De la passivitat a l'egoisme

CONCENTRACIÓ PROCÉS CONSTITUENT

Plaça de l'Església, Granollers

30 de novembre de 2013

A aquestes alçades, les coses són blanques o negres. No hi ha grisos. Poden triar entre mirar cap a una altra banda, o clamar contra una situació totalment insostenible. I creguin-me, molt millor ens anirien les coses a tots plegats, si optéssim per la segona opció i sortíssim al carrer a protestar amb la mateixa passió que hi celebrem les victòries esportives. El Procés Constituent va convocar ahir diverses concentracions arreu de Catalunya per a rebutjar la pressió social imposada per la Troika amb el vist i plau dels nostres governants, però sobretot per proclamar que una altra manera de fer les coses és possible. A Granollers vam tenir el plaer de comptar amb una delegació dels Iaioflautas. Activistes de la tercera edat que, amb més de 80 anys a les espatlles, surten al carrer amb molta més energia que tota aquella gent de la meva generació que encara viu més preocupada per les lessions de Messi i les derrotes del Barça a la Champions, que pel futur de la salut pública, l'educació dels seus fills o la seva dignitat laboral i ciutadana. Greu error el de qui es pensi que tot això no va amb ell, perquè va amb tothom. I davant tal situació d'emergència, la passivitat equival a complicitat. Ho va deixar claríssim un dels portaveus dels Iaioflautas. "No sé si guanyarem o perdrem, però m'és igual: no es tracta de guanyar o de perdre. Jo estic aquí perquè no puc quedar-me de braços creuats. Estic aquí perquè, guanyem o perdem, si el meu nét passa gana, no vull mirar-lo a la cara i haver-li de dir que jo no vaig fer res per evitar-ho". I tant que no. Jo tampoc crec que es tracti de guanyar o de perdre, però tinc clar que si ens quedem a casa, que si seguim pensant que res d'això va amb nosaltres, tots hi perdem moltíssim. Els Iaioflautes es mobilitzen per tots vostès, senyores i senyors, per tots vostès i pels seus fills i els seus néts. I el Procés Constituent, la PAH i els Indignats, també. I farien vostès bé de sumar-s'hi. Perquè a aquestes alçades, mirar cap a una altra banda ja no és passivitat. És egoisme.