La Porxada, 46 anys després de Dalí

Aquelles efemèrides de les quals ningú sembla recordar-se. Es commemoraven ahir 46 anys de l'històric happening de Salvador Dalí a la plaça de la Porxada de Granollers. Un esdeveniment que hauria d'emmarcar-se a la història de la capital vallesana, però malgrat tot no sembla ser de l'interès de bona part del teixit social i cultural de la ciutat, tampoc de cap dels consistoris de les últimes dècades. Hi pensava justament ahir a la tarda, quan motius laborals em van portar a la pròpia Porxada més o menys a la mateixa hora en què el geni empordanès la devia haver tenyit de color i surrealisme tants anys enrere. L'aspecte que presentava en ple 2020, és clar, era totalment diferent. Una plaça adormida, a mig gas, debatent-se entre l'ambient desèrtic propi del mes d'agost i la calma tensa de l'anomenada 'nova normalitat'. Qui li hagués dit, a Dalí, que un dia veuríem tot el que hem arribat a veure durant els darrers mesos.

Jamaica a la vista

Soweto.

SOWETO + HIGH TIMES

Festa Major de Blancs i Blaus

Plaça de la Porxada, Granollers

25 d'agost de 2014

Els sons d'arrel jamaicana. Com ens han costat d'entendre, en aquest país tan prodigiós que habitem. Dels experiments de yé-yé sincopat dels 60 al pamfletarisme amb olor de kalimotxo dels 80 i els 90 hi van unes quantes dècades però un sol denominador comú: l'aproximació barroera a un gènere per part de gent que ni s'ha molestat en explorar-ne les arrels -salvant comptadíssimes excepcions, que sempre hi han estat-. Per sort, la tendència ha començat a capgirar-se durant els darrers anys. I si ho ha fet ha estat gràcies a gent com els barcelonins Soweto. Militants de les americanes i les camises amb tacte de Carnaby Street, i també de l'ska en una concepció més pura que no pas purista. Per entendre'ns, els de Gràcia coneixen les arrels de l'ska i el camí que condueix al rocksteady tan o més bé que les cuines dels seus respectius domicilis. La qual cosa els permet abordar la vessant més clàssica d'ambdós gèneres -cites incloses a tòtems com Dandy Livingstone o Delroy Wilson- sense despentinar-se ni caure en manuals d'estil, i a la vegada incorporar al cànon jamaicà discursos com els del jazz o el soul -entre d'altres, van caure peces dels Countours i els Foundations- sense que la cosa soni forçada en absolut. 

Ahir van tocar a la Festa Major de Granollers. Tasca difícil -no per tractar-se de la capital vallesana sinó pel que comporta actuar davant d'un públic de festa major, vostès ja m'entenen- que van resoldre amb la solvència de qui porta quinze anys al peu del canó i no obeeix cap altra causa que la de dignificar el seu ofici quan s'enfila a l'escenari. Abans havien actuat High Times. També de Gràcia però amb menys carretera a l'esquena, comparteixen amb els seus veïns el coneixement i domini de les formes més clàssiques de la música jamaicana. Una base d'ska i rocksteady que ells complementen amb dosis de reggae, dub i so d'escola 2Tone. Dos discos al mercat i les taules exhibides damunt l'escenari denoten bones maneres. Vaja, que si hem d'agrair a bandes com Soweto la normalització de les sonoritats d'arrel jamaicana a casa nostra, també és just reconèixer el gra de sorra que hi aporten les noves generacions. I és aquí on High Times entren en joc. A seguir-los de ben a prop.

És possible

PRESENTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUENT

Plaça de la Porxada, Granollers

18 de juliol de 2013

El lliure mercat no és més que un pervers eufemisme quan el propi sistema neoliberal s'organitza a través d'eines com l'Organització Mundial del Comerç. Cap llibertat pot ser garantida quan aquest sistema s'estructura per a beneficiar interessos polítics, econòmics i empresarials en detriment de la justícia social i el benestar de les persones. Josep Bel i Teresa Forcades no van oferir a Granollers cap míting polític. Simplement van recordar-nos quelcom tan evident com que aquest sistema -amb crisi o sense, amb creixement o sense- no funciona, que està obsolet i que cal canviar-lo. I el més important: que fer-ho és possible. Diguin el que diguin els profetes de l'austeritat i la manca d'alternatives. Diguin el que diguin els suposats experts financers que amb la seva infinita saviesa han provocat aquest cataclisme.

http://www.procesconstituent.cat/

Recomanacions: Presentació del Procés Constituent i Pilé on 45

Els Beastie Boys ens convidaven a lluitar pel nostre dret a celebrar, i Public Enemy a celebrar el nostre dret a lluitar. Per això els animo a exercir ambdós drets aquesta setmana a Granollers, on aquest dijous, 18 de juliol (19,30h.), tindrà lloc un dels actes de presentació del PROCÉS CONSTITUENT impulsat per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades. Serà aquesta última qui encapçalarà l'acte a la plaça de la Porxada, juntament amb el sindicalista i membre del grup promotor, Josep Bel. Perquè l'austeritat no porta enlloc i existeixen alternatives a la dictadura dels mercats, les troikes i els polítics corruptes. Perquè el que cal no és cap recuperació econòmica, sinó un canvi que posi fi a un model econòmic i social tan injust com obsolet. I per a celebrar que sí, que es pot, tots a ballar. El club mensual PILÉ ON 45 tanca aquest divendres, 19 de juliol (21h.), una nova temporada dedicada a fomentar les cultures mod i sixties a través de sucoses seleccions musicals en format vinil, sempre a càrrec dels disc jockeys del Colectivo Tiempos Modernos. Tot això, amb el compromís social i la cuina de proximitat del restaurant-llibreria Anònims (c/. Ricomà, 57).

http://www.procesconstituent.cat/

http://pileon45.blogspot.com.es/