ballar. El club mensual PILÉ ON 45 tanca aquest divendres, 19 de juliol (21h.), una nova temporada dedicada a fomentar les cultures mod i sixties a través de sucoses seleccions musicals en format vinil, sempre a càrrec dels disc jockeys del Colectivo Tiempos Modernos. Tot això, amb el compromís social i la cuina de proximitat del restaurant-llibreria Anònims (c/. Ricomà, 57).

http://www.procesconstituent.cat/

http://pileon45.blogspot.com.es/