Deu anys de Vallesos

La revista Vallesos celebra aquest mes de juny el seu desè aniversari. Una dècada de periodisme de proximitat, arrelat al seu entorn i compromès amb la seva gent. I una edició, la d'estiu-tardor de 2021, on podran llegir entre d'altres una de les últimes entrevistes (potser l'última) que va arribar a concedir l'enyorat Arcadi Oliveres. Per la part que em toca, tinc el gust de contribuir-hi amb una entrevista al virtuós de la flauta Claudi Arimany, i amb aquest article sobre el 50è aniversari de les històriques Nits de Jazz de Cardedeu, que van arribar a aplegar entre d'altres a Stan Getz, McCoy Tyner, Carrie Smith i Tete Montoliu –en una mateixa nit- al parc dels Pinetons.

Arcadi Oliveres (1945-2021)

Foto ACN.

ARCADI OLIVERES
(1945-2021)

L'any 2013 vaig militar al Procés Constituent, un moviment social i polític que perseguia els mateixos objectius que el 15-M i el Procés independentista, amb la diferència que al capdavant no s'hi van acabar situant polítics professionals ni activistes amb vocació de tertulians i excés d'ambició, sinó dues persones honestes i amb més ànim de construir una societat millor que no pas de tenir poltrona. Aquestes persones eren Teresa Forcades i el tot just traspassat Arcadi Oliveres.

Es podia estar d'acord o no amb les seves idees i els seus plantejaments, però el seu compromís era inqüestionable. El cas és que el Procés Constituent no va arribar a cap port. Hi ha qui diu que això va passar per tractar-se d'un moviment excessivament idealista en un món pragmàtic en el pitjor dels sentits. I potser sigui cert. Oliveres i Forcades no tenien el carisma dels grans líders polítics, tampoc feien grans proclames de les que mobilitzen la tropa a l'instant, però justament per això hi vaig connectar tal i com no acostumo a fer-ho amb els polítics.

Ahir, a pocs minuts d'haver-se fet pública la mort d'Oliveres, vaig poder llegir com un vell conegut que s'ha passat uns quants anys de la seva vida en facultats de ciències econòmiques, afirmava a través de les seves xarxes socials que tant de bo en aquestes facultats s'hi ensenyés menys allò que s'hi sol ensenyar, i s'hi ensenyés més a entendre l'economia tal i com l'entenia aquest referent del pacifisme i la defensa dels drets de les persones. No se m'acut ara mateix cap forma més acurada d'explicar la seva figura. Si quan parlem d'economia el primer nom que ens vingués al cap fos el d'Arcadi Oliveres, probablement estaríem vivint en un món millor.

Presentació del Procés Constituent

Desenganyem-nos: la crisi no existeix i actualment vivim exactament de la mateixa manera que ho fèiem l'any 2005. Hi ha més aturats, se'ns retallen els drets i el nostre nivell de vida cau en picat, però vivim exactament de la mateixa manera que durant la mal anomenada època de vaques grasses. Perquè, no ens n'oblidem, el model econòmic i social que regeix les nostres vides segueix essent el mateix que aleshores. Vistes les conseqüències de tot plegat, queda clar que l'única sortida d'aquest forat no passa per cap recuperació econòmica ni per l'obertura de línies de crèdit que tornin a desencadenar espirals especulatives i bombolles de qualsevol mena. L'única solució és un canvi de model. Una transició cap a un sistema sostenible a nivell econòmic, social i mediambiental. No és una alternativa, sinó una necessitat per a poder garantir el nostre benestar i el de les generacions futures. Mesos enrere, Arcadi Oliveres i Teresa Forcades van impulsar amb aquest objectiu el PROCÉS CONSTITUENT, que es presentarà aquest diumenge, 13 d'octubre (11h.), a les Fonts de Montjuïc (plaça Puig i Cadafalch - Barcelona). Animo a tothom a assistir-hi, i a qui ho cregui convenient a adherir-se al Procés. Perquè queixar-se del país on vivim és molt fàcil, però millorar les coses depèn exclusivament de nosaltres.

http://www.procesconstituent.cat/

És possible

PRESENTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUENT

Plaça de la Porxada, Granollers

18 de juliol de 2013

El lliure mercat no és més que un pervers eufemisme quan el propi sistema neoliberal s'organitza a través d'eines com l'Organització Mundial del Comerç. Cap llibertat pot ser garantida quan aquest sistema s'estructura per a beneficiar interessos polítics, econòmics i empresarials en detriment de la justícia social i el benestar de les persones. Josep Bel i Teresa Forcades no van oferir a Granollers cap míting polític. Simplement van recordar-nos quelcom tan evident com que aquest sistema -amb crisi o sense, amb creixement o sense- no funciona, que està obsolet i que cal canviar-lo. I el més important: que fer-ho és possible. Diguin el que diguin els profetes de l'austeritat i la manca d'alternatives. Diguin el que diguin els suposats experts financers que amb la seva infinita saviesa han provocat aquest cataclisme.

http://www.procesconstituent.cat/

Recomanacions: Presentació del Procés Constituent i Pilé on 45

Els Beastie Boys ens convidaven a lluitar pel nostre dret a celebrar, i Public Enemy a celebrar el nostre dret a lluitar. Per això els animo a exercir ambdós drets aquesta setmana a Granollers, on aquest dijous, 18 de juliol (19,30h.), tindrà lloc un dels actes de presentació del PROCÉS CONSTITUENT impulsat per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades. Serà aquesta última qui encapçalarà l'acte a la plaça de la Porxada, juntament amb el sindicalista i membre del grup promotor, Josep Bel. Perquè l'austeritat no porta enlloc i existeixen alternatives a la dictadura dels mercats, les troikes i els polítics corruptes. Perquè el que cal no és cap recuperació econòmica, sinó un canvi que posi fi a un model econòmic i social tan injust com obsolet. I per a celebrar que sí, que es pot, tots a ballar. El club mensual PILÉ ON 45 tanca aquest divendres, 19 de juliol (21h.), una nova temporada dedicada a fomentar les cultures mod i sixties a través de sucoses seleccions musicals en format vinil, sempre a càrrec dels disc jockeys del Colectivo Tiempos Modernos. Tot això, amb el compromís social i la cuina de proximitat del restaurant-llibreria Anònims (c/. Ricomà, 57).

http://www.procesconstituent.cat/

http://pileon45.blogspot.com.es/

Sí, es pot

Forcades i Oliveres, a Singulars.

Dies enrere, Marina Martori lamentava com el món sembla parar-se cada vegada que hi ha futbol. Com un partit del Barça -o de qui sigui- eclipsa la resta d'esdeveniments que estan passant al món i a casa nostra, i que sovint incideixen molt més sobre les nostres vides que el resultat d'un partit de futbol. El vespre passat, mentre més de mig país estava pendent del que passava o havia passat al Camp Nou, alguns ens vam enganxar al canal petit de la nostra televisió pública. Aquell on el circ del futbol deixa lloc a espais per a la cultura i la reflexió com el Singulars de Jaume Barberà -com sempre, il·lustrant el que mai hauria d'haver deixat de ser el periodisme-. Arcadi Oliveres i Teresa Forcades presentaven a l'edició d'ahir un manifest que porta el dret a decidir molt més enllà de l'oportunisme de CiU per a desplegar-ne el concepte fins a l'última coma. A la vegada que apuntaven acuradament les causes de la insostenibilitat d'aquest sistema que ja no s'aguanta per enlloc i, el més important de tot, presentaven alternatives a la doctrina dels mercats i l'austeritat. Alternatives a un sistema a les últimes on els que menys tenen han de pagar els excessos i l'avarícia dels més opulents. Alternatives als desnonaments, a la corrupció, a la manca de transparència, a la misèria d'un terç de la població i al neoliberalisme que tot s'ho ha carregat. Perquè, malgrat el que diguin Merkel, Rajoy i el Banc Central Europeu, d'alternatives n'hi ha. I són tan lògiques com factibles. Sí, es pot. I si hi posem la mateixa empenta que traiem quan el Barça necessita remuntar una eliminatòria, el que remuntarà serà el país sencer i la gent que hi viu. Nosaltres, en definitiva, que també som (molt) més que un club.

www.procesconstituent.cat